El Govern diu que no es pot obligar als nens espanyols a estudiar les cinc llengües cooficials

La vicepresidenta justifica així que el català no sigui una matèria troncal i apel·la al dret a la llibertat d'ensenyament

Escola Sant Martí, a Barcelona.

Escola Sant Martí, a Barcelona. / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts

Lavicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha justificat aquest divendres que la llengua catalana no sigui considerada una assignatura troncal en la nova llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE)argumentant que només tenen aquesta consideració les matèries que s'estudien a tot Espanya.

"Per tant --ha afegit Sáenz de Santamaría--, si les llengües cooficials fossin troncals s'estaria obligant tots els escolars espanyols a estudiar cinc llengües" (en referència al castellà, el català, el basc, el gallec i el valencià). "Crec que, llevat de casos excepcionals, no n'aprovarien cap", ha dit.

Sáenz de Santamaría, que assegura que la LOMCE no suposa cap menyspreu pel català, ha insistit que "al final hi ha una cosa que és la llibertat d'ensenyament i el dret a l'educació i també, per tant, el dret dels pares a triar l'educació que reben els seus fills", ha dit en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Santamaría ha demanat centrar el debat de la reforma educativa en els alumnes, les famílies i el professorat perfrenar el fracàs escolar i l'atur juvenil i no buscar punts de confrontació important ja que ha assenyalat que l'educació és un "dret" de les persones que han de proporcionar els poders públics als ciutadans "en l'exercici de la seva llibertat".La llibertat d'ensenyament

Al final, ha dit, hi ha una cosa que és la llibertat d'ensenyament i el dret a l'educació i també, per tant, el dret dels pares a escollir l'educació que reben els fills (en aquest cas a ser educats en castellà).

Amb independència dels models lingüístics de les comunitats amb llengua cooficial "hi ha uns drets dels ciutadans reconeguts per la Constitució i per sentències del Suprem i el Constitucional, i cap poder públic a Espanya --ha subratllat-- pot considerar-se al marge de la doctrina que dicten els tribunals".

Al ser preguntada perles paraules de Josep Antoni Duran Lleida, que ha demanatla dimissió de Wert per considerar que l'avantprojecte educatiu és "el pitjor atac des de la mort de Franco que ha rebut el català", ha dit que "les lleis educatives sempre generen tensió política, però els demano a tots els grups polítics que ens fixem en un objectiu bàsic, que són els ciutadans".

Notícies relacionades

"Si ens centrem tots --ha prosseguit-- que el més important és la persona i no el que diu tal parlament o partit polític, potser podrem tirar endavant un dels temes clau del país: que no podem estar amb un 50% de desocupació juvenil".

A més, ha demanat "valorar molt més" la democràcia i treballar per la seva qualitat i "no fer venir sempre a tomb anys de dictadura".