Anar al contingut

Obres a la capital del Tarragonès

A la recerca del gran temple

Els arqueòlegs esperen trobar al subsòl de la catedral de Tarragona restes del mític edifici dedicat a l'emperador August

Les excavacions duraran un mes

J. MARIA PLANA
TARRAGONA

«Aquest és el terra que hi havia aquí en el primer terç del segle XIV, quan la van construir», explica entusiasmat Andreu Muñoz, arqueòleg del capítol de la catedral de Tarragona. Assenyala l'excavació, de 25 per 7 metres, en plena nau central, on treballa amb afany un equip multidisciplinari del mateix capítol, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'ajuntament. Tenen fins al dia 31 de juliol per verificar si aquí, a un màxim de tres metres sota terra, es troben les restes del mític temple d'August, un magnífic edifici amb una façana de vuit columnes, alçat sobre un podi en una plaça porxada, que mai han pogut trobar els arqueòlegs malgrat la intensitat de les seves recerques. Del temple que va glorificar l'emperador romà, només en queda el seu gravat en monedes i vestigis escrits.

Les excavacions van començar fa una setmana i ja s'han aixecat, una per una, les enormes lloses de l'època medieval del paviment catedralici, de gruixos entre 15 i 35 centímetres i pesos de fins a 80 quilos. La mà de l'home no va actuar més des de la seva col·locació, amb morter de mig centímetre de gruix, sobre la duríssima pedra comuna de Tarragona, el fetge de gat

El que deu haver-hi a sota és una zona verge des de l'alt imperi romà fins a l'edat mitjana, un tresor

científic tan rellevant com el mateix temple d'August. «Si trobem alguna cosa, primer serà una capa de morter de calç», desmitifica Josep Maria Macias, codirector de l'excavació de l'ICAC, conscient que «no s'hi trobaran estàtues ni inscripcions, per exemple».

Equip de 25 persones

Els estudis realitzats amb georadar en aquest mateix punt el 2007 van revelar grans estructures que podrien ser les restes dels fonaments del podi del temple. El temple d'August, amb aquelles imponents vuit columnes, podria tenir una extensió de 25 per 40 metres i segons aquells estudis ja hi hauria vestigis a un metre i mig de profunditat. L'equip que busca confirmar aquesta hipòtesi està format per 25 persones, entre les quals hi ha especialistes en geologia, química, ceràmica i fins i tot llavors «per si se'n troben», comenta Muñoz. De moment, ja han aparegut diverses restes de ceràmica vitrificada i l'equip no oculta el seu entusiasme.

També el sacerdot Miquel Barberà, president del capítol, es mostra exultant. «És un privilegi veure la catedral d'aquesta manera, esperem que surtin a la llum molts secrets», exclama mentre assenyala, a pocs metres de l'excavació, totes les bastides que s'estenen fins a l'altar major. Són les obres de restauració del pla director que han tancat el temple al culte i que han permès cavar a les seves entranyes.

Al privilegi d'excavar una catedral –a Espanya, només hi ha el precedent de la de Vitòria– s'hi suma «el luxe de poder treballar sense pressions», diu Muñoz, acostumat, com tots els arqueòlegs, a les presses i peticions per accelerar les cales. Tampoc és freqüent obrir l'excavació a la premsa cada divendres perquè constati com evoluciona o explicar la investigació a través d'internet, al mateix bloc de la revista especialitzada Sapiens (http://blocs.sapiens.cat). «Volem obrir el nostre treball a la societat», diu Macias, responsable del bloc, que ha rebut més de 1.500 visites en una setmana.

0 Comentaris
cargando