Les 10 millors sèries internacionals del 2019

Un mer ‘top ten’ comença a quedar curt per (mirar de) resumir tot allò bo i, fins i tot, molt bo que ofereix en dotze mesos la tele, o potser més ben dit, la narrativa audiovisual episòdica. La multiplicació de plataformes i necessitat de continguts ha propiciat un floriment de propostes de tot tipus, incloent-hi moltes que anys enrere no haurien obtingut llum verda. Vivim en una sobreabundància gairebé enutjosa de riqueses. A sota, deu tresors de sèries.

10. ‘BARRY’ (T2). La tragèdia de poder ser només un mateix

La sèrie protagonitzada i cocreada per Bill Hader es pot resumir en un breu ‘pitch’ («assassí a sou vol convertir-se en actor»), però aquesta línia no recull els mil matisos i nombroses sorpreses d’una comèdia negra, molt negra, en constant flirteig amb el drama existencial. Tan sols pel ‘tour de force’ de l’episodi ‘ronny/lily’ ja mereixeria figurar en aquesta llista.  

---

9. ‘THE VIRTUES’. Shane Meadows, a cor obert

Hi ha un home que ho escriu gairebé tot en les sèries britàniques: Jack Thorne, de nou aliat amb Shane Meadows en aquesta minisèrie sobre el dolor i com processar-lo. Stephen Graham, que entre això i ‘El irlandés’ ha tingut un gran any, interpreta un home que, com el mateix Meadows, deixa de reprimir amb èxit alguns crus records d’infància.

---

8. ‘MR. ROBOT’ (T4). La vida és joc, les sèries també

D’acord, la segona temporada de ‘Mr. Robot’ es va fer costeruda, però en la tercera va arribar la remuntada i en la quarta no ha escatimat en riscos; recordem, per exemple, aquest capítol gairebé sense diàleg. Sam Esmail sembla estar aprofitant el descens d’audiència per jugar al seu gust. I per recompensar els fidels amb veritables trucs de màgia.

---

7. ‘YEARS AND YEARS’. Una distopia pròxima i dolorosa

El que el món necessita ara és amor, dolç amor, però també una sèrie com ‘Years and years’, que ens recordi allò al que estem abocats si deixem que el populisme campi al seu aire i ens oblidem de mirar realment qui tenim davant. Russell T. Davies va convertir la distopia de ‘Black mirror’ en èpica saga familiar i va aconseguir esprémer cors.

---

6. ‘WATCHMEN’. Com reescriure un text sagrat

En temps de sobreexplotació de propietats intel·lectuals, era fàcil observar aquest projecte amb certa suspicàcia. Però en qüestió pocs minuts, aquest remix d’un còmic intocable dominava per la seva audàcia conceptual, el seu qüestionament de la font original i la seva habilitat per estrenar angle narratiu pràcticament amb cada episodi. El ‘showrunner’ Damon Lindelof (‘Perdidos’) ho ha tornat a fer.

---

5. ‘TOO OLD TO DIE YOUNG’. Una bogeria #byNWR

Després de ‘Twin Peaks: The return’, un altre gran cineasta, Nicolas Winding Refn, tensa les cordes formals de la narrativa serialitzada i es delecta en la més exploratòria lentitud en una sèrie inesborrable. ‘Hardboiled’ d’art i assaig; una col·lecció de torbadors ‘tableaux vivants’; un ‘western’ místic a l’estil d’‘El topo’. Potser no torna a haver-hi cap altra sèrie així.

---

4. ‘FLEABAG (T2)’. La història d’amor de l’any

L’antiheroïna de Phoebe Waller-Bridge s’enfrontava a si mateixa, a la seva família, a Déu i a la fe en una comèdia d’humor punyent i emoció ressonant. La segona de ‘Fleabag’ conté, entre altres troballes, la millor història d’amor de l’any, un amor impossible entre una dona que ja no pensava estimar i un home que fa temps que hi va renunciar.

---

3. ‘PEAKY BLINDERS’ (T5). Una història de violència

En la seva cinquena temporada, la creació de Steven Knight ens va mostrar les reverberacions del crac de Wall Street de 1929 sobre l’ecosistema del clan Shelby, el líder del qual, Tommy (Cillian Murphy), acaba enfrontat a un líder del feixisme d’entreguerres en la seva tasca com a parlamentari. Un gran ‘thriller’ històric amb banda sonora rock ordida per Anna Calvi.

---

2. ‘SUCCESSION’ (T2). La comèdia i tragèdia de voler-ho tot

S’ha discutit molt sobre si ‘Succession’ havia d’optar als Emmy còmics o dramàtics. La sèrie de Jesse Armstrong sobre una fictícia dinastia mediàticaJesse Armstrong sempre ha rebutjat qualsevol cotilla estricta: reuneix la sàtira i el dolor, el gag beneit improvisat i la mirada de refiló devastadora. Tot per dir-nos que massa diners poden dificultar la felicitat.

---

1. ‘CHERNOBYL’. Contra l’opacitat governamental

El 2019 va ser, entre altres coses, l’any de la sèrie com a arma llancívola política. Produccions tan diferents com ‘Chernobyl’, ‘Watchmen’, ‘Years and years’ i ‘Así nos ven’ (tret d’aquesta última, totes a la nostra llista) han volgut utilitzar la ficció per recordar que l’oblit no és una opció i mirar de donar llum a vells, actuals o fins i tot futurs traumes de la societat.

El millor és que moltes d’aquestes sèries, com les quatre citades, no s’han conformat amb la virtut de la justícia. Cadascuna a la seva peculiar manera, han complementat aquesta recerca moral amb l’exigència formal i narrativa. En el cas de ‘Chernobyl’, inesperada revelació popular i crítica del 2019 revelació popular i crítica del 2019, a la reflexió sobre la catàstrofe nuclear de 1986 s’hi unia un minuciós treball de creació d’atmosferes, en què comptava, i molt la música d’Hildur Guðnadóttir, composta a partir dels sons de sales de màquines i reactors.

Notícies relacionades

Les 10 millors sèries nacionals del 2019

‘El problema dels tres cossos’

Però potser el més recordat de ‘Chernobyl’ serà, més enllà del so angoixant del comptador Geiger, el retrat humà proveït pel guionista Craig Mazin i un elenc capaç moltes vegades de transmetre tota la tensió, o millor, resignació sense gairebé elevar la veu.

---

La llista de millors sèries internacionals de l’any ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Carles Cols, Marisa de Dios, Juan Manuel Freire, Julián García, Nando Salvà i Rafael Tapounet

---