PREN-T'HO EN SÈRIE

'Normal people', la gran història d'amor intermitent

La setmana que ve arriba, per fi, a les nostres pantalles l'adaptació de la novel·la de Sally Rooney sobre una complicada història d'amor

zentauroepp54030137 icult n orman people  freire200708125159

zentauroepp54030137 icult n orman people freire200708125159

4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La gent normal, amb les seves anormalitats, els seus traumes, els seus ideals i les seves claudicacions, pot capturar la mirada com el més innovador efecte especial. Ho demostra l’èxit al Regne Unit, Irlanda i els Estats Units de ‘Normal people’, adaptació de la novel·la de Sally Rooney (‘Gent normal’) sobre la relació entre Marianne i Connell, «dues persones que, pel que sembla, al llarg de diversos anys, no havien sigut capaces de deixar de creuar-se en la vida de l’altre», com es llegeix a les seves pàgines.

La veritat, la gran acollida del llibre ha tingut molt a veure en el fenomen. Produïda i coescrita per la mateixa autora, la sèrie de BBC Three i Hulu, que aquí estrena Starzplay dijous, amb prou feines es desvia de l’estimat original: s’hi aferra amb la més extrema fidelitat. Si alguna cosa era màgica, ¿perquè esbocinar-la i remuntar-la? Hi ha menys salts en el temps, algunes situacions tenen matisos diferents, però qui té el llibre té el guió de Sally Rooney i Alice Birch (‘Lady Macbeth’).

En aquest relat iniciàtic de poders estranys, Marianne (Daisy Edgar-Jones), de família rica, i Connell (Paul Mescal) la mare del qual neteja a casa de la primera, s’atrauen, s’enamoren i se les maneguen, volent o sense voler, perquè la seva relació surti malament gairebé tota l’estona. Ell, popular a l’institut, figura important de l’equip de futbol (en la sèrie, futbol gaèlic), prefereix que els seus amics no sàpiguen que s’està veient amb aquesta noia rica en diners, però pobra en amics, que es passa l’hora de dinar llegint llibres. Tant en les emocions com en el físic, tot quadra, però la pressió de grup i l’ansietat de classe poden generar desastres.

‘Normal people’ ensenya, entre altres coses, a rodar escenes de sexe. Com a director de la primera meitat d’episodis (sis de dotze), Lenny Abrahamson (‘La habitación’) sap convertir l’acte físic en eina per a l’avançament dramàtic i narratiu. La primera trobada sexual de la parella, lliçó de consentiment, s’observa amb sensibilitat i pudor. Altres posteriors, amb una barreja atòmica de sensualitat i elegància. En tots els casos, la paraula és intimitat. Aquest és el tema central de la novel·la, com el de la sèrie, al cap i a la fi: què passa quan dues persones descobreixen que només poden ser elles quan estan juntes.

Canvis de poder

Malgrat haver tocat el cel, Connell fa una cosa que deixa Marianne per terra, i amb ella cauen els espectadors, com sol passar quan s’escull un tema de Max Richter per musicar qualsevol situació. Però, arribada l’època universitària, és Marianne qui pot jugar amb els sentiments de Connell, que les passa magres en el pas de la vida de poble a la voràgine social del Trinity College de Dublín.  

Sense entrar en més espòilers, direm que, cap a la meitat, les seves vides passen per trams foscos. Toca a Hettie Macdonald (la minisèrie ‘Regreso a Howards End’) capturar els moments potser més difícils de les vides individuals i, inevitablement, comunes de Connell i Marianne. És una directora l’encarregada d’indagar en les seqüeles de l’abús cíclic patit per Marianne en mans dels homes de la seva família (o no): en essència, la ferida de no sentir-se digna de ser estimada.

El pas i el pes del temps

Notícies relacionades

En un altre moment de la indústria audiovisual, ‘Normal people’ podria haver sigut potser una pel·lícula, i una d’èxit, però el material de base demanava a crits una sèrie. Hi ha la qüestió de la intimitat: per sentir-se part d’aquesta connexió, gairebé com si fossis a cada habitació amb ells, fa falta de tot menys pressa. A més, la novel·la de Rooney no es basa tant en un arc dramàtic tradicional com en l’acumulació de petits detalls que poden semblar gairebé lleugers d’un en un, però pesen la vida quan s’ajunten. Detalls recollits amb cura per la sèrie.

I hi ha la qüestió del temps: tot i que la història recorre només uns anys, són anys determinants, aquests en què un surt de la seva bombolla adolescent i ha de trobar un veritable lloc al món, si és possible sense dependre del tot de ningú. Els Connell i Marianne de l’(emotiu) final de la sèrie no sabrien reconèixer-se en els del principi. ‘Normal people’ segueix aquesta transformació amb pas ferm, sensible i sovint dolorós; converteix el dia a dia de dues persones reconeixibles en una saga èpica com poques s’han vist. Al voltant de sis hores a la mercè de l’emoció extrema.

I a continuació...

La notícia arribava a finals de juny: ‘Conversaciones entre amigos’, primer llibre de Rooney, tindrà versió en sèrie a càrrec de l’equip que ens va portar ‘Normal people’. En principi, serà Lenny Abrahamson qui dirigeixi els dotze episodis, i Alice Birch liderarà l’equip de guionistes. Una mica més cerebral que ‘Gent normal’, la novel·la segueix la relació a diverses bandes entre dues estudiants universitàries, exnòvies, amb un matrimoni una mica més gran i amb més diners. De nou, la complexitat dels afectes en un món cruel tardocapitalista.