Crítica de 'Central Park': petites injeccions de felicitat

¿En què pensaven els executius de Fox quan van rebutjar ‘Central Park’? Rara manera d’agrair a Loren Bouchard els serveis prestats durant deu temporades al capdavant de ‘Bob’s Burgers’, sèrie animada de culte que des del 2012 ha sigut regularment nominada a l’Emmy (ha guanyat dues vegades: 2014 i 2017).

‘Central Park’, al final original d’Apple, porta a l’extrem un dels elements més estimats de ‘Bob’s Burgers’: el seu component musical. En aquella sèrie els personatges sabien convertir qualsevol tema quotidià en cançons. I grans cançons, a més, com l’himne d’autoafirmació ‘I do’, ‘Bad stuff happens in the bathroom’ (busquin la versió de The National i Låpsley) o el hit ‘queer’ nadalenc ‘Twinkly lights’. Aquest estil de cançó de broma que en realitat és una cosa molt seriosa, un luxe a l’abast de pocs, com Flight Of The Conchords o el recentment mort Adam Schlesinger, coautor de més de 150 cançons per a ‘Crazy ex-girlfriend’.

Precisament Frank Ciampi, compositor en aquesta darrera sèrie, és el productor musical de ‘Central Park’, que per poc no sembla un musical amb bromes en lloc d’una ‘sitcom’ amb cançons. Bouchard l’ha concebut amb Nora Smith, aliada principal a ‘Bob’s Burgers’, i l’actor amb dots musicals Josh Gad, conegut com la veu del ninot de neu Olaf de ‘Frozen’. Gad ens introdueix al primer episodi, en el paper de trobador-narrador, en el món de la sèrie, tot i que els personatges s’acaben presentant ells mateixos en un gran número de grup.

En el centre de ‘Central Park’ hi ha els Tillerman, tan agradales com els Belcher de ‘Bob’s Burgers’. El pare, Owen (Leslie Odom Jr.), és el supervisor del parc i principal defensor de les meravelles del lloc. La seva dona, Paige, (Kathryn Hahn) treballa com a reportera d’un diari local i fins ara li ha tocat cobrir l’àmbit hiperlocal. Tenen dos fills biracials: Molly (Kristen Bell), gran dibuixant que es retrata a ella mateixa com una superheroïna, i el més petit, Cole, (Titus Burgess), enamorat (gairebé romànticament) del gos d’una malvada hereva hotelera, Bitsy Brandenham (¡Stanley Tucci!), que vol convertir el parc en blocs d’apartaments. 

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Tant els herois com els rivals entonen cançons alhora en to de broma i en to sincer –sobretot si canten els bons. ‘Poops I’ll pick it up’, cançó sobre els dubtes de Cole de si quedar-se o no el gos robat, enlluerna sobretot amb les fugues rap i R&B a l’estil ‘Hamilton’. I compte amb el tema ‘roller disc’ (‘Do it while you can’) del final del segon capítol, un himne comunal amb la firma de Brent Knopf, prodigi indie (Menomena, Ramona Falls, EL VY) que ja va editar temes per a un episodi nadalenc de ‘Bob’s Burgers’. També componen temes Sara Bareilles, Cyndi Lauper o Teddy Sinclair (Natalia Kills).

Com ja passava amb ‘Bob’s Burgers’, és fàcil acabar cada episodi amb una estranya sensació de benestar, amb més confiança en els humans i ganes d’abraçar la gent. A ningú li amarga, i encara menys en aquests dies estranys, una mica de calor humana, i està bé recordar quin gust té la tolerància. Una sèrie com aquesta, senzillament, feia falta.