LA PRESERVACIÓ DEL MEDI NATURAL

Catalunya censa 110 espècies invasores de flora i fauna

La Generalitat i el CREAF presenten el catàleg més complet realitzat fins ara

Entre les espècies amb més impacte econòmic destaquen el cargol poma, el musclo zebrat i el mosquit tigre

Cotorra argentina. La més ubiqua de les psitàcides escapades i assilvestrades a Catalunya. La primera localització data de 1975, concretament al parc de la Ciutadella de Barcelona, però avui dia està present en gairebé totes les comarques del litoral i algunes ciutats de l’interior. A la capital catalana es calcula que n’hi ha almenys 2.000 individus. En expansió. Pot ocasionar danys en cultius d’horta.

Cotorra argentina. La més ubiqua de les psitàcides escapades i assilvestrades a Catalunya. La primera localització data de 1975, concretament al parc de la Ciutadella de Barcelona, però avui dia està present en gairebé totes les comarques del litoral i algunes ciutats de l’interior. A la capital catalana es calcula que n’hi ha almenys 2.000 individus. En expansió. Pot ocasionar danys en cultius d’horta.

2
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / Barcelona

Almenys 900 espècies defloraifaunad'orígensexòticss'han detectat a Catalunya en els últims anys, de les quals 110 (12%) poden considerar-seinvasoresper les considerables afectacions que ocasionen sobre cultius, hàbitats i altres espècies autòctones, segons destaca la més completa avaluació realitzada fins a la data. A la llista de les invasores predominen les plantes, amb 63 casos, però també hi ha invertebrats, algues, peixos marins i fluvials, aus, rèptils i mamífers.

El treball, impulsat pelDepartament d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat, l'han realitzatJara Andreu, Joan Pino i altres investigadors delCREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)dins del programaExoCat. L'anàlisi ha recollit tota la bibliografia disponible, en part encara no publicada, i s'ha complementat amb aportacions particulars.

Josep Escorihuela, director general de Medi Natural, ha destacat en roda de premsa que gran part de les espècies exòtiques (40%) han estat detectades de manera molt puntual i mai arribaran a ser conflictives, però que les que ja s'han expandit constitueixen sovint un greu problema que, a més, difícilment es podraneradicarcompletament. "Les ja establertes en amplis territoris només les podem controlar i mitigar-ne les pèrdues", ha assumit Escorihuela. Un altre 18% són espècies que han format colònies i estan consolidades, però encara no han iniciat un procés invasor, "encara que hem de ser estar vigilants".

Les principals espècies

La llista d'espècies invasores comença amb dues algues, especialment la 'Caulerpa racemosa', localitzada davant de les costes del Garraf. Entre les 63 plantes destaquen l'ailant, la canya comuna, la robínia i l'ungla de gat, totes elles amb una àmplia distribució territorial. La llista inclou també 4invertebratsaquàtics i 14 de terrestres, alguns dels quals es consideren greus plagues, com el cargol poma, el mosquit tigre, la papallona del gerani, el cranc de riu americà i el musclo zebrat.

Notícies relacionades

L'avaluació del CREAF prossegueix amb els vertebrats. Entrepeixos marins i continentals, per exemple, hi ha 16 espècies considerades invasores, com la carpa, la gambúsia i el silur. Hi ha també unamfibi(granota pintada) i dosrèptils(les populars tortugues americanes d'orelles vermelles i orelles grogues). L'únicmamíferés el visó americà, encara que hi ha altres set espècies considerades establertes, encara que no considerades invasores, entre elles la daina, la geneta i fins i tot el 'coipú' sud-americà. Finalment, s'han inclòs com a invasores un total de cincaus(cotorra argentina i de Kramer, faisà, bec de coral senegalès i rossinyol del Japó.

Objectius

El projecte Exocat ha detectat que les àrees més humanitzades de la costa, molt especialment eldelta de l'Ebre i l'àrea de Barcelona, són les zones amb un més nombre d'espècies detectades, mentre que on hi ha menys exòtiques és al Pirineu. El catàleg inclou l'origen geogràfic de les espècies i la possible via d'entrada, sigui involuntària o totalment per la mà de l'home, com és el cas de mascotes abandonades en el medi natural. "Volem que la base de dades serveixi per posar en marxa estratègies de control i optimitzar els recursos", ha resumit Escorihuela.