El Govern retalla 63 milions del finançament universitari del 2010

Les retallades del finançament universitari, després d'uns anys en què la dotació de recursos destinats a l'educació superior havia experimentat un notable creixement, no paren. Ahir es va saber que el mes de juliol els rectors de les universitats van ser citats a una reunió amb responsables de les conselleries d'Economia i Finances i Innovació, Universitats i Empresa en la qual se'ls va comunicar que, dels 105 milions que tenien previst rebre el 2010 a través del pla de millora per objectius, únicament podrien comptar amb 42. En conseqüència, les universitats s'han vist obligades a dissenyar un pla addicional de contenció de despeses d'aquí a finals d'any per mirar d'evitar que l'exercici es tanqui amb dèficit.

La Universitat de Barcelona (UB) patirà una disminució en les seves previsions d'ingressos d'entre 18 i 19 milions d'euros, segons va confirmar a aquest diari el seu rector, Dídac Ramírez, que va aconseguir tancar l'exercici del 2009 en números negres i evitar que el dèficit acumulat, de 80 milions, continués creixent. «Esperava una retallada, però confiava que seria més petita», va indicar Ramírez. La Universitat Politècnica de Catalu-

nya (UPC), que arrossegava un deute acumulat de 89 milions que calculava disminuir aquest any fins als 52 a través de diferents fórmules, deixarà de percebre 12 milions.

El rector de la UPC, Antoni Giró, va explicar ahir que havien hagut de «suspendre obres no licitades» i va posar com a exemple l'edifici de serveis els treballs del qual es desenvolupen al costat del rectorat i que, «de moment, contràriament al que s'havia previst, no tindrà un auditori». L'adaptació dels aularis del campus Nord a les exigències de l'espai europeu d'educació superior, que requereix comptar amb sales més petites per fer seminaris i treballs en grup, tampoc s'ha pogut completar en una de les plantes. «Ens faltaven 1,5 milions», va precisar.

PERSONAL I CALEFACCIÓ La UPC ha posat en marxa mesures de contenció de la despesa en personal, com la de realitzar contractes de substitució per jubilacions només en casos indispensables, i fins i tot es proposa retallar la despesa en calefacció per estalviar uns milers d'euros.

El pla de millora del finançament a través de la consecució d'objectius incloïa el trienni 2008-2010. El primer any es van entregar 30 milions i l'any passat estava previst que la prima pugés a 90, dels quals, el 31 de desembre, Economia només n'havia transferit a les universitats 30. Els rectors van rebre llavors la indicació que els 60 restants els serien ingressats el 2010. Per a aquest últim exercici es va aprovar dedicar 130 milions addicionals al mateix propòsit. Vistes les dificultats financeres, a començaments d'any el Govern va comunicar a les universitats que només els faria arribar un terç (45 milions) del que s'havia acordat.

Finalment, en la reunió de juliol, de la qual el Govern va demanar als rectors que no es fes difusió, se'ls va dir que els 60 milions no arribarien el 2010 i que els 45 restants es convertirien en 42. «En aquesta situació és molt difícil complir amb la reducció del dèficit. No serà fàcil tancar l'any amb els comptes equilibrats», va admetre Giró.

Una de les hipòtesis amb què treballen alguns rectors és aconseguir de la Generalitat un reconeixement formal del deute que els permeti que el desequilibri econòmic provocat per la retallada no quedi reflectit en els seus comptes. «Per a nosaltres aconseguir aquest reconeixement és una qüestió fonamental», va declarar un dels rectors.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

En el discurs pronunciat en la inauguració oficial de l'any universitari, celebrada la setmana passada a l'Autònoma (UAB), la rectora, Ana Ripoll, ja va reclamar al president Montilla «un compliment escrupolós dels pactes econòmics i un horitzó financer estable».

La retallada que es va revelar ahir s'afegeix a la que ja han patit alguns centres científics de la xarxa Cerca, dependent de la Generalitat, que passen dificultats econòmiques després d'haver vist rebaixat el pressupost i de patir demores en el cobrament de les mensualitats.