El sector forestal demana un carnet de boletaire per protegir el bosc

Primer va ser una tímida reclamació. Passat un temps, el to es va elevar. Aquesta tardor, amb els boscos plens de bolets -i de re­col·lectors més o menys inexperts- i encara coberts amb restes de la ­fusta que va caure en els temporals de l'hivern passat, la reivindicació ja ha arribat a grau d'exigència. Amb la ­temporada en el seu apogeu, ­propietaris ­forestals, experts en gestió del bosc i associacions científiques demanen a les ­administracions -sobretot a la Ge­neralitat, però també als ajuntaments- que regulin d'una vegada l'activitat al bosc, amb pagament de taxes o sense. D'entrada, ­coincideixen tots, seria bo co­mençar per la implantació d'un ­carnet o llicència per als que busquen ­bolets, una pràctica que a Catalunya ­reuneix milers de ­seguidors.

Les masses forestals, recorden els defensors de la mesura, ocupen cada any més superfície a Catalunya. Sense anar més lluny, les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) assenyalen que, entre els anys 2007 i 2008, el sòl boscós va créixer en 18.000 hectàrees. El 80% dels gairebé dos milions d'hectàrees són de propietat privada.

Si a això s'hi suma el fet que el gruix de la població catalana viu a menys d'una hora de viatge del bosc, «el resultat és que la presència humana en el medi natural s'ha massificat fins a nivells difícilment assimilables», afirma Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, que agrupa els propietaris privats forestals.

ZONES DEGRADADES / «Els últims 20 anys -afegeix Rovira-, les activitats recreatives a l'aire lliure s'han multiplicat i això ha provocat una sobrefreqüentació del bosc». «Això ocasiona una degradació de les zones on s'acumulen cotxes i escombraries i que, en els casos més extrems, pot provocar incendis forestals a l'estiu», adverteix el portaveu del consorci. En el diagnòstic coincideix el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), que fa anys que estudia el fenomen.

«Hi ha solucions, és clar que n'hi ha», assegura Juan Martínez de Aragón, micòleg, tècnic del CTFC i expert en gestió forestal. I apunta algunes possibilitats. La primera seria redactar una normativa específica. Una altra passaria, per exemple, per la delimitació de vedats de bolets, similars als que ja existeixen per a la caça. I una tercera alternativa, compatible amb l'anterior, seria la introducció del carnet deboletaire, que també propugnen els propietaris de boscos.

Enquestes portades a terme pel centre tecnològic revelen que «el 33% de la gent no té inconvenient a pagar una taxa per recollir bolets», explica Martínez de Aragón. «I el ­vedat marcaria els límits del terreny on es pot o no es pot recol·lectar», afegeix el micòleg. La proposta està ­inspirada en les experiències que fins ara han posat en marxa comu­nitats com Castella i Lleó, Andalusia i, a nivell municipal, Aragó i Navarra.

El que passa és que «un sistema de permisos o llicències només es manté gràcies a una potent xarxa de vigilants que garanteixin que ­tothom porta el seu carnet», adverteix Arturo Esteban, gerent del programa Myasrc de la Junta de Castella i Lleó, on ja fa anys que cobren per recollir bolets. La iniciativa, iniciada a Sòria el 2001, «és fruit d'un procés lent que va necessitar la conscienciació de la població local, d'empreses i d'altres agents implicats», indica el gerent.

TEST DE CONEIXEMENTS / El permís que expedeix la Junta de Castella i Lleó (amb preus que van des dels 3 euros per temporada per als aficionats locals amb fins recreatius fins als 300 euros anuals que han de pagar els recol·lectors comercials forans) no requereix cap acreditació per part de l'usuari, més enllà de la del seu lloc de residència.

El CTFC proposa que a Catalunya la llicència s'obtingui després de ­superar un test d'aptitud. «La idea és que el portador del carnet s'hagi sotmès abans a un petit examen on se li preguntarà sobre normes cíviques bàsiques, coneixement del bosc i varietats de bolets», apunta Martínez de Aragón. L'objectiu: reduir, de passada, els rescats i intoxicacions de boletaires, tan habituals en aquesta època de l'any.

També els científics estan disposats a avalar la creació d'un carnet. «Abans o després, s'haurà de posar un límit a la situació actual», admet Josep Girbal, president de la Societat Catalana de Micologia. Segons la ­seva opinió, el debat ara obert està més que justificat. «La gent ha perdut el respecte al bosc i ja comença a ser hora que es parli de regular-ne l'accés, que hi hagi una ­reglamentació».

Amb tot, objecta Girbal, els micòlegs no són partidaris «de tancar el bosc, sinó de regular-lo», insisteix. Tampoc accepta posar portes a la muntanya la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), segons va recordar ahir un portaveu de l'organisme. L'aplicació d'una taxa o la introducció d'un carnet deboletaire, van indicar, són figues d'un altre paner.

Notícies relacionades

Ús i abús dels boscos catalans

Bosc, béns públics i béns privats

AUTOREGULACIÓ / «El que no pot fer la Generalitat és implantar una ­taxa per un patrimoni que no és seu», ­repliquen fonts de la Conselleria de Medi Ambient. El Govern confia

que sigui el mateix sector el que ­acabi posant les seves normes, «igual que ha passat amb la recol·lecció de pinyes, que s'ha autoregulat, al ­negar-se les empreses envasadores de ­pinyons a comprar un producte del qual es desconeix ­l'origen», expliquen. Sobre el carnet, de ­moment, «no hi ha res», ­manifesten.