Arriba l’elèctrica tercera temporada de ‘Succession’: crueltat (i riquesa) intolerable

En honor a la veritat, ‘Succession’ va anar a més: es va haver esperar a la meitat de la primera temporada perquè el seu impossible equilibri entre drama i comèdia, que la converteix en drama còmic i comèdia tràgica, arribés al seu òptim punt d’ebullició. Arribats a aquest punt, ja era difícil desentendre’s dels Roy, aquesta dinastia mediàtica (molt Murdoch) en complicat procés de successió. El malhumorat patriarca Logan (Brian Cox) comença a flaquejar en salut i ha de pensar a passar el relleu, però no està gaire clar quin dels hereus seria el seu millor substitut, o de fet, si algun podria ser un substitut decent. Kendall (Jeremy Strong) sembla l’opció lògica, però és feble en més d’un sentit. Queden el maliciós Roman (Kieran Culkin), la determinada però vulnerable Shiv (Sarah Snook) i el sempre matusser Connor (Alan Ruck), aquest fill d’un matrimoni anterior.

Episodi a episodi, més i més públic es va deixar fascinar per la incapacitat per estimar del vell Logan, i dels seus fills per ser veritables persones en lloc de només aus predadores. Era difícil identificar-se amb els costums descrits a la pantalla, amb tots aquests luxes només disfrutats per l’1%, però no amb aquests fills desesperats per tenir la validació del pare. Sota la seva irresistible superfície de sàtira, ‘Succession’ també és una història dolorosa sobre gent insegura i tocada per carències universals: una sèrie complexa, completa i infinita. Ho va saber veure un públic creixent, una crítica cada vegada més convençuda i, finalment, també els premis: la seva segona temporada va ser distingida l’any passat amb set Emmy, entre els quals el de millor sèrie dramàtica.

Aquest mig somriure de pèrfida aprovació

Aquest mig somriure de pèrfida aprovacióDesprés dels retards a conseqüència de la Covid-19, molt previsibles per a una sèrie tan rodamon, aquest dilluns, dia 18, arriba per fi a HBO la tercera temporada. L’anterior episodi es va estrenar l’octubre del 2019, però va ser bastant inoblidable. Per si de cas, sigui com sigui, toca recapitular per unes línies. 

Al final de la segona temporada, Kendall era escollit com a ‘sacrifici de sang’ per calmar els inversors de Waystar Royco després de l’escàndol en la divisió de creuers. «Els inques, en temps de grans crisis, oferien un dels fills en sacrifici al sol», li deia Logan al seu segon fill. «¿Què pots sacrificar que vulguis tant com perquè el sol torni a sortir?». Kendall semblava acceptar el seu destí, però poc després reaccionava de forma relativament inesperada: durant la roda de premsa a Nova York en què s’havia d’autoinculpar pels horrors succeïts i la posterior ocultació, assenyalava el patriarca com a dolent de la sèrie. «Però crec que avui acaba el seu regnat», sentenciava. I mentre mira el ‘livestream’ des d’un iot a Croàcia, Logan semblava esbossar un mig somriure de pèrfida aprovació, d’orgull (aquesta vegada sí) de pare. 

Això és La Guerra

Notícies relacionades

A les entranyes de 'Succession', la sèrie que fa detestar i compadir els rics

‘El problema dels tres cossos’

Això és La GuerraNo obstant, quan arrenca la tercera temporada queda clar que Logan no pensa cedir i callar davant el cop d’efecte. Acompanyat per la resta de la família i alguns executius lleials, se les enginya per donar la rèplica des d’Europa a un Kendall ferotge, decidit i imparable, famolenc d’unes engrunes de dignitat. Mentre el pare desplega les seves forces en dos fronts, un que tornarà als Estats Units i un altre que es repartirà en diferents llocs (Logan es dirigeix a Sarajevo per esquivar l’extradició), el seu fill, trencat i recompost, cerca, amb ajuda (és un dir) del cosí Greg (Nicholas Braun) en monitoratge i seguiment de mitjans, alguna cosa que rimi amb ‘revolució’. Una de les seves primeres eines: «tuits guais».

Si en anteriors temporades ‘Succession’ era una sèrie que convidava a repetir capítols, per acabar de caçar matisos i detalls perduts en la voràgine, aquesta tercera entrega arrenca encara més veloç, ferotge i elèctrica. És una col·lecció imparable de rèpliques memorables i d’aquests petits llampecs de geni que sorgeixen de la gana dels seus actors per improvisar, per aprofitar la seva perfecta química per sorprendre’s a si mateixos i sorprendre l’espectador. Ho vam veure quan vam visitar el rodatge de la segona temporada a Escòcia: aquí el guió és el rei, però Armstrong també està atent a tot el que els seus actors puguin oferir pel camí. I la cançó que s’inventa Roman per donar a Shiv la pitjor notícia sembla això, un esclat de deliri sorgit en el moment. Depuració i inspiració obren la màgia.