Beckett tragicòmic

Etiquetes fora. Peter Brook des- emmascara ambFragments, de Samuel Beckett, els que només veuen en l'autor un pessimista compulsiu. El muntatge de les cinc peces curtes del Nobel irlandès presentades a Salt mostra fins a quin punt el corrosiu humor sobre l'existència humana és un element clau en l'obra del dramaturg. Bocins de realitat sobre els tics de la rutina, saboroses tapes del millor teatre possible. I riure incontenible.

Ens hem de treure el barret davant una tragicomèdia que va més enllà de l'absurd per convertir-se en un exemple de la frescor creativa del director octogenari. En poc més d'una hora, els tres magnífics intèrprets enlluernen amb el seu catàleg de recursos en un escenari nu i sense altre suport que el dels elements luminotècnics.

Hipnosi col.lectiva. Ningú pot apartar ni un segon els ulls d'aquelles cares i aquells gestos que ho diuen tot. A la primera història, apareixen dos éssers marginals que es troben en una situació límit: un músic cec i un tolit. Intensitat dramàtica, àcids diàlegs, però també precises dosis d'humor que ajuden a alliberar l'angoixa. Comenta l'invident que ha pensat a suïcidar-se però que encara sent infeliç no ho és "prou" per desaparèixer d'aquest món.

Els dos intèrprets repeteixen aActo sin palabras 2, on ens remeten al millor cine mut. Els ara convertits enclownssurten de dos sacs per posar l'accent en els tics de la rutina diària. Llevar-se, vestir-se, preparar-se per afrontar la jornada. Un (el musculós Marcello Magni) és el pessimista que no n'ensopega ni una; l'altre (hilarant Jos Houben) és l'optimista que troba agradable qualsevol de les seves forçades activitats. Humor sense una sola frase. Precisió interpretativa de rellotgeria que desencadena la riallada contínua.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Hipocresia i xafarderia

Kathryn Hunter, tercera baula del repartiment, se sotmet aNanaal balanceig de repetitives frases per narrar des de l'abstracció el viatge de la vida a la mort. Una cadira l'ajuda a executar els moviments. Silenci expectant, que es repetirà en una nova i breu aparició de l'actriu abans de la peça final,Vaivén, en què els tres intèrprets convertits amb l'ajuda del vestuari i la caracterització en velles dames puritanes, mostren la complexitat de les relacions humanes en claustrofòbics ambients. La hipocresia, la xafarderia i la desqualificació apareixen en tota la seva esplendor. Genial.