La nova aposta de Bezos

Tal com ho veu Jeff Bezos, l'home que va fer néixer Amazon, va reinventar indústries com la de les vendes minoristes o l'edició de llibres i pel camí va fer una fortuna que va pels 25.200 milions de dòlars,«els humans són avui prou avançats tecnològicament per crear meravelles extraordinàries, però també problemes a escala de civilitzacions. En certa forma som perillosos per a nosaltres mateixos. Serà cada vegada més important per a la humanitat adoptar una visió a llarg termini del seu futur».

La reflexió la feia el 2011 a l'explicar la seva inversió de 42 milions de dòlars (més de 32 milions d'euros) en la construcció d'un rellotge que s'enterrarà a Texas i que pretén mantenir un tic tac anual durant els pròxims 10.000 anys, una«icona»i un«símbol», segons la seva manera de veure-ho, d'aquell necessari pensament (i aquella necessària responsabilitat) més enllà del present i del futur immediat.

Projectes com aquest o Blue Origin -companyia en què ha invertit 175 milions i que intentarà fer accessibles i multitudinaris els viatges a l'espai- han atret l'atenció d'aquest home de 49 anys a qui un dels seus estudiosos, Brad Stone, ha definit com«definitivament un capitalista i un innovador». I amb aquests atributs i la seva convicció que el model de negoci que ha desenvolupat a Amazon pot ser aplicable a altres indústries, arriba ara aThe Washington Post.

Anunciada per sorpresa dilluns, la notícia de la venda a Bezos de l'emblemàtic diari que va ser capaç de tombar el president Richard Nixon amb les seves revelacions sobre elcas Watergate ha provocat un sisme submarí. Les seves ones s'estenen per cercles periodístics i de poder de Washington i per tot el món. I moltes mirades estan posades en la manera com Bezos aborda el seu últim experiment: renovar una indústria que, com pràcticament totes, ha estat alterada pel fulgurant desenvolupament de la tecnologia.

En el cas de la premsa hi ha més audiència potencial que mai, però a la vegada s'ha desarticulat el pràctic monopoli publicitari que era la seva vital font d'ingressos. I més. I per això, no fa gaire, Bezos augurava el declivi dels mitjans impresos (en una entrevista els donava un termini de 20 anys), encara que a la vegada defensava el futur del periodisme.«Hem descobert que la gent està disposada a pagar per subscripcions a diaris a les seves tauletes

-deia-.Aquestes cada vegada tindran més influència en la nostra vida diària. Aviat cada casa en tindrà més d'una. Serà la nova norma. I aquestes tendències reforçaran els diaris».

De moment, un home que s'ha fet famós per no centrar-se en els beneficis immediats (encara que diu que aquests han d'arribar) ha reconegut no tenir un pla per alPost. Dilluns va parlar d'entrar en«terreny no explorat». Però el que ja va anunciar és que hi haurà«innovació» i«experimentació».

Personalista

Bezos també va assegurar que no pensa ocupar-se del dia a dia al diari, però és una cosa que costa imaginar. Segons relats dels seus col·laboradors, és algú que s'involucra personalment en cadascun dels seus grans projectes i també en detalls mínims, té ambiciosos plans, es concentra a complaure el client i és capaç d'exigir -i molt- als seus treballadors. A Amazon, segons explicava ahirThe New Yorker, les hores extres són gairebé obligatòries, les metes de productivitat, extremes. i als seus magatzems a l'estiu s'arriba als 38 graus. En lloc d'instal·lar-hi aparells d'aire condicionat, hi ha parametges per atendre els empleats.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

A aquest graduatcum laude en informàtica i enginyeria a Princeton, i que va començar Amazon als 30 anys en un garatge finançat per la seva mare i el seu padrastre d'origen cubà, no li falten crítics. Dennis Johnson, un petit editor (i una de les víctimes del creixement d'Amazon), ha vist en la compra delPost «el remat en el desenvolupament d'un dels monopolis verticals més poderosos de la nostra història, que és a més a més un dels que més controla en termes de temes culturals».

Altres s'estimen més donar-li el benefici del dubte o deixar-lo provar. No per res miren algú que ha fet de la paciència una de les seves senyes d'identitat. I també del seu èxit.