Expert en sida

Josep Maria Gatell: «Aconseguir una vacuna antisida ja no és utòpic»

És codirector, junt amb Bonaventura Clotet, d’Hivacat, institut català que investiga a la recerca d’una vacuna antisida. Atén els infectats pel VIH a l’Hospital Clínic.

4
Es llegeix en minuts
àngels GALLARDO

Josep Maria Gatell (Bràfim, Alt Camp, 1951) té un domini absolut de l’art d’explicar de forma senzilla els complexíssims camins que segueix el virus de la sida per apropiar-se les cèl·lules defensives dels individus que infecta. És conscient que aquesta comunicació és l’única cosa que la majoria de ciutadans coneixen del VIH. També és conscient de la gravetat que suposa que aquests ciutadans estiguin perdent el respecte, o la por, a un virus tan altament mortal.

–¿S’ha estancat la recerca per descobrir una vacuna antisida?

–No, en absolut. Als Estats Units, que són els que més inverteixen en l’estudi del virus de la sida, els diners es destinen a tres objectius: desenvolupar una vacuna preventiva del VIH (per protegir persones sanes), intentar eradicar el virus de l’organisme dels infectats i estudiar els seropositius denominatscontroladors d’elit, els que frenen el VIH de forma espontània, sense prendre fàrmacs.

–Aquests que investiguen vostès.

–Sí. Nosaltres i 25 grups més d’arreu del món. La idea és trobar el mecanisme que permet alscontroladors–menys del 5% de tots els seropositius– mantenir-se més de 20 anys amb el virus a la sang en baixíssimes quantitats sense seguir una teràpia. Pels científics, això és com la recerca del Sant Grial.

–¿Tant?

–Tant. Als EUA han creat un macroconsorci, amb un pressupost de milions de dòlars, dedicat únicament a estudiar elscontroladors. En tenen uns 2.000, i els investiguen tots junts. L’objectiu és veure què els diferencia de la resta d’infectats pel VIH, amb l’esperança d’imitar el seu sistema de defensa. El que hem detectat i publicat aquesta setmana al Clínic –la funció de les molècules immunològiques alfa defensines– va en aquesta direcció.

–¿Aquestes molècules defensines, i les cèl·lules dendrítiques que les produeixen, poden ser la porta d’una vacuna terapèutica contra la sida, dirigida als ja infectats?

–Hi poden tenir un paper molt important. Les cèl·lules dendrítiques defensen l’ésser humà d’agressions externes, tant del virus de la sida com d’un càncer. Són la primera barrera que té el cos per reconèixer que l’ha envaït una cosa estranya. Hem vist que elscontroladors espontanis del VIH segreguen en grans quantitats una de les seves molècules, les alfa defensines. Totes dues podrien ser determinants.

–¿Ha deixat de considerar-se un impossible obtenir una vacuna que protegeixi de la sida la gent sana?

–Sí. Aconseguir una vacuna antisida ja no és cap utopia. Es pensava que era una completa utopia fins que fa sis mesos va aparèixer l’estudi d’una proteïna provada en 16.000 voluntaris sans: aquesta vacuna va protegir del virus el 30% dels que la van rebre. Per primera vegada en la història del VIH, es va demostrar que una vacuna preventiva era possible. Va ser un senyal, però insuficient.

–Insuficient.

–Un 30% de protecció és molt poc per a una vacuna que pretén evitar una infecció. Les vacunes que funcionen protegeixen més del 80% de la població que les rep. Així passa amb la de la grip, la verola, la pòlio o el xarampió, per exemple.

–¿El VIH és el virus més difícil?

–És molt difícil, però també és el que es coneix millor de tots els virus que fan emmalaltir plantes, animals i humans. Disposem d’una quantitat brutal d’informació, i coneixem la majoria dels mecanismes que utilitza el VIH per replicar-se. El que passa és que conèixer tots els seus obstacles no és suficient per eliminar-los. Això no és exclusiu del VIH. Ja ha passat abans.

–¿Parla de fracassos científics?

–La recerca de vacunes no sempre ha tingut èxit: es va aconseguir per a les hepatitis A i B, però no per a la C, la més greu. I tampoc amb la de l’herpes simple i genital, tot i que es va investigar la seva recerca durant anys, o la del citomegalovirus, responsable de la majoria de rebutjos en el trasplantament d’òrgans.

–Diu que s’investiga per buscar l’eradicació del VIH, cosa que, si s’obté, seria la curació de la sida. ¿Ha deixat de ser un altre impossible?

–Sí. Ja no es descarta, encara que és una hipòtesi encara més difícil d’assolir que la vacuna antisida. De ­moment, a Occident es tracta els ­infectats amb fàrmacs antiretrovirals que redueixen les còpies del VIH a ­límits indetectables, sense arribar a eliminar-lo. L’eradicació consistiria a fer un pas més en aquests fàrmacs i crear una teràpia molt més potent.

Notícies relacionades

–Aquests tractaments són molt costosos. ¿Què passaria si la crisi econòmica obligués els governs europeus a deixar de finançar-los?

–El tractament d’un malalt costa uns 8.000 euros a l’any, menys que altres teràpies. El que encareix la sida és que els infectats pel VIH s’hagin de tractar tota la vida. Com que els fàrmacs funcionen bé, els malalts ja no es moren d’això, i tots els nous infectats són posats en tractament. Cada vegada n’hi ha més, perquè la gent ha deixat de protegir-se: el cost de la sida va augmentant. Però cap govern deixarà de finançar una de les teràpies més eficaces que existeixen.