Els toros, davant l'estocada

Tot eren felicitacions entre la Catalunya taurina quan José Tomás va portar la Monumental a l'èxtasi fa tres anys. Ni una sola de les 19.000 persones que omplien la plaça de Barcelona s'imaginava que aquella tarda es començaria a forjar la iniciativa que té les corrides a un pas de l'estocada. El 17 de juny del 2007, després de manifestar-se davant la plaça, un grup d'activistes pro animals van decidir passar de la protesta a l'acció legislativa. Fruit del seu afany, el Parlament votarà dimecres si prohibeix els toros en una jornada que es preveu ­històrica.

LA CORRELACIÓ DE FORCES

Els indecisos de CiU seran determinants

La votació es presenta disputada, però gairebé tots els partits vaticinen que la Cambra aprovarà el veto de les corrides a Catalunya, que entraria en vigor l'1 de gener de 2012. La majoria augura un resultat similar al del desembre, quan el Parlament va prendre en consideració la iniciativa legislativa popular (ILP) per 67 vots a 59. ERC i ICV la van recolzar en bloc, i CiU majoritàriament, mentre que el PSC s'hi va oposar de manera gairebé unànime i PP i Ciutadans hi van votar en contra al complet.

Tres dies abans de la jornada clau, encara hi ha temps per a canvis d'opinió. Fonts de la federació nacionalista revelen que a les seves files hi ha una desena d'indecisos. En l'admissió de la ILP, uns nou diputats de CiU van rebutjar la prohibició i

quatre es van abstenir, de manera que el pas de diversos parlamentaris a aquest bàndol podria fer que el veto no tirés endavant.

Aquest canvi, en què els taurins fien les seves esperances, sembla improbable. «Després de les compareixences [al març] van créixer en el nostre grup els detractors de l'abolició, però ara es dóna la tendència contrària», explica un diputat nacionalista, que atribueix la inflexió a la maniobra del PP de portar la proposició de blindatge dels correbous al Consell de Garanties Estatutàries. «Hi ha companys contraris a la prohibició que hi votaran a favor per motius tàctics», afegeix un parlamentari de l'ala taurina de CiU.

Un altre moviment d'última hora, la decisió del PSC de donar llibertat de vot, juga en contra dels defensors de les corrides, que temen rebre menys suports que si els socialistes s'haguessin pronunciat en bloc. En canvi, els taurins celebren que la votació sigui pública.

ELS PRO ANIMALS

Confiança antitaurina en la victòria del veto

La Plataforma Prou, promotora de la iniciativa abolicionista, assegura que la votació arriba en el moment de més suport a la seva causa, fins al punt que preveuen l'aprovació del veto per un avantatge més ampli que el 67 a 59 del desembre. «Confiem que la llibertat de vot del PSC ens doni suports extres, sobretot dels diputats de Ciutadans pel Canvi», afirma Leonardo Anselmi.

El portaveu del col·lectiu subratlla que la proposta va néixer lliure de càrrega nacionalista. «Érem un grup d'activistes pro animals que vam donar per esgotada la protesta i vam apostar per l'acció legislativa. Després vam conèixer el mecanisme de la ILP, vam planificar l'estratègia i vam aconseguir 180.000 firmes, que són les que ens han portat fins aquí», recorda. «Mai haurien anat tan lluny sense el component identitari», objecten els defensors del toreig.

ELS TAURINS

Pressió fins al final

per salvar el toreig

Els taurins han estat molt més insistents que els abolicionistes en els seus contactes amb els parlamentaris, i l'últim en què pensen és a aturar-se. «Seguirem parlant amb tothom fins a última hora, especialment amb els de CiU i el PSC, els que tenen llibertat de vot», explica Luis Corrales. El portaveu de la Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa reclama al líder de l'oposició, Artur Mas, que manifesti de quin costat està –el president, José Montilla, es va declarar contrari al veto fa mesos–. La pressió dels taurins és tal que algun diputat jutja que pot ser contraproduent: «Es passen el dia al Parlament i et paren pels ­passadissos per preguntar-te què votaràs i per què. Al principi eren més cortesos, però ara arriben a ser ­carregosos».

Corrales, que va portar José Tomás a coll per la porta gran de la Monumental la tarda del 17 de juny del 2007, confia a desmentir els pronòstics gràcies als parlamentaris favorables a tramitar la ILP però que ara rebutgen el veto. Amb tot, evita triomfalismes: «Podem guanyar i podem perdre».

EL CONTRAST

La Cambra tramita el blindatge dels bous

El Parlament ha tramitat la prohibició de les corrides en paral·lel a un blindatge dels correbous al qual únicament s'hi oposa ICV. Només la maniobra tàctica del PP de demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre aquesta norma –a la qual els conservadors donen suport– evitarà que les dues proposicions de llei es votin el mateix dia. CiU i ERC recolzen les dues propostes.

La resta dels partits interpreten que elno als toros i elsí als bous és contradictori. Els taurins hi veuen motius identitaris: «La catalanitat del toreig és indiscutible, però la seva condició de festa nacional espanyola li està passant factura». Tant CiU com ERC es justifiquen en la diferent naturalesa dels dos esdeveniments. «La finalitat dels correbous no és maltractar l'animal, sinó fer una festa, mentre que l'objectiu de les corrides sí que és matar el toro», diu un diputat nacionalista.

LES INDEMNITZACIONS

L'abolició suposa

Notícies relacionades

Leonardo Anselmi, portaveu antitaurí: «El respecte a l'animal figura en la identitat moral de Catalunya»

La barretina per montera

un cost milionari

La proposició de llei de prohibició dels toros preveu una «compensació econòmica als titulars dels drets subjectius afectats». El PSC calcula que les arques públiques hauran de pagar uns 300 milions d'euros d'indemnització, quantitat que branden per subratllar la inoportunitat del veto. CiU rebaixa la xifra a una desena part «com a molt», ja que l'abolició no es faria efectiva fins al 2012. Els antitaurins jutgen exagerades les dues estimacions: «L'activitat empresarial comporta risc. A més, poden reconvertir la Monumental en recinte de concerts». De moment, aquesta tarda encara hi sonaran pasdobles.