El 'Curiosity' porta fins a Mart un laboratori del CSIC i la Politècnica

Si el robot Curiosity de la NASA supera l'arriscada operació d'aterratge a Mart (prevista per a les 7.30 hores d'avui dilluns, hora espanyola), el nom de cinc enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el logotip d'aquesta universitat també trepitjaran el planeta vermell. Els investigadors de la UPC han fabricat el mesurador de vent del robot amb el qual l'agència espacial nord-americana pretén estudiar el clima present i passat de Mart. En aquest sensor, que forma part del primer instrument fabricat a Espanya (una estació meteorològica) que s'ha enviat al planeta vermell, s'hi han gravat els noms dels seus creadors i el logo de la UPC.

Aquesta estació meteorològica està dissenyada per mesurar, entre altres fenòmens, les enormes tempestes de sorra de Mart, que poden afectar fins a una quarta part de la seva superfície. Però, abans d'enfrontar-se a aquestes calamitats, l'instrument ha de resistir els «set minuts de terror». Així anomenen els enginyers de la NASA l'operació d'aterratge del Curiosity. Aquest robot amb rodes (rover) de 900 quilos

-el més gran que s'hagi enviat mai a un altre planeta- entrarà a l'atmosfera de Mart a una velocitat de 20.000 km/h i, en només 125 quilòmetres que recorrerà en 7 minuts, es posarà suaument sobre el planeta. Si tot surt bé, és clar.

ANTENA L'estació meteorològica REMS (Rover Environmental Monitoring Station) es va fabricar al Centre d'Astrobiologia de Madrid (CAB), un institut del CSIC i de l'INTA (Institut Nacional de Tècnica Aerospacial), menys el sensor de la UPC i una peça feta a Finlàndia. El Curiosity també disposa d'un altre instrument fet a Espanya: una antena d'alt guany fabricada per les empreses Casa Espacio i Sener, que no té una finalitat científica, sinó que serveix perquè el robot funcioni.

«REMS és un instrument innovador, per això vam guanyar la convocatòria que la NASA va treure el 2004», explica Roser Urquí, gestora de projectes del CAB que s'ha ocupat de l'estació els últims anys. «El sensor de vent va ser una peça clau per aconseguir aquesta oportunitat, però els mesuradors de la temperatura del terra i de la radiació ultraviolada també són molt innovadors. I els sensors de temperatura de l'aire, de pressió i humitat són alta tecnologia», explica Urquí.

L'equip preveu emetre butlletins meteorològics de Mart cada dia. Les previsions ens són encoratjadores: durant l'hivern marcià les temperatures arriben als 90 graus sota zero, i els dies més càlids no superen els zero graus. No obstant, REMS pretén esbrinar si l'atmosfera de Mart ofereix alguna mena d'oportunitat per a la vida. «A més a més, els altres instruments del Curiosity necessiten conèixer les condicions meteorològiques existents: per exemple, si el seu braç mecànic recull una mostra en un dia de molt vent pot perdre-la», explica Urquí.

«Si el clima de la Terra és difícil d'entendre, el de Mart encara és menys conegut», afirma Luís Castañer, enginyer de la UPC que ha liderat la fabricació del sensor de vent. L'instrument es basa en el principi que quan l'aire es mou, refreda els objectes. «Disposem de grups de xips en les tres dimensions i, a través dels canvis de temperatura, podem mesurar la velocitat i la direcció del vent», explica Castañer. Les condicions del planeta Mart -una pressió 100 vegades menor a la terrestre, per exemple- exigeixen la utilització de xips ultrasensibles.

L'estació ha costat uns 12 milions d'euros (el sensor de vent en val 400.000), que han estat invertits pels ministeris espanyols amb competències en recerca. En el seu treball hi han participat una cinquantena de persones.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

RENDIBILITAT «Hem fet dotzenes de prototips», explica Jaime Serrano Conesa, cap de projecte per al contractista principal de REMS, l'empresa aerospacial espanyola Crisa, part de la companyia multinacional Astrium. «La rendibilitat no és gaire alta en aquests projectes, però són del tot imprescindibles per accedir a negocis més rendibles com els satèl·lits de comunicació o la geolocalització», afirma Serrano.

Però la recessió amenaça el futur. «La crisi pot tenir un impacte en les missions encara per aprovar», admet Felipe Gómez, un investigador del CAB implicat en el projecte. «Nosaltres ja estem treballant al límit per a ExoMars», assegura Urquí, en referència al rover que l'Agència Espacial Europea (ESA) pretén enviar a Mart el 2016. Castañer, per la seva part, està cooperant amb Rússia a Metnet, que és un projecte que pretén llançar un total de 16 estacions meteorològiques en diversos punts del planeta.