Anar al contingut

CIÈNCIA

John Pendry: "La invisibilitat és qüestió de pocs mesos"

El professor britànic treballa en tècniques per desviar la llum i amagar objectes

Les aplicacions per ara són de caràcter militar, però podrien inspirar usos civils

MICHELE CATANZARO
BARCELONA

Quan a mitjans del 2006 es va publicar la constatació teòrica que es podia aconseguir la invisibilitat, nin- gú esperava que la realització pràctica arribaria tan de pressa. "És qüestió d'uns quants mesos", anuncia l'investigador britànic John Pendry, un dels propulsors de l'anomenada òptica transformativa, la teoria científica que ha expulsat l'atractiva hipòtesi del món de la ciència-ficció. Pendry, professor de l'Imperial College de Londres, va visitar Barcelona en ocasió d'una conferència a CosmoCaixa organitzada per l'obra social de La Caixa.

Justament els dies de la seva visita, a finals d'abril, es va publicar un treball que demostrava que es pot aconseguir una forma d'invisibilitat amb la llum infraroja. Però Pendry va anunciar a EL PERIÓDICO que durant els pròxims mesos es publicarà en una revista internacional un experiment d'invisibilitat amb radiació visible, és a dir, amb llum normal i corrent. En els dos casos, l'efecte s'obté revestint l'objecte que es vol amagar amb una capa de metamaterials, unes substàncies amb una complexa textura microscòpica. Els metamaterials són capaços de desviar les ones de llum com si fossin aigua que envolta l'escut i es torna a ajuntar un cop l'han superat. En definitiva, la imatge de fons queda sense pertorbar i és impossible percebre la presència de l'objecte.

¿PACIFISTA?

El potencial d'aquesta línia d'investigació en l'àmbit militar no sembla que preocupi l'investigador: "No sóc un militarista, però tampoc un pacifista. Crec que cada país ha de tenir les eines per defensar-se". El concepte de metamaterial es va gestar quan Pendry treballava en col.laboració amb l'empresa Marconi en un projecte per recobrir les naus amb materials capaços d'absorbir els senyals dels radars. "Llavors vaig entendre que per obtenir aquest efecte el que comptava no era quin material s'utilitzava, sinó l'arquitectura microscòpica del material", explica el científic.

Pendry va idear una estructura feta de diminuts fils i anells de coure que interactuava de manera molt peculiar amb la radiació electromag- nètica, que inclou no només els senyals de radar sinó un ampli espectre en el qual s'inclou també la llum visible. "Aquest material normal, pe- rò estructurat de manera insòlita, que anomenem metamaterial, té la capacitat de manipular i desviar la llum com cap substància natural pot fer-ho --prossegueix--. ¡Els fe- nòmens de la naturalesa són molt menors que els que es poden obtenir amb tecnologia!".

PER FER UNA BROMA

Investigadors de la Universitat de San Diego van demostrar experimentalment la viabilitat de les idees de Pendry i llavors es va plantejar aplicar-les a la llum visible. "Va ser durant un congrés --recorda el científic--. Per fer una broma, vaig cloure la meva presentació amb una imatge de Harry Potter i la seva capa d'invisibilitat". No obstant, la comunitat científica s'ho va prendre molt seriosament. Un dels problemes principals per portar a la pràctica aquesta idea és que per desviar les freqüències visibles de la radiació electromagnètica és necessari teixir el metamaterial amb una textura molt més fina que la que es pot aconseguir amb les tecnologies corrents.

A més, en un principi només es podrà aconseguir la invisibilitat si la llum és d'un únic color. "No obstant, el paràmetre crucial és el gruix de la capa d'invisibilitat --explica Pendry--. Si es fes un escut prou espès, es podria desviar tota la banda visible". El problema més important és que les substàncies òptimes per fabricar metamaterials són òxids, per exemple el de titani, però la tecnologia per manipular-los és molt primitiva. "Molt probablement, la invisibilitat respecte de les ones radar s'obtindrà molt aviat, però la viabilitat tecnològica de la invisibilitat en el sentit tradicional de la paraula encara trigarà molts anys"