Gilles Vanderpooten: «El model polític basat en els partits s'ha superat»

Rere l'aparença de jove treballador de banca amb vestit i corbata, Gilles Vanderpooten revela un fervorós militant per un sistema alternatiu. Amb 25 anys, després de l'èxit de l'opuscle¡Indigneu-vos!-inspirador del moviment del

15-M-, publica amb Stéphane Hessel¡Comprometeu-vos!En aquest llibre -del qual en tres mesos s'han venut 100.000 exemplars a França- el veterà heroi de la Resistència i supervivent de la deportació nazi, de 93 anys, respon a les preguntes de la generació de la precarietat i mostra el camí per canalitzar la seva indignació. La setmana que ve surt a la venda a Espanya.

-¿Com va anar la gestació de ¡Comprometeu-vos!?

-La meva idea era fer un llibre de transmissió de saber entre generacions. Ho vaig proposar a Hessel el 2009, molt abans que es publiqués¡Indigneu-vos!, al final del 2010. De fet, el vam acabar abans que esclatés el fenomen.

-¡Vaja! Sembla pensat com la continuïtat del primer...

-En realitat va ser rebutjat per 40 editorials fins que el vaig enviar al sociòleg Jean Viard, que em va dir que el publicaria dues setmanes abans de sortir a la venda¡Indigneu-vos!El que sí que es va elegir després va ser el títol, perquè ens vam adonar que la paraula que més sortia eracompromísi que era una prolongació del discurs amb què Hessel pretenia despertar les consciències.

-No hi ha dubte que ho va aconseguir, però ¿quin és el pas següent?

-S'ha de dirno, protestar i fins i tot desobeir quan s'atempta contra drets fonamentals, però després cal passar a l'acció, comprometre's. Si aconsegueix transformar la indignació en propostes concretes i alternatives, la joventut pot ser escoltada.

-Però després d'unes quantes setmanes d'acampar en places, els joves espanyols no tenen la sensació que els polítics els hagin escoltat. Hi ha desencant.

-La indignació per la indignació pot generar frustració. No serveix de res si no desemboca en alguna cosa constructiva. Comprometre's és conjurar el pessimisme, rebutjar el determinisme. El missatge de Hessel és optimista, és dir als ciutadans que tenen el poder per fer alguna cosa i canviar les coses.

-¿Què diria als qui poden caure en la temptació de la violència, com ha passat a Barcelona?

-A vegades accions contundents, com sabotejar cultius transgènics, poden fer avançar el debat. Però no és desitjable prendre-la amb les institucions i linxar-ne els representants. La violència pot desacreditar el moviment, donar-li una imatge radical, i destruir l'esperança que ha generat.

-¿Com se supera la desconfiança que genera el sistema polític?

-El model basat en els partits s'ha superat, com també la divisió entre esquerra i dreta. L'expressió ciutadana no es pot limitar a votar cada quatre anys. El vot no és un xec en blanc. El que més exaspera és el desfasament permanent entre els discursos i els actes d'alguns governants.

-¿Per això entre els joves té més credibilitat algú de la generació de Hessel? ¿Com s'explica l'èxit que ha obtingut?

-Hi ha un problema generacional. Els dirigents actuals pertanyen a l'època del capitalisme, del profit immediat. Els falta una visió a llarg termini. Hessel ha viscut les dificultats de la guerra i, de fet, fa 70 anys que està compromès. Té legitimat. És l'avi que tots voldríem tenir.

-¿La joventut és massa conformista? ¿Com s'ha d'implicar més per canviar el sistema?

-A l'escola ens formategen per entrar dins el sistema. La història demostra que sempre és una minoria la que fa canviar les coses. Però no cal fer taula rasa respecte al passat i rebutjar tot el sistema. Cal crear formacions alternatives no per integrar-lo, sinó per canviar el model.

-El risc és ser empassat...

-No cal deixar-se enganyar pel discurs dominant. Hi ha formes d'intervenir, des de fora del sistema i des de dins, a través d'associacions i oenagés, organitzant-se per fer contralobbies i no deixar que els interessos de les grans corporacions ho controlin tot.

Notícies relacionades

No ens desallotjaran

El Parlament vol un pla de xoc contra els desnonaments

-Sona una mica utòpic.

-No és fàcil. S'ha de ser optimista i realista a la vegada.