POLÈMICA REFORMA EDUCATIVA

El Govern també planta Wert en la reunió sobre universitats

El ministre aborda amb les comunitats el nou sistema d'accés universitari

Ensenyament considera que el projecte "deixa en ruïnes" el model català

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, a l’inici de la reunió sobre universitats, aquest dimecres a Madrid.

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, a l’inici de la reunió sobre universitats, aquest dimecres a Madrid. / AGUSTÍN CATALÁN

1
Es llegeix en minuts

El Govern no ha assistit a la reunió d'aquest dimecres de la Conferència General de Política Universitària amb el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, negativa que se suma a l'abandonament de la consellera d'Ensenyament en funcions de la Generalitat, Irene Rigau, de la Conferència Sectorial d'Educació de dimarts per considerar inadmissible el tractament de la llengua catalana en l'avantprojecte de llei per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). 

Així ho ha avançat l'Executiu català en un comunicat en què recorda que aquest avantprojecte "suposa una agressió a l'Estatut i deixa en ruïnes el model català d'accés al sistema universitari català", motiu pel qual el secretari d'Universitats i Investigació, Antoni Castellà, no ha assistit a la trobada.

En la reunió d'avui, Wert abordarà amb els consellers autonòmics el nou model d'accés als estudis superiors previst en la proposta de reforma educativa. Segons l'últim esborrany, desapareix la selectivitat i els alumnes podran entrar en la universitat amb el títol de batxillerat. No obstant, les universitats podran valorar formació complementària o proves específiques.

Notícies relacionades

El Govern ha exigit la retirada de l'avantprojecte al considerar que "margina la Generalitat" i vulnera les seves competències, i ha recordat que Wert es va comprometre en l'última reunió sectorial a rectificar aquells articles que suposaven algun conflicte competencial.

L'avantprojecte de la Lomce elimina les proves d'accés a la universitat (PAU) de la Generalitat i les substitueix per una revàlida al final del batxillerat, i s'atribueix la tasca de "marcar els criteris, establir les característiques i fixar els continguts" d'aquesta nova prova. Segons Castellà, el text "expulsa" el català de la troncalitat en el sistema educatiu en les etapes obligatòries, i atorga a l'Estat la competència de determinar els criteris bàsics que hauran de fixar les universitats per accedir-hi.

Temes:

LOMCE