Anar al contingut

PREN-T'HO EN SÈRIE

Coses que els Emmy 2019 no haurien d'oblidar

Algunes sèries i intèrprets que no haurien de faltar en les nominacions als premis, que s'anuncien el dimarts 16 de juliol

Juan Manuel Freire

Coses que els Emmy 2019 no haurien d'oblidar

Sabem que és tard per fer despertar votants indecisos (les urnes es van tancar el 24 de juny), però divertim-nos recordant algunes sèries i actrius i actors que no haurien de faltar entre les nominacions als pròxims Emmy, que s’anuncien dimarts, dia 16. A continuació, alguns noms que haurien de sonar. 

Un drama: ‘Succession’

La creació de Jesse Armstrong va poder generar dubtes al principi (¿ens havia de fer gràcia el cinisme i l’avarícia d’aquest 1% que arruïna les vides al 99%?), però més aviat que tard es va revelar com un drama brillant, de vegades cruelment còmic, d’altres vegades dolorosament emotiu. Ja se sabia, però ‘Succession’ ho explica amb especial perícia: els diners no donen la felicitat ni et deslliuren dels problemes amb el pare. 


Una comèdia: ‘Fleabag’

Simplement, la millor sèrie (de qualsevol gènere, de qualsevol extensió) estrenada des de principi del 2019; i si no passa un miracle, en tota la resta de l’any. L’antiheroïna tragicòmica de Phoebe Waller-Bridge s’enfronta a la seva família, i a ella mateixa, i a Deu, i a la fe aliena, en una segona temporada que aborda grans temes amb tanta delicadesa de matís com lleugeresa de to. 


Una actriu principal de drama: Jodie Comer

Cal començar a admetre-ho d’una vegada: sense Phoebe Waller-Bridge com a guionista, ‘Killing Eve’ no ha sigut el mateix. Però han continuat brillant les interpretacions, en particular (amb tots els respectes per Sandra Oh) la de Comer com la cruel però naïf assassina Villanelle. Després de no arribar ni tan sols a ser nominat als Emmy de l’any passat, va veure recompensada fa poc la seva tasca amb el BAFTA la millor actriu de televisió. Ara toca moure fitxa a l’Acadèmia de la Televisió dels Estats Units. 


Un actor principal de drama: Bob Odenkirk

Una temporada de ‘Better call Saul’ després d’una altra, Odenkirk s’ha demostrat com un actor capaç no només del sarcasme i la ironia, sinó també de rotunds cops de circumspecció. Jimmy sap perfectament que avui, demà i sempre portarà problemes als qui l’estimen. No pot evitar-ho. Odenkirk reflecteix aquesta càrrega amb cada múscul del seu rostre i del seu cos. 


Una actriu principal de comèdia: Natasha Lyonne

La política de distribució de Netflix (tota la sèrie d’una tacada) fa que sigui més fàcil experimentar amb la narrativa. Els creadors saben que, probablement, no vegis el primer capítol i esperis una setmana per veure el següent, així que es poden arriscar a no donar-ho tot mastegat des del principi. Així sorgeixen personatges creixentment fascinants com Nadia Vulvokov, alguna cosa més que Lyonne fent d’ella mateixa en entorn hípster. Una heroïna fabulosa al centre d’una història sobre mort i regeneració, determinisme i redempció.


Un actor principal de comèdia: Bill Hader

En la històrica (perquè és boníssima) ‘Barry’, el mateix Hader s’ha construït un personatge a la seva (gran) mesura. El de Barry Berkman, assassí professional que fa d’actor, ha sigut el paper que ens ha demostrat tot allò del que aquest home és capaç. La hilaritat, el ‘páthos’, el petit matís, la catarsi terrorífica. 


Una minisèrie: ‘Ferides obertes’

Ja fa un any que es va estrenar (no va entrar pels pèls en les nominacions del 2018), però els votants no haurien d’haver-se oblidat encara del fangós, tèrbol, intens estiu que ens va fer passar. Com el llibre de Gillian Flynn en què es basava, era menys un ‘¿qui ho va fer?’ que un estudi de personatges, el que va valer a Amy Adams, Patricia Clarkson o Eliza Scanlen per regalar composicions de vertigen. 


Una actriu principal de minisèrie: Michelle Williams

El llibre de Sam Wasson en què es basa ‘Fosse/Verdon’ es deia ‘Fosse’, a seques. La sèrie de FX és, ja des del títol, un intent d’enderrocar el mite del geni solitari masculí, de recordar que darrere del treball del mític coreògraf i cineasta Bob Fosse hi havia molta gent amb talent. Principalment una: la gran ballarina de Broadway Gwen Verdon, la seva dona entre 1960 i 1971, però el seu suport i col·laboradora fins al final. Williams ha brillat en tots els rols de Verdon, fins i tot en el de ballarina; ja va ser Sally Bowles en el revival de ‘Cabaret’ del 2014.


Un actor principal de minisèrie: Jared Harris

Ha hagut de succeir el fenomen ‘Chernobyl’ perquè aquest actor, habitualment més conegut com “aquell que sortia en aquella sèrie”, sigui conegut pel seu nom i cognom. Com el científic Valeri Legásov, principal investigador del desastre de la central nuclear, Harris ha exhibit la seva habitual intensitat continguda; la seva capacitat per transmetre molta vida sense gestos artificiosos. 

Una altra gala sense presentador

Després de l’anunci de nominats de dimarts que ve, a càrrec de D’Arcy Carden (Janet a ‘The good place’) i Ken Jeong (Ben Chang a ‘Community’), caldrà esperar fins diumenge, dia 22 de setembre (o la nostra matinada de diumenge a dilluns) per conèixer els guanyadors. 

Prenent nota dels Oscar, potser els pròxims Emmy, els setanta-unens, no tinguin presentador. L’última vegada que va passar una cosa així va ser el 2003. Si tenim en compte el dubtós ritme de la gala de l’any passat, potser tampoc és mala opció.