LA CURA DE LA SALUT

Les dones, poc previngudes davant l'infart

La mortalitat femenina per atac de cor dobla la masculina a Catalunya

Demanen ajuda més tard perquè desconeixen els símptomes de fallida cardíaca

Alexia Gandía,que ha patit tres infarts, a Sabadell, dimecres passat.

Alexia Gandía,que ha patit tres infarts, a Sabadell, dimecres passat. / JOSEP GARCIA

3
Es llegeix en minuts
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

L'Eulalia, de 63 anys, veïna de Badalona, va explicar a la seva cardiòloga que el dia que va sentir aquell ofec -ella el va definir com «angoixa i mareig»- havia parlat per telèfon amb el seu fill i ell li havia anunciat que s'acabava de separar. «Ja sé que hi ha més dones al món, però això a una mare li fa molt de mal», va relatar la setmana passada des del seu domicili, a l'explicar què hauria pogut desencadenar-li l'obstrucció coronària que va acabar en un infart de miocardi.

Han passat dos mesos des que a l'Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti, de Badalona li van destapar l'artèria coronària que li va provocar un atac al cor que ella no va identificar. Va salvar la vida perquè, gairebé una hora després de sentir aquella nàusea, va telefonar al seu CAP demanant que la visités un metge i allà van mobilitzar el circuit d'emergència previst per als infarts. «Les dones no acostumen a ser conscients que estan patint una crisi coronària. És una possibilitat que no han previst i quan senten els símptomes no els identifiquen», explica la doctora Fina Mauri, cardiòloga de l'àrea d'hemodinàmica intervencionista a Can Ruti. «I com que no ho sospiten, no demanen ajuda, o ho fan tard», afegeix.

DOLOR A LA MANDÍBULA / Aquesta és la raó per la qual, encara que en l'actualitat el 65% dels infarts de miocardi que es produeixen a Espanya afecten homes i només el 35% dones, elles registren el doble de mortalitat: moren vuit de cada 100 que arriben a l'hospital -un 8,3% exactament-, davant els cinc homes -el 5,3%- que moren en aquest tipus d'episodis. En aquesta mortalitat més elevada també hi incideix el fet que les condicions fisiològiques de les dones amb infart són pitjors, de forma general, que les dels homes, afirma Mauri. Elles acostumen a ser més grans que ells quan pateixen l'atac cardíac -tenen una mitjana de 70 anys, davant els 55 o 60 dels homes-, i les seves artèries estan pitjor. «No és que les dones ignorin els signes típics d'un infart -resumeix la cardiòloga-: és que només temen que apareguin en el seu marit o en els seus fills, no en elles. I, a més, quan els senten són diferents».

Aquesta diferència és potser el factor que millor explica per què moltes dones no prenen consciència que estan patint un infart de miocardi. «El característic dolor intens a la zona central del tòrax no sempre afecta les dones que estan patint un infart -assegura José Antonio Barrabés, cardiòleg de la unitat coronària de l'Hospital Vall d'Hebron, de Barcelona-. Elles noten un malestar general fàcil de confondre amb una infecció vírica, o un dolor estomacal que atribueixen a una mala digestió, o fins i tot una pèrdua de consciència que no vinculen amb la crisi cardíaca». Però ho és, insisteix a dir Mauri. «El que sí que acostumen a sentir és ofec, falta d'aire al respirar

-diu la cardiòloga-. I també mal a les mandíbules i a les clavícules. I molta fatiga».

Notícies relacionades

SISTEMA NERVIÓS / Tota aquesta gamma de dolors i malestars són l'avís que emet el sistema nerviós quan una o diverses de la tres artèries que condueixen al múscul miocardi s'han començat a taponar -perquè una porció de greix obstrueix parcialment el pas- i el cor no pot rebre sang suficient per oxigenar-la i bombar-la cap a la resta del cos. Si el taponament ha estat total i el cor s'atura, l'infart condueix a una mort fulminant, excepte si en els tres o quatre minuts posteriors es pot tornar a obrir el pas sanguini aplicant la descàrrega elèctrica d'un desfibril·lador -aparell per corregir arítmies- o introduint un catèter per l'artèria embussada.

Cada any es registren a Catalunya 6.500 infarts de miocardi que emeten signes d'alerta i donen temps que el malalt arribi a un hospital. Aquests són els que salven la vida. Les estadístiques indiquen que aproximadament un 30% de les persones que pateixen un infart fulminant no sobreviuen, no són ateses en cap centre sanitari i no consten. Les xifres exactes no es coneixen.