02 d’abr 2020

Anar al contingut

reaccions municipals al macrocasino

Els alcaldes es mouen entre el rebuig i la cautela davant Eurovegas

Montcada i Reixac, Gavà i Abrera es mostren disposades a escoltar els detalls de la inversió

El Prat refusa acollir un complex que considera vinculat al «joc, les drogues i la prostitució»

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / CRISTINA BUESA
BARCELONA

La ruleta ha començat a girar al Prat, Gavà, Abrera i Montcada i Reixac, les quatre poblacions dels voltants de Barcelona on la Generalitat ha localitzat sòl suficient i d'acord amb les condicions imposades per Las Vegas Sands Corp. per acollir el macrocomplex lúdic anomenat Eurovegas. Els informes de cadascun dels emplaçaments elegits -el lloc exacte el publica avui EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (vegeu el gràfic)- viatjaran les pròximes setmanes a la capital americana del joc, mentre a Catalunya els municipis escollits es debaten entre la conveniència o no de convertir-se en seu d'un projecte tan important. Així, encara que l'imperi del magnat Sheldon Adelson promet portar a terme una inversió de gairebé 17.000 milions d'euros i crear milers de llocs de treball, entre els aspirants hi ha clares dissensions. Uns, encara que sense fer-ne gala, anhelen que la bola caigui al seu número, altres no volen ni tan sols entrar en la partida.

El Prat, una de les dues ciutats amb més opcions, va manifestar ahir la seva oposició més rotunda a la proposta. «No tenim res a veure amb un projecte econòmic vinculat a l'addicció al joc, a les drogues i a la prostitució», va argüir el seu alcalde, Lluís Tejedor (ICV). Gavà, Abrera i Montcada i Reixac, totes tres en mans d'alcaldes socialistes, es van avenir almenys a escoltar l'oferta. Si és que l'oferta arriba, és clar. Es van mostrar disposats a atendre les explicacions que se'ls donin, però no per això van deixar d'expressar les seves reserves: ¿Quins beneficis reportarà el complex? ¿S'hauran d'aplicar exempcions fiscals, com reclama la promotora?

A PAGAR L'IAE / «La meva responsabilitat, la meva funció com a alcalde és, com a mínim, informar-me sobre la proposta, especialment quan es parla d'una inversió tan gran», va indicar Joaquim Balsera, l'alcalde de Gavà. Balsera, no obstant, va deixar clar que això no significa, en absolut, que combregui amb el projecte. «Que no pensin que deixaran de pagar l'IAE (impost d'activitat econòmica) o l'IBI (impost sobre béns immobles), com paguen la resta de veïns de la ciutat», va advertir el socialista. En aquest cas el terreny que opta a acollir l'equipament està al costat del Canal Olímpic, a prop de Gavà Mar i molt a prop de l'aeroport, cosa que el posaria en una situació també avantatjada.

«No es tracta de debatre si és un projecte al qual s'han d'aplicar exempcions fiscals i laborals o si se li pot permetre una excepció a la llei antitabac. El debat és més profund, afecta el model de societat», va seguir objectant Tejedor.

Mentrestant, a Abrera, la notícia publicada ahir per EL PERIÓDICO va caure com una autèntica sorpresa. No haurien pensat mai que una població com la seva, situada ja fora de l'àrea metropolitana de Barcelona, pogués entrar en les poblacions candidates. A Montcada, l'alcaldessa, María Elena Pérez, va fer patent el seu disgust perquè la Generalitat no s'hagués posat en contacte prèviament amb els afectats. A l'espera de conèixer també més detalls sobre el macrocomplex, Pérez es va mostrar oberta al diàleg i a conèixer «com afectarà la generació de riquesa i ocupació a la ciutat».

Montcada és la que presenta una ubicació menys versàtil, ja que el terreny escollit, conegut com a Mas Rampinyo, queda encaixonat i no seria tan adequat com els altres dos candidats del Baix Llobregat més pròxims a la costa, com Gavà i el Prat.

LA PUGNA AMB MADRID / La selecció feta pel Govern de les parcel·les -d'entre 150 i 200 hectàrees- s'ha fonamentat en les possibilitats de disposar-ne amb una certa celeritat. Gairebé totes són finques on o bé la Generalitat té part de la propietat, a través de l'Incasòl, o bé la qualificació urbanística permet una expropiació ràpida. Algunes són de propietat privada i es dediquen a l'agricultura.

Malgrat això, fonts del Govern reconeixen que totes les facilitats que pugui aportar Catalunya a favor de la seva candidatura seran poques. La Generalitat és conscient que a la comunitat madrilenya, el magnat Adelson pot tenir una interlocució més àgil, sobretot a l'hora de revisar lleis i normatives, al ser tant l'ajuntament de la capital com el Govern autonòmic i el central del mateix color polític. Per aquest motiu, van indicar fonts del Partit Popular a Catalunya, la presidenta Alicia Sánchez Camacho hauria sol·licitat a membres de l'Executiu de Mariano Rajoy -en concret al ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, José Manuel Soria- que actuï en aquest assumpte amb la màxima neutralitat possible.