La controvertida reforma educativa

Wert redueix les classes de tecnologia a la mínima expressió a secundària

Professors i col·legis d'enginyers afirmen que el ministre desatén recomanacions internacionals

La nova llei educativa minimitza l'assignatura a l'ESO i gairebé l'elimina en el batxillerat de ciències

3
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

No és estrany que, a mitja classe, el professor interrompi la lliçó i animi els alumnes a treure de la motxilla els telèfons mòbils perquè comprovin si l'algoritme que el company acaba de resoldre a la pissarra és correcte. I que llavors, ells, els nanos, col·loquin els seus smartphones sobre el pupitre, activin l'aplicació calculadora i repeteixin el procés, pas a pas, però aquest cop amb l'ajuda de la màquina. «És absurd que neguem que les tauletes i els telèfons intel·ligents existeixen, és il·lògic que l'escola segueixi anant 10 anys per darrere de la societat», argumenta Evaristo González, director de l'institut Torre del Palau de Terrassa, on té lloc l'escena descrita.

I encara s'entén menys que la nova llei de millora de la qualitat educativa, la LOMCE que el Ministeri d'Educació està acabant de redactar per a la seva imminent presentació al Congrés dels Diputats, «hagi infravalorat la importància de la tecnologia en la formació dels joves i disminueixi de forma alarmant la presència d'aquesta matèria a secundària», denuncia Carolina Crespo, portaveu a Catalunya de la Plataforma Estatal d'Associacions del Professorat de Tecnologia. El col·lectiu, que creu que la nova llei retalla l'educació tecnològica, insisteix que la proposta del Govern no fa cas dels informes de la Unesco, de diferents universitats i d'empreses privades que advoquen per potenciar aquesta matèria, fins i tot, a primària.

¿Tan greu és la retallada? «Sí. A segon de batxillerat, els estudiants de la modalitat de Ciències i Enginyeria no faran cap assignatura tecnològica», detalla Crespo. Això, després que a primer només es prevegi una assignatura de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) com a optativa. Els docents lamenten que el Govern es mostri disposat a sacrificar uns estudis «que orienten els alumnes cap a les enginyeries, que desperten vocacions cap a un sector que té una bona sortida professional», indica Tània de los Santos, subdirectora d'Alumnat de l'Escola d'Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya.

A l'ESO, el nou pla d'estudis del ministre José Ignacio Wert només contempla que s'estudiï tecnologia com a matèria obligatòria a primer curs. A segon, l'assignatura desapareix i, a tercer, els alumnes podran triar entre el nou Disseny i Tecnologia -«amb un contingut que desconeixem del tot», comenta la portaveu de la plataforma- i Utilització de les TIC. «El pitjor és el quart curs, quan, en teoria, els estudiants començaran a orientar-se cap al batxillerat o la formació professional. Si trien les assignatures que els portin al batxillerat, es queden sense estudiar TIC», lamenta Crespo.

«Amb aquesta decisió es corre el perill de convertir els alumnes en analfabets tecnològics. És necessari que el Govern sigui coherent amb els temps actuals en què la tecnologia és present en tot l'entorn», adverteix Xavier Villasevil, del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. «La tecnologia que s'estudia als instituts aporta coneixements de cultura general sobre qüestions de la vida quotidiana, com la mecànica, l'electricitat o l'electrònica. Per això és important que els alumnes l'estudiïn, tant si volen ser enginyers com si no», insisteix Tània de los Santos.

Notícies relacionades

A més, afegeix Frederic Luque, president de la Societat Catalana de Tecnologia, «en el cas de Catalunya, amb una tradició industrial europea i líder en tecnologies punteres, no es pot privar els alumnes en edat preuniversitària de la possibilitat de tenir els coneixements tecnològics necessaris que els orientin cap a carreres d'enginyeries i d'arquitectura».

La possibilitat, anunciada aquesta setmana pel Ministeri d'Educació, que els instituts s'especialitzin en algunes disciplines no convenç els defensors de l'educació tecnològica perquè consideren que deixa l'assignatura en mans de cada director. El ministre Wert va iniciar ahir una reunió que continua avui amb els consellers del ram del PP per pactar el text definitiu de la LOMCE de cara a la nova proposta que presentarà a les autonomies dimarts que ve. La reforma educativa que impulsa Wert troba una forta oposició a Catalunya, el País Basc i Andalusia, que la troben recentralizadora.