Les renúncies a les herències creixen més del doble en 5 anys

Ni les herències són ja el que eren. La crisi s'ha carregat també una circums-tància que històricament s'havia considerat una bona notícia. Que algú rebés una herència era sinònim d'alegria, d'enveja col·lectiva, sobretot si era inesperada. Ara no sempre és així. Segons els notaris, les renúncies a aquests llegats s'han disparat en els últims cinc anys, en el cas de Catalunya fins al 135%. El principal motiu és que el beneficiari és incapaç d'assumir el cost fiscal sobrevingut per quedar-se un immoble o una suma de diners. El temor als deutes que poden venir amb el llegat és també un dels motius d'aquest increment tan notable.

Les taxes que ha de pagar el beneficiari varien molt en funció del lloc de residència. Malgrat que en els últims anys l'impost de successions s'ha anat reduint fins a pràcticament desaparèixer en certes comunitats autònomes, el grau de parentiu és el que finalment determina l'import que s'ha de desemborsar a les arques públiques. A Catalunya, des de l'1 de gener del 2011 està bonificat en un 99% «per als casos de línia recta ascendent o descendent, és a dir, de pares a fills i viceversa, així com entre cònjuges», recorda el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consell General del Notariat, Joan Carles Ollé.

FAMÍLIES ENDEUTADES / Aquesta circumstància, raona l'expert, fa que s'hagi eliminat en part aquesta despesa addicional. No obstant, prossegueix, aquest col·lectiu professional ha detectat des de l'inici de la crisi que hi ha «un volum de deutes important en les famílies». Això significa que, un cop algú descobreix que ha rebut una herència amb patrimoni hipotecat, amb avals o amb deutes, «té por que el passiu que hagi d'afrontar sigui superior a l'actiu del que realment està aconseguint», descriu Ollé, que recomana que els afectats es dirigeixin a un professional del sector per valorar les alternatives.

El desconeixement del que es pot fer en cadascun dels casos també pot haver incidit en aquest augment, encaixa el dirigent dels notaris. «Si algú acudeix al despatx amb la decisió ja presa de la renúncia, a vegades ni tan sols dóna la possibilitat que se l'informe de com afrontar el cas», continua. Per aquesta raó, i cada vegada aquests professionals subscriuen més amb aquestes característiques, hi ha el que es coneix com a acceptació d'una herència «a benefici d'inventari». Aquesta possibilitat consisteix que el beneficiari, que constata que el patrimoni rebut acumula càrregues i en ocasions ni tan sols sap fins a quin punt, només respon dels deutes fins on arriben els béns inclosos en l'herència. Això suposa que no hi haurà confusió possible entre els béns particulars del beneficiat -previs a l'herència- i que no quedaran afectats ni compromesos pels deutes del difunt, aclareix el vicepresident del Consell General del Notariat. Ollé assegura que, per exemple, els avals a terceres persones que hagués subscrit la persona morta «poden ser una autèntica espasa de Dàmocles» i en ocasions són les que acaben provocant que l'hereu tiri la tovallola. Sigui com sigui, si opta per deixar estar l'herència, de la renúncia també se n'ha de deixar constància en una escriptura pública.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

«És evident que els motius tradicionals pels quals es renunciava a una herència s'han vist agreujats per la crisi econòmica», interpreta el notari. L'any passat a Espanya es van realitzar 345.664 actes relatius a herències, dels quals 71.440 es van fer a Catalunya. D'aquests, tal com revela el Centre d'Informació Estadística del Consell General del Notariat, 5.845 van ser actes de renúncia. El 2007 van arribar als 2.487, de manera que la xifra s'ha més que doblat. Si s'observen les dades per comunitats, una de cada quatre d'aquestes renúncies es va produir a Catalunya, cosa que, segons Ollé, té a veure amb un reflex del volum de població i del PIB respecte a la resta. De fet, proporcionalment, on més han crescut aquest tipus de renúncies entre el 2007 i el 2012 va ser la Rioja, Múrcia, les Balears i Andalusia, mentre que Castella-la Manxa, Navarra i el País Basc va ser on menys ho van fer.

Si es té en compte la taxa de variació mitjana anual estatal, aquesta és del 16%. A Catalunya està lleugerament per sobre, amb un 18,6 (vegeu el gràfic annex).