Sant Cugat esgota el sòl després de quasi 30 anys de creixement sostingut

Per a alguns, i per la seva proximitat amb el Manhattan barceloní, Sant Cugat podria ser una espècie de Brooklyn, i Collserola, l'East River que separa els dos districtes novaiorquesos. Per a altres, més interessats en la renda, seria l'equivalent metropolità de l'opulent Orange County de Los Angeles. I per a uns tercers, avesats a veure grues que, sense descans, han anat construint barris els últims 30 anys, seria l'equivalent català de l'auge immobiliari del litoral valencià i de la perifèria madrilenya. I el cert és que Sant Cugat, des del 1980, ha crescut de manera ininterrompuda i espectacular. Els 30.000 habitants amb què comptava en els principis de la democràcia, s'han convertit en més de 75.000. Però el creixement de Sant Cugat tenia un límit. I a aquest límit, coincidint amb el final de festa immobiliari, ja s'hi ha arribat. La urbanització dels barris de Vulpalleres i de Can Mates significa el final de l'expansió d'a- questa ciutat.

El 1980, els 30.000 habitants de Sant Cugat ocupaven una petitíssima part del seu extens terme municipal. De fet, el Pla General Metropolità, l'any 1976, va preveure assentar, en els 48 quilòmetres quadrats de terme que té (la meitat del municipi de Barcelona, on viuen 1,6 milions de persones), una ciutat de més de 200.000 habitants. Tant o més poblada que les actuals Sabadell o Terrassa.

A aquesta premissa, s'hi ha de sumar la història de la ciutat. A principis del segle passat van néixer una sèrie de barris de segona residència als voltants (i fins i tot dins) del que avui és el parc de Collserola. Es tracta de Valldoreix, les Planes i la Floresta. Aquest últim va ser impulsat per Frederick Stark Pearson, el doctor enginyer nord- americà que va desenvolupar tant la primera xarxa elèctrica de Barcelona com el tren del Vallès (avui Ferrocarrils), a través de la seva companyia Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda comLa Canadenca.

EL DOCTOR PEARSON

Per mantenir la moral de la tropa de treballadors del tren, molts d'ells vinguts des de la Gran Bretanya, Pearson es va ocupar, per exemple, de construir un camp de golf (l'actual de Sant Cugat) i també va construir a prop de les obres un barri d'aspecte típicament anglès (és a dir, de cases unifamiliars), batejat llavors com la Floresta- Pearson i que avui ha perdut el cognom. Aquest model de casa amb jardí es va estendre i es va convertir en la tipologia típica també a Mira-sol i Valldoreix.

Així doncs, el 1980, el primer ajuntament democràtic es va trobar amb una trama de barris de cases unifamiliars ja més que consolidada i amb un enorme sòl edificable on es podien construir vivendes per a 190.000 persones.

La decisió de l'Ajuntament de Sant Cugat va ser planejar els nous barris amb una altura màxima dels edificis de planta baixa més tres o quatre pisos. Un terme mitjà entre l'alta densitat permesa pel PGM i la baixíssima que ofereix el model de la ciutat jardí dels barris unifamiliars. L'objectiu era no caure en un model de grans blocs de vivendes que anul.lés completament la personalitat de Sant Cugat.

La construcció del túnel de Vallvidrera va encendre la metxa immobiliària. Molts barcelonins --la majoria, de classe acomodada-- van travessar Collserola i es van assentar a Sant Cugat. En aquella expansió, que mantindria les grues a la ciutat fins a la dècada dels 90, van néixer els barris de Coll Favà, Torreblanca, Can Magí, Parc Central i part de l'Eixample. Tots a l'abric del casc antic de Sant Cugat, enganxats a la trama existent i a una distància assequible dels edificis més característics de la ciutat, des del monestir fins a l'estació dels Ferrocarrils. Els dos últims barris, el de la Guinardera-Vulpalleres i el de Can Mates, però, s'han dissenyat i executat lluny de l'antiga trama.

EVITAR LA CONGESTIÓ Per evitar la congestió del centre, sobretot en el pla viari, l'ajuntament ha dissenyat els dos barris amb unes característiques comunes: una gran zona verda --de 20 hectàrees al barri de Can Mates i de 17 al de Vulpalleres-- i un pol d'atracció --un mercat municipal i una àrea comercial-- que eviti els trasllats al centre de la ciutat per al proveïment mínim.

Notícies relacionades

Demostrar el que un sap

Una protesta contra la quota femenina irromp en les oposicions de Bombers

Es tracta de la mateixa política que als anys 90 va portar Barcelona --que també està a punt d'esgotar el seu sòl urbanitzable-- a crear les anomenades àrees de nova centralitat a tots els seus districtes. A Sant Cugat es construirà la nova biblioteca central a Can Mates.

La mobilitat dins de Sant Cugat, especialment al centre de la ciutat on coincideixen els habitants de tots els barris, serà, sens dubte, un dels nous cavalls de batalla de l'ajuntament. Sobretot perquè el govern municipal, a través de la creació de l'eix comercial entre el monestir i l'estació de Ferrocarrils, ha intentat, alhora que s'expandia la ciutat, revaloritzar la zona central mitjançant l'expulsió del cotxe privat.