Anar al contingut

LES PROTESTES 2.0

El 15-M es desmarca de la «violència minoritària»

Intel·lectuals i entitats temen que els altercats restin força al moviment

Els indignats afirmen que l'objectiu era efectuar un acte de desobediència civil

FIDEL MASREAL / JOSEP SAURÍ
BARCELONA

«Ha sigut tot molt trist», concloïa ahir el sociòleg Xavier Bonal. «És una decepció, se'ls ha escapat de les mans», es lamentava Teresa Crespo, d'Entitats Catalanes d'Acció Social. El rebuig a la violència d'una minoria i la preocupació pels efectes que el que va passar ahir al parc de la Ciutadella puguin tenir en la legitimitat, les simpaties recollides fins ara i el futur del moviment

15-M són les idees predominants en les reflexions obtingudes ahir per aquest diari de veus representatives del món universitari i del teixit associatiu. Unes veus que segueixen creient que hi ha motius per a la indignació, però no espai per a la violència.

No hi ha pal·liatius pel que fa a la valoració dels fets. «Ja els vaig dir que bloquejar el Parlament no era una bona idea», va explicar en roda de premsa Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, que també va voler destacar que «les accions violentes han sigut escasses, només eren cosa de 10 o 12 persones». «Ha sigut un gran error estratègic. I és trist que una minoria violenta emprengui accions condemnables, però també són tristes les reaccions que intenten magnificar aquests fets per aconseguir una deslegitimació general del moviment», apunta Bonal. El politòleg Vicenç Navarro insisteix en aquesta tesi: «Ha sigut un error d'aquest moviment no permetre als parlamentaris entrar i sortir del Parlament. Era un error fàcil de preveure: com era d'esperar, la gran majoria dels mitjans ho han fet servir per desacreditar el moviment. Els indignats haurien d'haver fet una protesta en contra de la decisió de la Generalitat de practicar retallades que no constaven en el seu programa electoral. És una llàstima i un error que ho hagin fet d'aquesta manera».

«Hi ha hagut un error per part dels indignats que el Govern ha utilitzat hàbilment per desprestigiar-los», coincideix el filòsof Josep Ramoneda, que destaca que en aquesta ocasió l'Executiu català «ha sigut més astut que a la plaça de Catalunya i ha aconseguit invertir els papers, que els indignats passin a ser els agressors i no les víctimes. Això de l'helicòpter ha sigut gairebé d'acudit», afegeix.

REACCIÓ TARDANA / «Seria molt bo que el moviment reaccionés davant d'uns fets que estic segur que molts dels seus membres condemnen. I que es pronunciés inequívocament, rebutjant tota expressió violenta i definint una estratègia pacífica», reclama Bonal.

Aquesta petició, de fet, va obtenir resposta ahir mateix. Tot i que amb retard (a les sis de la tarda es va enviar als mitjans), hi va haver un comunicat d'AcampadaBcn condemnant «els minoritaris actes violents». El text destaca que la gran majoria dels manifestants van participar sense violència en un acte de «desobediència civil». No obstant, la divisió interna és evident, i en la lectura pública del manifest, ahir a la tarda, algun indignat es va queixar que l'autocrítica era excessiva. L'Acampada de la Puerta del Sol, a Madrid, i el moviment Democràcia Real Ja es van desmarcar de tot acte violent en dos comunicats.

«El que els indignats plantegen és un debat sobre la capacitat representativa de les institucions. Des del punt de vista legal, la representativitat és del Parlament, però la legitimitat que donen les urnes s'ha de seguir guanyant cada dia», apunta Joan Subirats, professor de Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

EL VALOR DE LA DEMOCRÀCIA / Sobre la representativitat democràtica dels parlamentaris, Vicenç Navarro afegeix: «És obvi que també és un error posar tots els polítics i tots els partits en una mateixa categoria de condemna. Dir que tots són un problema és caure en el que deia el feixisme, i unes forces democràtiques com les dels indignats no poden permetre que això es reprodueixi en la seva cultura». «Els polítics han sigut prepotents i els ha faltat sensibilitat. L'aprovació dels pressupostos es podria haver endarrerit i haver obert un diàleg», sosté Oliveres.

En definitiva, i com expressa Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, entre els moviments socials i els intel·lectuals hi havia ahir decepció, però es mantenia el convenciment que hi segueix havent membres per a un moviment pacífic i massiu d'indignats. «El que va passar pot desprestigiar el moviment, però tinc molt de respecte pels indignats perquè ens ajuden a tots a reflexionar», opina Guiteras.

LES RETALLADES SOCIALS / Una visió semblant la sosté Ramon Noró, de la fundació Arrels, dedicada a l'ajuda de les persones sense sostre: «El moviment hauria d'articular una alternativa política clara al sistema actual. Ens segueixen preocupant les retallades pressupostàries, per exemple de la Renda Mínima». «Però això d'avui genera rebuig a les persones que se sentirien identificades i en favor dels més necessitats», afegeix el president de la fundació Banc dels Aliments, Antoni San Salvador, que lamenta també l'ocasió perduda de posar ahir a l'epicentre del debat les retallades socials. Paradoxalment, alguns dels representants del manifest Ni un pas enrere, contra les retallades, no van poder entrar al Parlament per traslladar les seves queixes als diputats.

Malgrat tot, Arcadi Oliveres ho veu clar: «No s'hauria de desprestigiar un moviment que havia tingut un comportament exemplar fins ara. Però en tot cas això no l'enfonsarà, uns quants descerebrats no ho poden trencar», afirma. «El

15-M avança i es pregunta a si mateix mentre avança. Segurament, els indignats veuran en què s'han equivocat i intentaran repensar coses», conclou Subirats.

Temes: Indignats

0 Comentaris
cargando