PSICOLOGIA

Cinc mites sobre la felicitat

Esperem sentir emocions positives només quan aconseguim grans metes

zentauroepp5702616 ciclista playa bogatell190401093050

zentauroepp5702616 ciclista playa bogatell190401093050 / EDWIN WINKELS

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

La felicitat és una de les qüestions que més ha preocupat l’ésser humà des del seu origen. Des de la filosofia fins a la sociologia, passant per la biologia o la psicologia, s’ha intentat comprendre aquest estat, envoltat de falsos mites, conjectures i diverses teories. Se sap que les emocions positives existeixen i que podem arribar a trobar un benestar durador, que és una cosa inestable i no sempre fàcil, però que realment sí que existeix. Tot i així, hi ha moltes persones que afirmen no poder trobar-la, no merèixer-la o no saber mantenir-la. Però obeeix més a constructes socials i a vivències personals que a la realitat global.

Ser feliços implica viure tant el que és bo com el que és dolent que ens passa, gestionar els problemes o tenir diversos fracassos. No és necessari tenir el que d’altres tenen i cada un atorga un valor subjectiu a la seva pròpia felicitat. És real, però variable, i sempre envoltada de falses creences.

Benestar real

Qualsevol cosa que s’escapi de la facilitat i de la quotidianitat, genera a escala social el dubte de si realment existeix o es pot assolir. Dipositem la responsabilitat sobre l’atzar o, fins i tot, sobre poders divins. El mateix fem amb la felicitat, una cosa que sembla que només tenen uns quants, que es pot deure a l’autoengany o que és producte de la sort. No obstant, tot gira entorn de mites socials, falses creences que ens allunyen de la realitat de poder sentir-la.

Els següents mites són els que comunament associem a la felicitat i al benestar:

1. Estem dissenyats per buscar-la

Ni és el nostre estat natural ni he sigut dissenyat per a això. De fet, evolutivament vam anar buscant eines que ens permetessin sobreviure, avançar i assolir un desenvolupament. El que va venir després, el sentir-nos orgullosos, contents o amb llaços afectius va donar com a resultat la plenitud de la felicitat. És un estat avançat de la nostra intel·ligència.

2. No és permanent

La felicitat es conforma sobre la base de moments que s’acumulen, metes acomplertes, assoliments i relacions forjades. Genera una mitjana, propicia amortidors de problemes i acaba resultant en un estat general, que per a molts és l’ansietat o la tristesa, però que per a d’altres sí que es pot dir felicitat. Aquesta mitjana és inestable, no es pot mantenir sempre en el mateix punt, però sí que pot ser relativament permanent.

3. És oposada a la intel·ligència

Associem viure en la ignorància amb la felicitat i creiem que com menys sabem, més feliços podem ser. Com que la felicitat té com un dels requisits el sentir-nos desenvolupats, si això no apareix tampoc podrem estar millor. Necessitem que hi hagi intel·ligència aplicada perquè puguem ser feliços. No es relaciona amb el quocient intel·lectual, sinó amb l’ús del raonament i la comunicació.

4. Només emocions positives

La felicitat apareix quan aconseguim anar resolent diferents situacions diàries o puntuals. Per poder afrontar-ho, sempre són necessàries les nostres emocions negatives, com la por, la tristesa o la ràbia. Per tant, per ser feliços, són imprescindibles no només generar emocions positives, sinó també passar per les negatives, utilitzant-les a tall d’eines i de brúixola.

5. Apareix en vides perfectes

Està clar que no tots els humans podrem ser feliços. Certes condicions, com les guerres o la gana, ens treuen la base de la seguretat. Sense aquesta, podrem tenir moments breus als quals col·loquem l’etiqueta de felicitat, però no generarà l’estat durador mitjà, que sí que s’ha d’associar al benestar. Però en l’altre extrem, tenir una vida perfecta, tenir-ho tot, tampoc ens assegura estar bé. Es relaciona amb el nostre tipus de vida, però no completament.

Notícies relacionades

La felicitat és aquest estat que busca cada persona. Volem ser feliços per després moure les peces que ara no encaixen. No obstant, funcionem al revés, primer ens hem d’enfrontar a les coses dolentes, lidiar amb el que és negatiu, i obtindrem després, gairebé com un premi, la veritable felicitat. És només el resultat de tots els camins que caminem diàriament.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes:

Psicologia