Cinc sèries índies que mostren el que el govern no vol que es vegi

Els serveis globals de ‘streaming’ no només estan potenciant la producció de molts països on s’estableixen, sinó que, en algun cas, fins i tot estan tirant per terra normes sobre la classe d’història que s’hi pot explicar. És el cas de l’Índia, on les pel·lícules tradicionals i la televisió terrestre o per satèl·lit han de passar pel filtre conservador de la Junta Central de Certificació de Pel·lícules (també coneguda com a Junta de Censors), però no el que produeixen els serveis de ‘streaming’.

D’aquesta possibilitat favorable i alliberadora, des de setembre eliminada a Turquia, ha sorgit un petit grup de sèries atrevides i fins i tot incòmodes, en les quals s’aborden sense por els dilemes socials i morals d’un país on tradició i progressisme xoquen salvatgement. Aquí en citem cinc (bé, una és només plaer culpable), majoritàriament sense gaires ressenyes més enllà de la premsa índia.

1. ‘Juegos sagrados’, ambiciosa i aconseguida

La primera i impactant sèrie índia de Netflix. Per portar a la pantalla la novel·la de Vikram Chandra (editada a Espanya per Literatura Random House) feien falta recursos, i aquí no es va escatimar ni una rúpia: ‘Juegos sagrados’ és una luxosa, vibrant, sovint espectacular saga criminal amb salts a moments clau de la història més o menys recent del país, com l’assassinat d’Indira Gandhi o la demolició de la mesquita de Babri Masjid. El director Anurag Kashyap (Gangs of Wasseypur) va aportar el seu estil cinètic a la primera temporada, mentre que la segona, una mica més innecessària, està dirigida integrament per Neeraj Ghaywan (‘Masaan’). Disponible a Netflix. 

---

2. ‘Hecho en el cielo’, casaments i prejudicis

¿Una sèrie sobre una agència de casaments? ¿En pot sortir alguna cosa bona i fins i tot trencadora? Així és. Les directores i guionistes Zoya Akhtar i Reema Kagti se serveixen d’una institució tan conservadora com el matrimoni per il·lustrar el canvi social a l’Índia del segle XXI. O millor encara, recordar tot el que queda per fer. Els amics Karan (Arjun Mathur) i Tara (Sobhita Dhulipala) es dediquen a arreglar, a més de casaments, vides, però s’obliden de reparar les seves pròpies vides. Ell és gai mig en secret i es vol deixar d’ocultar. Ella, d’extracció humil, pateix les insolències d’un marit obscenament acabalat. Drames reconeixibles per al públic (no només) local. Disponible a Prime Video. 

---

3. ‘Leila’, el conte indi de la serventa

La directora indiocanadenca Deepa Mehta, antiga favorita de festivals, és productora executiva i directora (dels dos primers episodis) d’aquesta espècie de resposta índia a ‘El conte de la serventa’. Basada en una novel·la de Prayaag Akbar, se situa al 2047 en una nació ficcional, Aryavarta, el govern autoritari de la qual captura els nens de raça mixta i envia les seves mares a centres d’internament per purificar-los. En un entorn superpoblat d’històries masculines, ‘Leila’ s’atreveix a explorar la tortuosa odissea d’una d’aquestes mares, Shalini (Huma Qureshi, vista a ‘Gangs of Wasseypur’), a la recerca de la filla titular i també de si mateixa. Disponible a Netflix. 

---

4. ‘Delhi Crime’, crònica negríssima d’un cas real

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Potser la millor sèrie de la nostra selecció, aquesta creació de Richie Mehta (sense relació amb Deepa) recorre els sis dies d’investigació policial que van seguir la violació col·lectiva d’una jove en un autobús a Delhi Sud el 2012. Inspirat en expedients judicials, és un procedimental minuciós, equilibrat en el seu tractament de l’emoció (com a subcap de policia, Shefali Shah omple la pantalla sense ostentacions) i dels punts de vista. La cuidada fotografia de Johan Heurlin Aidt (càmera de la unitat de David Fincher a ‘House of cards’) o l’excel·lent música electrònica d’Andrew Lockington donen presència a una experiència tan crua com a sublim. Disponible a Netflix. 

---

5. ‘Breathe’, moments de disbarat

Aquesta sèrie criminal realment no és bona, sinó tan dolenta que és bona. Es recomana (tractar de) veure-la només després d’haver degustat les anteriors o si fa falta algun antidepressiu natural. ‘Breathe’ explica, de la forma més risible possible, les històries convergents d’un pare disposat a tot per salvar el seu fill (incloent matar futurs donants d’òrgans) i d’un policia autoparòdicament torturat a la recerca de redempció. S’acumulen els moments estranys, com quan el pare llegeix al seu fill un llibre de ‘Harry Potter’, però el que té a les seves mans és clarament una altra cosa, una espècie de llibret il·lustrat de contes per a nadons. Avís per a navegants: no hi ha subtítols en espanyol, però sí en anglès. Disponible a Prime Video.