PALEONTOLOGIA

Un dinosaure trobat a Terol s'erigeix en el més gran d'Europa

L'immens animal, localitzat el 2003, feia 36 metres i pesava 48 tones

S'ha adscrit a una nova espècie de nom 'Turiasaurus riodevensis'

2
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

L'anomenat dinosaure gegant de Riodeva, un espectacular espècimen

desenterrat l'any 2003 a la petita localitat de Terol, acaba d'entrar a l'Olimp de la prehistòria després de ser catalogat internacionalment no només com una nova espècie de saures, desconeguda fins ara, sinó com l'animal terrestre més gran mai trobat a Europa. Les nombroses restes òssies rescatades des d'aquell any, començant per un húmer pràcticament intacte de gairebé dos metres de longitud, han permès reconstruir l'animal completament. "Devia fer uns 36 metres i pesar fins a 48 tones", posa com a exemple Luis Alcalá, cap de les tasques d'excavació i director de la Fundación Paleontológica Dinópolis. Part dels ossos ja s'exhibeixen al museu de Terol.

La investigació, els resultats de la qual es publiquen avui a la revista nord-americana Science, confirma que els sauròpodes --immensos dinosaures herbívors amb coll i cua molt llargs, potes gruixudes i cap petit-- no són exclusius de l'Àfrica i Amèrica, on ja se n'havien trobat diverses espècies, sinó també d'Euràsia. L'exemplar de Riodeva és particularment antic, ja que va viure fa 145 milions d'anys, quan començava a la Terra l'explosió de dinosaures gegants.

Els investigadors han batejat l'espècie com a Turiasaurus riodevensis, equivalent a saure de Terol de Riodeva. El petit poble, d'a penes 200 habitants, té en el seu terme municipal almenys 40 llocs d'excavació en una àrea de cinc o sis quilòmetres, prossegueix Alcalá. Avui la zona es troba a uns 1.000 metres d'altitud, però l'investigador de Dinópolis explica que fa 145 milions d'anys devia acollir un ambient fluvial, molt pròxim al mar, amb abundant vegetació que alimentava nodrides manades de saures herbívors. També hi abundarien els cocodrils, les tortugues, els dinosaures carnívors i els ornitòpodes, saures herbívors d'una mida més modesta.

Es desconeixen els motius que van causar la mort del saure, però possiblement el fang en va cobrir les restes immediatament i això va facilitar la fossilització. "És el gran dinosaure més ben conservat del món", diu Alcalá.

SETANTA OSSOS A

Notícies relacionades

més a més de l'húmer, han aparegut 70 ossos o fragments d'ossos diferents, des de les costelles fins a la cua, un radi d'una pota, el sacre, l'estern, metacarps i falanges. La gran quantitat de restes ha permès definir una nova espècie de dinosaure i atribuir-li científicament restes disperses i fragmentades trobades anteriorment en jaciments de Portugal, França, la Gran Bretanya i fins i tot a la Xina. Per tant, va ser una espècie d'àmplia distribució. "Aparentment pot resultar semblant en la forma a altres famílies conegudes --precisa el director de la Fundació Dinópolis--, però una anàlisi detallada detecta desenes de diferències.

D'acord amb la longitud exacta de l'húmer (1,79 metres), el dinosaure de Terol únicament seria superat en grandària per l'Argentinosaurus (1,81), localitzat al con sud-americà. Les dimensions d'algunes espècies molt populars, com Apatosaurus, Brachiosaurus i Diplodocus, quedarien per darrere. Segons un símil dels mateixos investigadors, el Turiasaurus mesuraria de llarg com un camp de bàsquet.