Hàbits tòxics a la feina: quatre pautes per combatre'ls

L’entorn laboral, el tipus de feina i les relacions dins de l’oficina han anat evolucionant en les últimes dècades. Es busca un entorn més confortable i una millor gestió des de l’emocional. No obstant, no sempre sabem aplicar-ho o no hem adquirit el coneixement sobre nosaltres mateixos o sobre com els nostres hàbits no sempre ens ajuden i acaben convertint-se en tòxics per a nosaltres. El nostre rendiment baixa, ens instaurem en la queixa o patim més estrès del que sabem controlar. Cada petita acció que repetim ens afecta i pot ser perjudicial.

Analitzar què ens està restant energia, què roba el nostre temps o què disminueix el nostre benestar emocional a l’oficina és primordial. Només des d’aquesta anàlisi començarem a prendre consciència que no és la feina en si el que ens fa sentir malament, sinó que hi ha diversos elements quotidians que fan que ens trobem així. No sempre l’alternativa és canviar de lloc, sinó que hem d’enfocar-nos en els hàbits tòxics que hem acumulat.

Trenca la cadena

Tots els nostres dies contenen una sèrie d’hàbits encadenats i units que funcionen com un bloc. La rutina de llevar-nos, el moment d’anar-nos-en a dormir o el temps del gimnàs tenen diverses tasques dins que anem desenvolupant de manera automàtica. Això es deu al fet que el nostre cervell busca estalviar la màxima quantitat de temps i automatitza aquest tipus de tasques habituals. No sempre són hàbits bons els que encadena i repeteix, sinó que podem també incloure tasques de procrastinació, pèrdues de temps o elements que ens facin sentir por o tristesa. Això és habitual que passi a l’oficina, especialment si fa molt temps que estem al mateix lloc o si ens ha començat a desmotivar, tot i que sempre es pot trencar.

Els hàbits tòxics apareixen en molts instants del dia a dia. No tots són realment perjudicials ni es tracta de buscar la perfecció, però és important identificar aquells que més temps ens resten i que, a més, ens fan sentir malament. Aquestes pautes t’ajudaran a veure’ls i combatre’ls:

1. Xarxes socials

El cervell no sempre és el nostre òrgan més productiu. Al cap del dia també necessita oxigenar-se, però no sempre troba la millor manera. Entrar a les xarxes socials, consultar la premsa ‘online’ o mirar contínuament el correu formen part dels mecanismes de fugida del nostre cervell. És important marcar-nos una hora determinada per fer-ho. La resta de moment estarà prohibit fer-ho.

2. No hi ha descans

Quan estem al pic de més productivitat del dia, volem aprofitar-lo al màxim. Creiem que parar farà que després no rendim. No obstant, passa al contrari. Gastem tota la nostra energia en aquells moments i a mitjà i llarg termini ja no hi ha res de productivitat. Cada 90 minuts, hi ha d’haver algun tipus de descans, d’uns cinc o deu minuts.

3. No poso límits

A l’oficina podem arribar a caure en l’hàbit d’acumular més tasques de les que el nostre temps podria incloure. Confonem això amb ser millors treballadors o amb mantenir la nostra ocupació a llarg termini. No obstant, l’estrès no farà estar més irritables, cometre més errors i donar una imatge de falsa submissió que només ens perjudicarà.

4. Sense planificació

El fet de no tenir planificació és un dels hàbits tòxics més perjudicials, tot i que el pol oposat també ho és. Hem de portar una agenda de les tasques diàries, setmanals i mensuals, repassar-la amb freqüència i reajustar-la partint dels terminis. No implica atabalar-se, sinó anar amb temps de sobra i tenir en compte els imprevistos.

Notícies relacionades

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

¿Què és un atac d’ansietat? Així el pots reconèixer

Qualsevol hàbit corre el risc de convertir-se en tòxic per a nosaltres. El que al principi és bo o innocent, si a la llarga redueix la nostra productivitat, no estarà fent sentir malament i amb sensació de culpa. És un cercle viciós que augmenta i que parteix d’analitzar tota la rutina laboral per trobar els errors i reparar-los, però sempre des del respecte envers un mateix i reduint l’autoexigència.

* Ángel Rull, psicòleg.