Problemes laborals per l'orientació sexual

Les denúncies de gais per setge laboral pugen però persisteix la por

El temor a perdre el lloc de treball en plena crisi fa que la majoria de les víctimes decideixin aguantar

El 16% dels abusos i discriminacions soferts per homosexuals i transsexuals són a la feina

Juan Torres, el treballador que ha presentat una querella criminal contra el cap després de patir homofòbia.

Juan Torres, el treballador que ha presentat una querella criminal contra el cap després de patir homofòbia. / GUILLERMO MOLINER

3
Es llegeix en minuts
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Passar vuit hores un dia rere l’altre en un lloc que algú està entestat a convertir en un infern és un tràngol pel qual passen desenes de catalans pel simple fet de ser homosexuals o transsexuals. En molts casos, l’assetjament desemboca en un acomiadament. Segons les estadístiques de l’Observatori contra l’Homofòbia del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, el 16% de les agressions denunciades per homosexuals i transsexuals tenen com a escenari els centres de treball; una taxa en augment que ha crescut el 5% en dos anys. Però la por de perdre la feina, sobretot en temps de crisi, porta oenagés i fiscalia a sospitar de l’existència d’una «gran xifra negra» de persones que pateixen aquestes situacions i que no denuncien.

Miguel Ángel Aguilar, fiscal especial de Catalunya per a delictes d’odi i discriminació, explica per què la taxa de denúncies d’assetjament homòfob a la feina és baixa. «Primer, és difícil aconseguir-ne proves. A més, la gent té por de perdre la feina. I en l’actual context de crisi aquest temor es multiplica», diu l’únic fiscal d’Espanya especialitzat en delictes de discriminació.

CONDEMNATS A LA MARGINALITAT / Aguilar alerta de la discriminació laboral que pateixen els transsexuals, a qui en molts casos directament no es dóna feina o bé se’ls acomiada en el moment en què canvien de sexe. «A molts d’ells els és impossible trobar feina i es veuen abocats a la marginalitat i a la prostitució per poder sobreviure», comenta amb preocupació.

A falta d’estadístiques de caràcter oficial (Espanya és un dels cinc països de la UE que no comptabilitzen els delictes per discriminació), les úniques dades disponibles són les denúncies que arriben a l’Observatori contra l’Homofòbia. En el curs 2008-2009, de les 327 agressions denunciades davant l’Observatori, 52 (el 16%) van ser en l’entorn laboral. El curs anterior, en van ser denunciades 48 (el 15%) i el 2006, 34 (l’11%). Alguns dels denunciants ja han anat als tribunals a defensar els seus drets. Fins ara, a Catalunya per la via civil s’han jutjat quatre casos de discriminació laboral per homofòbia, dels quals se n’han guanyat tres i un està en apel·lació.

La Justícia ha dictat sentència en el cas d’una transsexual que van acomiadar d’un geriàtric per la seva identitat sexual; en el d’un directiu d’una multinacional holandesa a qui van fer fora després de canviar-se el sexe; en el d’una lesbiana que va ser despatxada per la cadena de supermercats en la qual treballava quan els seus superiors van saber la seva orientació sexual, i en el de dos gais que van perdre el seu lloc en una clínica després de fer-los fer la prova de la sida. A més a més, el jutjat número 33 de Barcelona acaba d’admetre a tràmit una querella criminal de dos treballadors homosexuals contra el seu cap.

Notícies relacionades

SENSE TESTIMONIS / Segons Eugeni Rodríguez, coordinador de l’Observatori contra l’Homofòbia, «les víctimes d’assetjament laboral homòfob solen ser persones que en un determinat moment comenten en el seu entorn laboral que són homosexuals». «És a partir d’aquest moment quan la seva situació a l’empresa canvia. Passen a ser tractats d’una altra manera i comença l’assetjament», explica.

L’assetjador sol ser el cap o, en el cas dels directius, la direcció de l’empresa. «En ocasions és perquè el superior és una persona que odia els gais. Altres vegades tot respon al fet que la direcció tem perdre clientela per tenir un empleat homosexual. Per això, se’ls veta per als llocs de cara al públic», diu Rodríguez, que destaca un altre denominador comú: «El que és més habitual és que cap company vulgui testificar a favor de la persona demandant».