Comença la carrera per crear el primer cos humà virtual

El dia en què es podrà descarregar d'internet un cos humà virtual i assajar-hi els tractaments mèdics abans d'experimentar-los en pacients autèntics no queda tan lluny. El febrer passat, 100 investigadors van firmar un document, anomenat Declaració de Tòquio, per desenvolupar en un termini de 30 anys un programa informàtic que sigui capaç de simular tot l'organisme humà. En un tractament contra el càncer de mama, per posar un exemple, els organismes virtuals podrien preveure amb antelació el sorgiment de possibles efectes secundaris en altres parts del cos. Així mateix, podrien ser útils per estudiar malalties multifactorials, que no tenen una causa localitzada en un punt concret, com és el cas de molts càncers. Finalment es podrien simular en un organisme virtual alteracions a nivell genètic o proteic d'individus concrets per fer medicina personalitzada.

CÈL.LULES I ÒRGANS

"Ja és possible simular el comportament de cèl.lules i òrgans, però encara falta molt temps per poder enllaçar aquests models en una estructura única", explica Marta Cascante Serratosa, catedràtica i membre de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (UB), l'única representant espanyola entre els firmants de la Declaració de Tòquio. Actualment s'estan dissenyant cèl.lules virtuals d'organismes senzills, com el bacteriE. Colio el llevat, que són pràcticament idèntics als reals. "Amb ells es pot fer de tot --explica Cascante--: per exemple, és possible que modifiquem gens o que traiem proteïnes i estudiem com reaccionen".

La situació no està tan avançada pel que fa als òrgans. "Amb els models del cor s'aconsegueixen reproduir a l'ordinador fenòmens mecà-

nics o elèctrics, com les arítmies --prossegueix la professora, que també participa a la Xarxa de Referència en Química Teòrica i Computacional (XRQTC) de la Generalitat--. No obstant, és necessari reproduir els processos moleculars i metabòlics. D'alguna manera, la meta és reconstruir l'òrgan molècula per molècula".

Alguns països s'han pres molt seriosament aquest objectiu. Per exemple, fa cinc anys, els investigadors alemanys van decidir centrar-se en la modelització del fetge. "Espanya necessita fer més esforços --explica Cascante--, sobretot perquè no hi ha tants recursos en medicina translacional com en altres països". Només s'arribarà al cos humà virtual amb un esforç internacional. "El programa informàtic podrà ser descarregat, utilitzat i millorat per part de qualsevol membre de la comunitat científica. Per aquest motiu hauria de ser en bona part obert i no tenir patents".

La comunitat científica ja s'està equipant amb instruments amb l'objectiu de cooperar. Diversos congressos han plantejat solucions per estandarditzar les dades experimentals sobre els aspectes més diversos del cos humà (des de l'anatomia fins a la bioquímica molecular), de manera que tots els científics els puguin utilitzar per desenvolupar els seus models. "Així mateix, hem establert un format informàtic comú amb la finalitat que els programes desenvolupats a diferents centres de recerca es puguinentendreentre ells".

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

¿MASSA OPTIMISTES?

"Potser 30 anys és un objectiu massa optimista i s'hauria de parlar d'uns 50", comenta Hiroaki Kitano, president de la Societat Internacional de Biologia dels Sistemes i impulsor de la Declaració de Tòquio. "O potser no: el coneixement creix ràpidament. Per exemple, ¿qui s'imaginava fa 30 anys que tindríem internet?" A més, afegeix Kitano, sense llançar un repte concret és difícil aconseguir èxits i finançament. I conclou: "El cos virtual ens podria curar a nosaltres mateixos quan siguem grans: ¡això anima a treballar!".