Els 100 més amenaçats

'Cavia intermedia' Rosegador de mida gran que viu a les illes Moleques del Sud (Brasil). En sobreviuen uns 40-60 individus.

Antílop de Hunter Viu a Kenya i, possiblement, Somàlia. Amenaçat per la competència del bestiar domèstic i la caça.

Territ becplaner Cria a Rússia i migra 8.000 quilòmetres per passar l'hivern a Bangla Desh i Myanmar. Menys d'un centenar.

Camaleó de Tarzan Descobert el 2010 i només detectat en tres minúsculs enclavaments selvàtics de l'est de Madagascar.

'Coleura seychellensis' Ratpenat de les Seychelles amenaçat per la predació per part de gats i rates. Uns 100 individus.

'Erythrina schliebenii' Vistosa eritrina que només s'ha localitzat al bosc de Namatimbili-Ngarama, a Tanzània.

Rinoceront de Sumatra El més petit dels rinoceronts està amenaçat per la desforestació i la caça. En queden 250.

Faisà d'Edwards Au galliforme que viu en zones selvàtiques del centre del Vietnam. No ha estat vist en l'última dècada.

'Brachyteles hypoxanthus' Mona aranya molt afectada per la desforestació als territoris de la Mata atlàntica brasilera (selva).

'Risiocnemis seidenschwarzi' Libèl·lula fosca endèmica de boscos fluvials de l'illa de Cebu, a les Filipines.

Pioc salvatge indi Els territoris en què habita s'estan fragmentant per l'avanç de l'agricultura. Entre 50 i 250 exemplars.

Iguana de Jamaica Considerada extinta, va ser redescoberta el 1970. Són presa de mangostes introduïdes a l'illa caribenya.

El peresós pigmeu és una espècie de mamífer placentari, la meitat de petit que els seus parents continentals, que viu únicament a Escudo de Veraguas, una minúscula illa del Carib situada a 17 quilòmetres de la costa de Panamà. El seu hàbitat són els cada vegada més amenaçats boscos de mangle, encara que últimament també s'enfronta a un incipient turisme que pertorba el seu paradís. En queden com a màxim 500 exemplars.

Des d'avui, el peresós té el trist honor de figurar en un lloc preeminent en la primera llista internacional amb les 100 espècies més amenaçades del món juntament amb el territ becplaner, el camaleó de Tarzan, la iguana de Jamaica, l'antílop de Hunter, el pioc salvatge indi, la dombeia de Maurici, el saola, el cranc d'aigua dolça de Singapur i molts altres representants del món de la flora i la fauna (i també algun fong) que ni tan sols tenen un nom comú consolidat. La llista, elaborada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) i la Societat Zoològica de Londres, constitueix el primer intent raonat de catalogar i precisar quines són les espècies més amenaçades entre les més amenaçades. En l'elaboració hi han participat prop de 8.000 científics.

Moltes de les espècies inventariades són pròpies de petits territoris, especialment illes, com per exemple una rara espècie de ratpenat que viu en coves de dos petits enclavaments de les Seychelles. Altres són endèmiques d'hàbitats en terrible regressió, com la Mata atlàntica brasilera i altres selves tropicals. Com a prova de la raresa d'algunes també hi ha el fet que ni tan sols se sabia de la seva existència fins a dates recents. I en casos extrems hi ha mitja dotzena d'espècies que estan tan malament que ni tan sols han estat vistes en els últims anys, com el faisà d'Edwards.

No hi ha prou diners...

«Totes les espècies catalogades són úniques i irreemplaçables. Si desapareixen, no hi ha prou diners per recuperar-les»,afirma Ellen Butcher, coautora de l'informe, en una nota informativa de la IUCN.«No obstant-prossegueix-,

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

si apliquem mesures immediates els podem oferir la possibilitat de sobreviure. Però això exigeix un suport social, una posició moral i ètica que totes les espècies tenen un dret inherent a existir». A la llista no hi figura cap espècie que visqui en territori espanyol -ni el linx ibèric ni l'àguila imperial, amb poblacions inferiors a les del peresós pigmeu-, presumiblement perquè la IUCN considera que tenen més possibilitats, ja que gaudeixen d'un interès oficial i un reconeixement social.

L'informe, presentat al congrés mundial de la UICN a Jeju (Corea del Sud), explica que el declivi de les espècies citades ha estat principalment conseqüència de l'acció humana, encara que en gairebé la majoria de casos els científics creuen que la seva extinció encara es pot evitar si els esforços de conservació són efectius. Les mesures a favor de la conservació, recorda la IUCN, han donat bons resultats amb moltes espècies com ara el cavall de Przewalski i la balena amb gep, que han estat salvades de l'extinció recentment.