Wert centra la seva reforma a "espanyolitzar" els alumnes catalans

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, presenta aquest dimarts a la tarda als consellers de les comunitats autònomes un nou esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) amb què vol blindar el seu intent d'"espanyolitzar" els alumnes catalans obligant la Generalitat i altres comunitats amb llengua pròpia que ofereixin l'escolarització en castellà o, en cas contrari, la paguin en centres privats. El nou text, de gairebé 70 pàgines, que ha posat en peu de guerra la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, confirma un gir recentralitzador i ideològic cap a les tesis més conservadores del PP, amb concessions a l'Església catòlica i l'escola concertada.

El nou disseny escolar xoca frontalment amb el model d'immersió lingüística que estableix el català com a llengua vehicular de Catalunya i suposa, com ha denunciat Rigau, "l'atac més gran al català des del 1978". A més, relega en la pràctica el català a la posició de quarta llengua, ja que no està considerat com a matèria troncal sinó com a "matèria d'especialitat".

Més competència estatal

En el nou esquema l'Estat es reserva fixar els continguts de les anomenades matèries "troncals", és a dir, la majoria a primària: Llengua, Llengua estrangera, Matemàtiques, Ciències, Socials, Biologia i Geologia, Física i Química, Geografia i Història, Economia i Llatí. Per a totes aquestes matèries, el projecte només diu que correspon a l'"Administració General de l'Estat" determinar-ne "els continguts i l'horari mínim", amb la qual cosa, en la pràctica, aquest contingut i aquest horari pot ser molt més ampli del que es parlava fins ara al text inicial en què l'Executiu central passaria a fixar el 65% dels continguts a les comunitats amb llengua pròpia i el 75% a la resta. Amb la llei actual és del 55% i del 65%, repectivament.

Després deixa en mans de comunitats i els mateixos centres educatius la resta de matèries "específiques" en una espècie d'oferta educativa a la carta, com educació artística i segona llengua estrangera, en què cada col·legi podria especialitzar-se en determinats continguts. En tercer i últim llocs, se situa les matèries d'"especialitat", que seran com a màxim una i la "llengua cooficial si n'hi hagués".

Revàlides i llengua materna

El text manté com a eix fonamental el sistema d'avaluacions estatals al final de cada etapa educativa. Les d'ESO i Batxillerat obligaran a aprovar aquest examen per poder aconseguir el títol corresponent i passar d'etapa. Les conseqüències acadèmiques sobre els alumnes i el fet que aquestes proves externes acabin propiciant la publicació d'un rànquing de centres són dos dels assumptes més qüestionats per les autonomies governades pel PSOE que alerten sobre un model segregador que deixarà enrere els alumnes més vulnerables.

Però, sempre amb l'objectiu de blindar el castellà a Catalunya, el text estableix que a la revàlida de sisè de primària els alumnes s'examinaran de "la competència en comunicació de la llengua materna", amb la qual cosa l'Estat no només es reserva la formulació d'aquestes prova sinó que introdueix el polèmic terme de "llengua materna". Rigau ha destacat el despropòsit i la "poca reflexió" en aquest punt perquè a Catalunya hi ha unes quantes llengües maternes. També mostra el seu rebuig a la possibilitat establerta en el text que els alumnes poden examinar-se en les revàlides del final de l'ESO d'una llengua que no sigui el català.

Llibertat de centre i zona única

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

L'esborrany ha introduït referències a l'escola concertada (privada subvencionada) a l'obrir la possibilitat a la llibertat d'elecció de centres. Així, es prolonga el període de renovar el concert (d'un màxim de 4 anys es passa a un mínim de 6) i es diu que les Administracions, quan facin la programació d'oferta de places, tindran també en compte "la demanda social", és a dir, que si hi ha pares que prefereixin portar els seus fills a la concertada en lloc de la pública. També s'obren les portes al model impulsat a Madrid per l'expresidenta Esperanza Aguirre, amb la posada en marxa aquest curs de l'anomenada «zona única» en matèria d'ensenyament, que permet que els pares puguin portar els seus fills al col·legi que desitgin sense tenir en compte la proximitat del domicili, principal criteri de les administracions educatives a l'hora d'assignar un centre a cada nen, tal com estableix l'actual llei orgànica d'Educació (LOE).

Religió amb alternativa

Entre els canvis més ideològics, el text consagra una de les reivindicacions clau de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per evitar la fuga sostinguda d'alumnes de Religió: hi haurà una alternativa avaluable tant a primària com a secundària. L'esborrany assenyala que entre les assignatures específiques els alumnes de primària hauran de cursar o bé Religió o bé Valors Culturals i Socials, a elecció dels pares o tutors. En el cas de secundària, l'alternativa serà entre Religió i Valors Ètics. Actualment, la religió és una matèria d'oferta obligatòria per part dels centres i voluntària per a l'alumne, però sense obligació de cursar alternativa acadèmica avaluable. Al mateix temps, en una referència als sectors més bel·ligerants del PP i la comunitat educativa, el text desterra definitivament l'Educació per a la Ciutadania del PSOE.