Anar al contingut

ENTREVISTA

Jon Hamm: "No vull ser només aquest home torturat"

L'antic protagonista de 'Mad men' reincideix en la seva faceta còmica en l'acabada d'estrenar minisèrie 'Good omens'

Juan Manuel Freire

Jon Hamm: "No vull ser només aquest home torturat"

Mike Marsland

Jon Hamm es va consagrar com el contrariat Don Draper de 'Mad men', però ja fa gairebé una dècada apareixia en un esquetx de 'Saturday night live' com un saxofonista descamisat, Sergio, per a més detalls. La comèdia no estava fora del seu abast. A la minisèrie 'Good omens', el seu personatge d’àngel corporatiu gairebé sembla una divina paròdia de Draper. 

¿Quina classe de referències va manejar per compondre Gabriel?
Pensava en aquest tipus com aquest cap que tothom té, o ha tingut, i que ningú suporta. Aquest cap condescendent que es passa el temps somrient i dient-te ‘bona feina’, però que en el fons sembla odiar-te...

¿Vostè ha tingut algun cap així?
Sí, quan treballava de cambrer en un restaurant. He aconseguit aprofitar aquesta experiència per a alguna cosa. Hi ha una mica d’aquest cap a Gabriel. Aquest 'um, deixa’m que t’ensenyi'. Aquest intent d’ensenyar a fer alguna cosa a algú que porta fent aquesta cosa durant milers d’anys. Gabriel creu saber-ho tot per ser maco, alt i blanc. 

Pel que sembla, estava familiaritzat amb l’obra de Neil Gaiman abans d’entrar en el projecte. ¿Com s’hi va endinsar? ¿A través de 'The Sandman', com gairebé tot el món?
Soc d’aquests pocs que ha arribat a Gaiman a través de les seves novel·les. ¡Encara no he llegit 'The Sandman'! Llegia molts còmics per aquella època, però no era un títol que tingués al meu radar. He anat bastant al meu aire amb els còmics. No vaig llegir 'Watchmen' fins al 2000.

¿I què va trobar d’interessant en les seves novel·les?
Tenien un món molt ric. La mitologia que ha creat Gaiman és molt específica i, alhora, accessible. Tot i que és encara més disfrutable si saps una mica de la Bíblia o de mitologia nòrdica. 'American gods' és un llibre que es nodreix de tot això. Si aquestes històries han sobreviscut de generació en generació és perquè resulten interessants. Ens diuen alguna cosa sobre nosaltres com éssers humans, no com porto-riquenys o nord-americans o el que sigui, només com humans. Hi ha una cosa inefablement humana que enllaça totes aquestes històries. I que Gaiman sap replicar. 

A 'Good omens', fins i tot un àngel i un dimoni són inefablement humans. 
És normal que els agradi aquest món. Hi ha llibres, i roba, i vi, i sexe, i coses fantàstiques. És un lloc divertit. ¿Per què voldries volar-lo? ¿Perquè ho diu Déu? ¿Perquè ho diu el Diable? 

¿No li convenç cap dels dos bàndols?
El blanc i el negre no són divertits; són les zones d’ombra les que resulten excitants. M’encanta que Gaiman i Pratchett presentessin aquests oposats polaritzats, Cel i Terra, Bé i Mal, per acabar dient: els dos fan pena. El Cel i l’Infern són dues cares d’un mateix treball de merda. Simplement, en un tenen millors vistes.

¿No creu que els britànics són experts a fer sorna de les figures d’autoritat? 
Per mi el cim és 'Upper class tuit of the year', l’esquetx de Monty Python. Però en totes les cultures hi ha aquesta tradició de fer burla del cap. T’ajuda a superar el dia. Els britànics, sens dubte, ho fan molt bé, perquè saben prendre’s les coses amb humor i són molt enginyosos. 

En l’última dècada l’hem vist insistir en l’autoparòdia i un cert punt de bogeria. ¿És una manera d’escapar-se de l’encasellament després del seu èxit amb 'Mad men'?
A 'Saturday night live' van ser molt amables i em van convidar a creuar a l’altre costat, del drama a la comèdia. Jo adoro la comèdia. Entre els meus herois hi ha gent com George Carlin, Bob Newhart i Richard Pryor, o, ja dels 80, Eddie Murphy i Robin Williams. Ara mateix la majoria dels meus amics són còmics. M’agrada la seva manera d’observar el món, tan personal. Et fan pensar alhora que riure. Jo no vull ser per sempre aquest tipus torturat, reflexiu i meditabund. Ho vaig fer en la millor sèrie possible. ¿Per què anava a voler fer una versió inferior del mateix? 

Els sis capítols de 'Good omens' es podran veure d’una tirada des de divendres. ¿Vostè ho recomana? ¿Sol preferir donar-se afartaments o dosificar? 
Amb aquesta, recomanaria anar a poc a poc. ¡És densa! Però jo faig les dues coses, en realitat. Amb 'El cuento de la criada', estic allà cada dimecres, no puc esperar. Els diumenges a la nit, ¡pam!, ‘Joc de trons’, ‘Barry’... El meu cul es fusionarà amb el sofà. Però després hi ha sèries que he devorat d’un mos, com 'Fleabag', o el programa d’esquetxos 'I think you should leave', que vaig veure sencer dues vegades seguides.