El municipi preferit per Indústria

Zarra es frega les mans amb l'esperança d'acollir el magatzem

La majoria de veïns destaquen els llocs de treball vinculats a la instal·lació

La imputació de l'alcalde per presumpta corrupció entela la candidatura del poble

Detractors de la instal·lació del cementiri nuclear a Zarra, durant una manifestació a València l’abril passat.

Detractors de la instal·lació del cementiri nuclear a Zarra, durant una manifestació a València l’abril passat. / ARXIU / MIGUEL LORENZO

2
Es llegeix en minuts
Óscar Toral
Óscar Toral

Periodista

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L'esperança i la satisfacció eren les sensacions majoritàries ahir a Zarra quan la notícia que el municipi valencià encapçala la carrera per acollir el magatzem de residus nuclears va arribar al poble. Els joves fa anys que emigren per falta de feina, i la possibilitat de frenar aquesta hemorràgia estava en boca de tots els partidaris de la instal·lació. En canvi, els detractors -en minoria- destacaven que els beneficis de la instal·lació no estan clars.

L'alcalde, Juan José Rubio, va declarar a l'agència Efe que si el magatzem s'instal·la a Zarra «donarà vida a la comarca durant cent anys» i permetrà als veïns deixar «un bon llegat als seus néts». Rubio porta la vara de govern del municipi des de les primeres eleccions democràtiques, el 1979. Va ser alcalde pel PSOE fins que el partit el va expulsar el 2006 arran de la seva imputació judicial per delictes urbanístics relacionats amb l'empresa del seu fill. Llavors va formar una agrupació independent i va guanyar els comicis del 2007 per ­majoria absoluta. Actualment està en llibertat sota fiança a l'espera de judici.

Unes 500 persones estan empadronades al municipi -ubicat a uns 15 quilòmetres de la central atòmica de Cofrents-, però només 300 hi viuen habitualment. La pèrdua de població jove és tal que l'ajuntament va llançar una campanya per atraure famílies a fi d'evitar el tancament de l'escola, que avui acull una vintena de nens.

MANNÀ NUCLEAR / Davant d'aquesta situació, molta gent veu en el mannà nuclear una oportunitat d'or. «Ens ajudaria a retenir els joves i a fer que tornin alguns dels que se'n van anar», afirma Ángel Perez, president de l'associació de veïns. «Estem molt contents. Si porta treball i benestar al poble, per mi podrien posar tres magatzems nuclears», afegeix Santiago Hernández, propietari d'un dels dos bars del municipi. El bàndol dels contraris al magatzem està més musti. «No m'agrada el projecte, i a més estic farta de les formes autoritàries de l'alcalde», confessa una persona reticent a identificar-se: «Aquí hi ha moltes disputes».

Notícies relacionades

La nòmina de detractors és més àmplia en pobles pròxims, com ara Aiora, Jarafuel i Teresa de Cofrents, amb l'argument que la instal·lació complicaria les possibilitats de desenvolupament de la comarca, on unes 4.000 persones es van manifestar contra el magatzem al març. La Generalitat Valenciana també s'ha declarat contrària al projecte, igual que la diputació.

Un factor que entela la candidatura de Zarra és la condició d'imputat del seu alcalde. El magatzem suposa no només 500 llocs de treball, sinó també una inversió de 700 milions d'euros. A més a més, el municipi que albergui el magatzem i les poblacions veïnes rebran sis milions anuals. Rubio, acusat de frau i prevaricació, seria l'encarregat de gestionar part del mannà si Zarra fos finalment escollit i ell guanyés les pròximes municipals, com ha fet en les vuit anteriors.