Taps de plàstic per curar nens

Munts de grans bosses transparents a través de les quals es veuen taps de tots els colors i totes les mides. Tots de plàstic, sense excepció. Tapes procedents de brics de llet, sucs o refrescos; ampolles d'aigua, oli o licors; ampolles de xampú, suavitzant o sabó líquid; tubs de dentífric… Una tona i mitja de sacs plens descansen al garatge d'Elisabet Martín i Carlos Hernández, una família de Terrassa que s'ha apuntat a la recollida de taps per pagar els tractaments mèdics que necessiten els seus dos fills: Gerard Hernández, de 2 anys, amb un trastorn d'espectre autista, i Ainhoa Hernández, d'1 any, amb una alteració cromosòmica infreqüent.

Fins fa poc més de dos anys, no eren més que peces destinades a coronar munts d'escombraries en abocadors, però ara s'han convertit en una opció per a desenes de famílies que, ofegades pel descens d'ajudes, subvencions i obres socials, aposten per l'enginy per aconseguir trobar una ajuda per curar els seus fills. En un moment en què ha caigut en picat la contribució econòmica a causes solidàries, una tendència que s'expandeix com una febre és recol·lectar taps i tapes de plàstic i dipositar-les en punts de recollida situats en escoles, botigues, bars i farmàcies. Des d'allà, la família promotora s'encarrega de transportar-les a casa i posteriorment a una planta de reciclatge, que els en paga uns 200 euros per tona.

ÈXIT ROTUND / Després de l'èxit rotund de la família d'Iker, un bilbaí de 15 anys que pateix una estranya malaltia, que va aconseguir reunir 20 tones de taps, els pares d'altres nens malalts també han assolit les seves metes gràcies al reciclatge. Per exemple, els d'Aitana García, que serà operada de la seva cardiopatia congènita a Boston després d'aconseguir en menys d'un any 168.285.000 taps, amb un valor de 99.771 euros. Aquesta nena d'11 anys va ser molt afortunada, ja que la Fundació Seur es va fer responsable que aquest gran esforç solidari fos viable: cada dia traslladava un camió ple de taps de plàstic gratuïtament.

COM LA PÓLVORA / Els casos d'Iker i Aitana s'han propagat com la pólvora, però no totes les famílies han trobat tantes facilitats. Des que Ainhoa

Alonso va complir 4 mesos, la seva mare, Laura García, l'ha portat a infinitat de metges per mirar de saber quina malaltia té. Ara té tres anys i mig i encara no ha estat diagnosticada: pateix un problema neurològic desconegut. Després d'haver acudit a totes les vies possibles per recol·lectar diners, finalment va optar pels taps.

Laura recorre cada dia els locals de Terrassa que s'encarreguen de recollir-ne: «Tinc 40 caixes plenes de tapes i moltes bosses encara per revisar». I és que no es tracta tan sols que la gent hi col·labori i reuneixi taps, sinó que, una vegada, arriben a les cases corresponents, les bosses han de ser supervisades una per una. Amb la mateixa circumstància s'ha trobat l'altra família de Terrassa. Carlos Hernández explica: «Ens arriben xapes de metall, monedes i fins i tot joguines, i ens passem hores i hores seleccionant els taps que ens envien perquè si no la planta de reciclatge no ens ho accepta».

I no s'acaba aquí l'esforç que inverteixen les famílies en la recollida, ja que també s'han d'encarregar del transport, perquè cap fundació d'enviaments s'ha solidaritzat amb la seva causa: «Si he d'anar molt lluny a buscar bosses petites de taps, acabo gastant més en gasolina», apunta Elisabet Martín.

Les dues famílies de Terrassa es mostren molt agraïdes als seus conciutadans: «La gent està molt conscienciada. Vaig pel carrer i veig gent que tira l'ampolla i es guarda el tap, és d'agrair», relata Laura emocionada. Elisabet afegeix: «Sense la col·laboració de la gent, no arribaríem a final de mes i, tot i que no és la solució definitiva, ens ajuda, sobretot moralment».

Notícies relacionades

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

El 80% de municipis hauran de tenir un pla contra els focs

CINC TONES EN UN MES / A Catalunya el cas que està tenint més repercussió mediàtica i, per tant, recaptant més diners és el de Richi García, un nen de 6 anys, de Palamós, amb un tumor cerebral. A Espanya no l'hi van poder extirpar i la seva família es va traslladar a Boston. Mentrestant, al seu poble, associacions i particulars han creat SOS Richi, que organitza activitats, entre les quals la recollida de taps és de les que funcionen més bé: cinc tones en un mes. «Aquest és un mètode fàcil perquè la gent pugui aportar el seu granet de sorra sense gaire esforç, i si d'altres ho han aconseguit, ¿per què nos-

altres no?», confia Ricardo García, el pare del Richi.