El mosquit tigre s'expandeix en dos anys per tota l'àrea de BCN

El mosquit tigre és petit, vola poc i la seva vida és efímera, però els trajectes domèstics en cotxe, el negoci del reciclatge de pneumàtics, els cossis a la intempèrie, els testos plens d'aigua i fins i tot els gerros amb flors dels cementiris li estan donant ales. I mai més ben dit. L'espècie, que a Catalunya va ser detectada per primera vegada a Sant Cugat el 2004, va colonitzar nou municipis l'any següent i ara ja és present a més de 20, repartits per quatre comarques metropolitanes (Vallès Occidental, Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf) i, en forma de nuclis aïllats, també a Altafulla i Tortosa. Com a mínim. A Barcelona s'ha localitzat en 7 dels 10 districtes.

La Conselleria de Medi Ambient està endarrerint el balanç de municipis afectats aquest any, amb els noms exactes, "a l'espera que s'acabi la temporada de cria", explica Antoni Torrell, biòleg del departament. Malgrat tot, se sap amb certesa que l'espècie és present a Sant Cugat, Cerdanyola, Molins de Rei i Sant Just Desvern, que són les localitats amb més densitat, així com a Barcelona, l'Hospitalet, Terrassa, Rubí, Sant Quirze del Vallès, el Papiol, Castellbisbal, Castelldefels, Esplugues, Vallirana, Gavà, Pallejà, Barberà i Ripollet. A més de Tortosa i Altafulla, l'insecte sembla haver arribat en dates recents a Sitges i Vilanova i la Geltrú.

A Barcelona, el mosquit afecta a tots els districtes tret de Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella, encara que Horta-Guinardó és de llarg el lloc on té més incidència, explica el responsable municipal del programa de vigilància, Tomás Montalvo.

MÉS A L'OCTUBRE

"L'insecte és aquí per quedar-s'hi, difícilment s'extingirà, però això no significa que no puguem fer res per mitigar les molèsties", resumeix Roger Eritja, biòleg del centre de control de mosquits del Baix Llobregat. El que és fonamental, diu, és no deixar a l'aire lliure recipients que continguin aigua.

Les altes temperatures després d'un setembre plujós han disparat les picades. A la ciutat de Barcelona, per exemple, es van analitzar a l'octubre un centenar de casos verídics, més que la resta de l'any. A més, el mosquit està suportant els hiverns sense immutar-se.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Eritja, Montalvo i Torrell insisteixen que l'alarma social ha disparat el nombre de ciutadans que van als serveis municipals o als CAP convençuts, equivocadament, que els ha picat un mosquit tigre. En el cas de Barcelona, segons Montalvo, fins a un 62% dels casos analitzats no són autèntics.

Tampoc s'han confirmat suposats focus al Bages i al Maresme. Eritja recorda que a Catalunya hi viuen diverses espècies de mosquits autòctons i d'altres insectes susceptibles de causar inflamacions. "Per la picada no podem determinar de quina espècie es tracta --afegeix--. Necessitem l'adult o, com a mínim, les larves o els ous".