La votació del Parlament

L'abolició dels toros projecta al món la singularitat catalana

El suport de 32 diputats de CiU dóna al veto un triomf rotund per 68 vots a 55

Alguns diputats (en primer terme) i desenes de simpatitzants de la causa antitaurina (al fons, drets) celebren el resultat de la votació, ahir.

Alguns diputats (en primer terme) i desenes de simpatitzants de la causa antitaurina (al fons, drets) celebren el resultat de la votació, ahir. / albert bertran

2
Es llegeix en minuts
Óscar Toral
Óscar Toral

Periodista

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El terç de mort que la festa dels toros afrontava ahir al Parlament va acabar amb una estocada fins a l'empunyadura. La iniciativa legislativa popular (ILP) per l'abolició del toreig va ser un èxit a l'imposar-se en la votació per un rotund 68 a 55. Els 68 diputats –32 de CiU, tres del grup del PSC, i tots els d'ERC (21) i ICV (12)– no només van rematar més de 600 anys de tradició taurina a Catalunya, al convertir l'autonomia en la primera de la Península que prohibeix les corrides, sinó que van projectar al món la singularitat de la comunitat respecte de la resta d'Espanya. Dos exemples: la cadena nord-americana CNN va destacar «el paper jugat pel nacionalisme català en el vot», i l'àrab Al-Jazira va assegurar que «aquesta decisió és un signe de la fractura creixent entre Catalunya i la resta del país».

Quan es va saber el resultat, el president José Montilla va sortir a escena. «Jo he votat en contra de la prohibició perquè crec en la llibertat», va declarar, abans d'assegurar que «s'equivoquen» els que han fet d'aquest debat «el termòmetre de les relacions entre Catalunya i Espanya».

MAS VA VOTAR 'SÍ' / Minuts després, Artur Mas va baixar a l'arena: «He votatper consciència, perquè crec que Catalunya serà millor sense toros». El líder de l'oposició, no obstant, va reconèixer el risc que les maniobres del PP impedeixin que l'abolició es faci efectiva el gener del 2012 com estableix la llei. Pel que fa a la posició del seu grup contrària a les corrides i favorable als correbous, que ha alimentat la tesi de la càrrega nacionalista del debat, va subratllar que «la mort és la diferència».

El portaveu de CiU i artífex de la majoria abolicionista de la federació, Josep Rull, va destacar la dimensió internacional de la decisió, ja que ahir hi havia més de 130 periodistes estrangers a la Cambra. «Catalunya ha fet un acte de singularitat i ha mostrat al món el millor de si mateixa», va proclamar.

En la seva intervenció davant el ple, Rull havia intentat deslligar la postura del seu grup de factors identitaris. No obstant, la seva oratòria no va poder ocultar el que era obvi. «El resultat de la votació té molt a veure amb la voluntat de reafirmar les diferències amb Espanya», va dir el també convergent Santi Vila, cap visible de l'ala taurina de CiU. Amb ell, van rebutjar la prohibició els nacionalistes Xavier Crespo, Josep Grau i Joan Miquel Nadal (de CDC), i Ramon Espadaler, Antoni Fernández Teixidó i Anna Miranda (d'Unió).

Notícies relacionades

PREOCUPACIÓ DEL PSC / Al bàndol del PSC hi dominava el malestar. «Catalunya ha iniciat un camí delicat al començar a prohibir coses que afecten molt els sentiments», lamentava el taurí David Pérez. Els diputats del seu grup, igual que els de CiU, comptaven amb llibertat de vot: 31 van rebutjar el veto –amb els set nacionalistes esmentats i el PP i el grup mixt al complet–, tres van votar per la prohibició (Antoni Comín i Josep Maria Balcells, de Ciutadans pel Canvi, i Núria Carreras) i tres es van abstenir (el conseller Antoni Castells, Joan Ferran i Rosa Maria Ferrer).

El resultat de la votació va fer bons els pronòstics. Ara els defensors del toreig, que van perdre suports respecte de l'admissió a tràmit de la ILP, confien que el Constitucional els pugui donar el que el Parlament els ha negat.

Temes:

Toros