COMUNICAT DEL VATICÀ

Benet XVI suprimeix l'elecció del papa per majoria simple

2
Es llegeix en minuts
EFE / CIUTAT DEL VATICÀ

Benet XVI ha decidit que per elegir el seu successor serà necessària, en totes les votacions, la majoria dels dos terços dels cardenals electors en comptes de la majoria simple. Així ho ha comunicat el Vaticà en un motu proprio.

Un motu propio és un document que el Pontífex escriu per iniciativa pròpia, i no com a resposta a una sol·licitud.

Fins ara, per elegir un papa eren necessàries, a les primeres votacions, almenys dos terços dels sufragis, però si després de votacions successives cap candidat obtenia la majoria dels dos terços, els cardenals podien decidir passar a la majoria simple.

"Garantir el més ampli consens"

Amb aquesta decisió, Benet XVI modifica lleugerament la Constitució Apostòlica Universi dominici gregis (Tots els del ramat de Déu), sobre la Seu Vacant i l'elecció del Romà Pontífex, promulgada per Joan Pau II el 22 de febrer del 1996.

Segons el director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, el jesuïta Federico Lombardi, amb aquesta modificació es pretén "garantir el més ampli consens possible en el nomenament del nou Papa".

Canvis en el sistema de Joan Pau II

La votació per elegir Papa en un conclave comença immediatament després que tots els cardenals electors --els que tenen menys de 80 anys-- han entrat a la Capella Sixtina del Vaticà, tradicional lloc on s'elegeixen els successors de Sant Pere.

Ja en aquest primer dia pot realitzar-se la primera votació. Si no s'elegeix Papa, en els següents dies es procedeix a dues votacions al matí i dues més a la tarda. La normativa aprovada per Joan Pau II estableix que després de tres dies d'escrutinis sense resultats positius, les votacions se suspenguin durant un dia per fer una pausa d'oració i col·loqui entre els votants.

Després d'aquest dia de pausa, tornaran a celebrar-se set escrutinis més i si se segueix sense elegir Papa s'efectuarà un altre descans i es tornaran a fer set escrutinis més. Si se segueix igual, hi haurà una nova pausa i, de nou, set votacions més. I així s'arribava al 33 o 34 escrutini (depenent si el primer dia es vota o no).

A partir d'aquest moment, fins ara, es passava a elegir Papa entre els dos cardenals que en l'últim escrutini haguessin obtingut el nombre més gran de vots. La normativa exigia que l'elegit ho fos per majoria absoluta (la meitat més un).

Canvis de Benet

Notícies relacionades

I això és el que ha canviat Benet XVI, que ha establert que ja en el conclave que elegeixi el seu successor seran necessaris els dos terços dels vots en tots els eventuals escrutinis.

També ha establert que si s'arriba al vot entre els dos més votats, aquests no podran participar en la votació. Per la resta, la Constitució Apostòlica Universi dominici gregis es manté igual, segueixen abolides les maneres d'aclamació i per compromís i l'elecció se seguirà fent per escrutini secret. La norma destaca que si en el cas que en l'elecció del Papa es perpetrés el delicte de simonia (comprar els vots) tots els culpables seran excomunicats, però el vot serà vàlid.

Temes:

Benet XVI