Una mostra recrea l'era en què els tigres campaven per Catalunya

Fa un milió d'anys, Catalunya era com el Serengueti però amb oliveres i alzines en comptes d'acàcies i tamarindes. Un Rioleón Safari de talla XL. Un homínid que habités en aquella època al Vallès Occidental --en cas d'haver-n'hi, una hipòtesi no confirmada però probable si s'ha de jutjar per les restes que han estat trobades al jaciment de Vallparadís (Terrassa)-- es podia topar en la seva passejada diària amb tigres de dents de sabre, hipopòtams, rinoceronts, elefants, hienes, licaons, bisons i simis gegants. Un pla d'allò més entretingut, encara que s'ho hagués de pensar dues vegades abans de sortir de casa. Una exposició organitzada a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya recrea ara aquells dies de riquesa ecològica i exuberància animal tristament desapareguts. El canvi climàtic en va tenir la culpa.

La mostra tituladaEuropa fa un milió d'anys, produïda per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), posa de manifest que el plistocè inferior va constituir un moment esplèndid per als grans mamífers europeus. El clima benigne de la zona, propi d'un període interglacial, i l'abundància de plantes i animals que servien d'aliment per als depredadors van fer de l'avui anomenat vell continent un espai feliçment semblant a la sabana humida africana, encara que, això sí, presentava la vegeta-

ció pròpia del paisatge mediterrani actual. Com apunta l'arqueòleg Lluís Batista, comissari de l'exposició, "els arbres no van poder

marxar".

Els dibuixos a gran escala que il.lustren la mostra (cortesia de Mauricio Antón, un reconegut mestre de lapaleoil.lustració) evoquen uns vastos prats en què els grans felins (els temiblesHomotherium latidens) es dedicaven a la caça del bisó i els elefants es refrescaven en els rius. Tot això, sota la mirada entre àvida i cautelosa de les diverses espècies carronyeres amb què compartien hàbitat, entre les quals destacaven les hienes tacades i uns estranys primats alts i forts amb uns trets facials semblants als de l'home actual i un cervell considerablement més petit: l'anomenatHomo antecessor.

LA MANDÍBULA

Notícies relacionades

Només el 60% de gent gran camina al cap d’un mes de fracturar-se el maluc

Anna Romeu: "L’alta sensibilitat no és una patologia sinó una forma de ser"

"Si aquesta exposició sobre l'Europa de fa un milió d'anys s'hagués muntat només cinc anys enrere, aquí no hi hauria homínids de cap classe", admet Batista. La troballa l'any 2007 d'una mandíbula humana al jaciment de la Sima de l'Elefant, a Atapuerca (Burgos), ho va canviar tot, al revelar l'existència d'homes europeus fa uns 1,2 milions d'anys (fins llavors, les restes fòssils més antigues tenien 800.000 anys). Aquest descobriment, que va marcar un nou rumb científic que va ocupar la portada de la prestigiosa revistaNature, va ser precisament l'eix de la conferència amb què el paleontòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES, va inaugurar dijous passat la mostra del Museu d'Arqueologia.

Una de les atraccions més vistoses de l'exposició és una rèplica de dos individus d'Homo antecessor--un baró adult i un cadell-- fent un festí amb les restes mutilades del que sembla un bòvid de mida mitjana (potser un exemplar deSoergelia minor, amb la seva rara cornamenta orientada cap endavant). L'escena resulta estranyament commovedora, encara que és de llei advertir que els homínids representats s'assemblen més aviat poc a l'evolucionadíssima Raquel Welch que es passejava per la pel.lículaFa un milió d'anysamb el seu biquini de pell deSmilodon fatalis.