Dia Mundial de l'Obesitat: Com les nostres emocions 'engreixen'

El nostre estat d’ànim impacta de forma directa en allò que mengem, com ho mengem, l’esport que fem i, sobretot, com tot això ens fa tenir un pes o un altre. Ens engreixem o ens aprimem en funció de com nosaltres ens sentim i hi ha emocions que ens influeixen més que d’altres. De fet, controlar i saber gestionar aquestes emocions fa que les nostres rutines canviïn i també ho faci el nostre cos.

La concepció tradicional ha entès el pes corporal com a resultat únicament del nombre de calories ingerides i cremades. Els mètodes d’aprimament s’han centrat a controlar l’alimentació i incrementar l’activitat física. No obstant, la concepció actual introdueix una variable imprescindible: el paper que tenen les emocions. I no només per la gana emocional o la gestió de l’estrès, sinó per com es presenten aquestes emocions en altres moments i que, tot i que sigui de forma més indirecta, acaben impactant en la nostra alimentació.

Cervell que aprima

La cultura en la qual ens desenvolupem gira entorn del menjar. Les celebracions o els plans que fem socialment consisteixen a menjar o sopar amb altres persones. No és només una qüestió de supervivència, sinó que hem unit l’alimentació al terreny social, espiritual i personal. D’aquesta forma, en tots aquells moments en què necessitem menjar, dins o fora de casa, ho farem també des del com ens sentim. Farem esport si ens trobem motivats i nodrirem bé el cos si no estem desbordats. Les emocions ens engreixen perquè guien cada part del nostre dia a dia.

Les següents emocions es relacionen de forma directa amb l’alimentació, amb el sobrepès i amb l’obesitat:

• Solitud i tristesa

Aquestes dues emocions es troben unides en relació amb el menjar. Es retroalimenten i generen un buit que volem omplir. Ho solem fer a través del menjar. Això es deu al rebuig que podem tenir en moltes ocasions a estar sols, per una baixa autoestima o experiències passades desagradables que hi estiguin relacionades.

La tristesa és una emoció que indueix al desenvolupament, tot i que pugui semblar el contrari. Apareix perquè busquem la manera de millorar, sempre que no hi hagi pensaments obsessius. Escoltar-la ens donarà pistes sobre les nostres necessitats. En aquell moment, una vegada atesa, haurem de buscar aquest desenvolupament.

• Por

La por és l’emoció que ens ajuda a buscar la seguretat, protegir-nos i posar límits. Dir «no» ho fem des d’aquesta emoció. Quan la por és elevada, genera estrès i ansietat de forma continuada. Tot ens fa por i tot són amenaces. No obstant, cap als altres el que crea és el contrari, absència de límits. Ens deixem envair, no som assertius i vivim amb la culpa i la vergonya. Aquesta emoció ha sigut reforçada durant anys i el concepte de deixar-se envair pels altres es converteix en sobrepès quan nosaltres mateixos ingerim més aliment del que necessitem i trenquem els límits de la salut.

• Ràbia

La ràbia té sempre un caràcter positiu, ja que ens defensa dels atacs i les manipulacions, salvaguarda la nostra integritat i busca l’equilibri i la justícia. No obstant, el que és positiu es torna negatiu quan s’eleva massa. Aquí el cervell s’accelera i l’arribem a sentir per tot el nostre cos. Genera alts i baixos emocionals que busquem equilibrar amb el menjar, ja que, de forma natural, ingerir aliment ens relaxa.

Notícies relacionades

Psicòlegs especialistes en nutrició: aprimar-se des del cervell

Oblida't de la dieta amb el mètode Mindful Eating

L’obesitat i el sobrepès han deixat de veure’s com un problema de calories o esport. Actualment busquem sentir-nos bé des del treball terapèutic en emocions, des d’entendre’ns i buscar així menjar millor o fer més activitat física. Les emocions parlen de les nostres necessitats i així es reflecteixen al nostre cos.

* Ángel Rull, psicòleg.