Anar al contingut

Retorn a les aules

Inici calent a les Balears

Els sindicats han convocat una vaga indefinida contra el trilingüisme de Bauzá

MARISA GOÑI
PALMA

El curs escolar s'inicia avui a les Balears amb més crispació que mai. A partir de dilluns hi ha convocada una vaga indefinida en l'ensenyament públic i fins al 30 de setembre al concertat. Els sindicats convocants, STEI i CCOO, als quals s'han sumat UGT i ANPE, compten amb el suport de la Confederació de Pares i Mares d'Alumnes de Balears, que ha celebrat assemblees multitudinàries les últimes setmanes. «Serà una vaga potent», advertien ahir els sindicats, després del fracàs de la reunió d'urgència convocada pel Govern, després de no presentar-se a un acte de mediació.

A les escoles hi regna el desconcert més absolut a causa del controvertit trilingüisme de José Ramón Bauzá, tombat per la justícia i que ell s'entesta a implantar: «No hi ha marxa enrere». A les retallades s'hi suma ara el caos.

El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) encara no s'ha pronunciat sobre el fons, però va ordenar la suspensió cautelar de l'aplicació del decret integral de llengües (TIL) per no haver-se consensuat el calendari d'aplicació amb el Consell Escolar ni escoltat el Consell Consultiu. En qüestió d'hores després de l'acte del TSJB , Bauzá va reunir el seu Executiu i va aprovar un decret llei, eina que li estalvia les consultes. Mentre el president parla de «solucionar un error procedimental», oposició i sindicats denuncien les «formes autoritàries» de Bauzá en un assumpte que el PSOE portarà al Tribunal Constitucional.

Els llibres

El nou pas fet per Bauzá ha merescut ja noves accions judicials, pendents de resolució. ¿Què passarà? No hi ha ningú que aventuri cap pronòstic. La incertesa sobre el model lingüístic es trasllada a qüestions molt concretes. ¿Comprem els llibres o ens esperem?, es pregunten les famílies.

El TIL ha estat la gota que ha fet vessar el got en una legislatura carregada de sancions a directors i professors crítics amb les reformes educatives de Bauzá com la llei de símbols o la de la convivència, batejades com a lleis mordassa. El trilingüisme es va aprovar a l'abril i el seu impulsor, Rafael Bosch, va abandonar el departament d'Educació un mes després, a l'haver-se enfrontat a una marea de llaços quadribarrats a les escoles. Parlava de «garantir un ús equilibrat» de català, castellà i anglès, però no va ser suficient.

Per Bauzá, el conseller era massa tou, deixava escletxes que amenaçaven el seu projecte d'enterrar el model d'immersió lingüística, aprovat fa 25 anys per unanimitat política. Després d'atribuir el fracàs escolar a la immersió, vol desterrar el decret de mínims que garanteix almenys un 50% de presència del català a les aules i reemplaçar-lo per un altre model on tindrà el mateix tracte que el castellà i l'anglès. «És el que demana la societat», repeteix com un mantra, malgrat que només un 13% de les famílies van escollir el castellà com a llengua vehicular davant la disjuntiva plantejada per una altra de les seves promeses: la lliure elecció de llengua.

«Amb l'excusa de l'anglès, que tots volem millorar, es pretén arraconar el català», denuncia l'Assemblea de Docents. Opinen que ni el professorat, a qui només se li  exigeix un nivell bàsic d'anglès (B2), ni l'alumnat estan preparats per impartir i rebre matèries en anglès i encara menys amb aquesta precipitació. Per a aquest curs, el Govern preveu aplicar el trilingüisme a 1r,3r i 5è de primària i a 1r d'ESO. La plena implantació està prevista per al 2018.

0 Comentaris
cargando