¿Què faig si el meu fill em diu 'no' a tot?

Quan els nens compleixen els 18 mesos, i gairebé fins i tot passats els 3 anys, travessen una etapa bastant àmplia on tot gira entorn de la negativitat. La seva paraula preferida és ’no’, una manera d’oposar-se a tot per poder afirmar la seva identitat i continuar construint la personalitat. Apareix com a reacció a les ordres que escolten dels adults on hi ha nombroses prohibicions. Volen obtenir poder, el que veuen a les figures de referència, i assumeixen la negativitat per a això. Davant d’això, els pares no han de ser passius. Tot i que s’assumeixi com una fase, han de continuar existint les normes i els límits.

Quan la recerca de poder xoca amb el rol que exerceixen els pares, apareixen les rebequeries. Els més petits exploten al frustrar-se i no sortir-se amb la seva. En l’etapa del ‘no’, els pares no només han d’aprendre a marcar bé els límits sinó també a bregar amb la negativitat dels nens.

Independència i normes

Arribada l’etapa del ‘no’, el nen busca sentir autonomia i consolidar la seva independència, la qual cosa comença a fregar les normes establertes a casa i a l’escola. Busquen també fer les coses ells sols, tot i que ens costi permetre’ls-ho, ja que, en molts casos, no ho fan del tot bé i es perd més temps. No obstant, és necessari per al seu desenvolupament.

La recerca d’una autonomia més gran i la negativitat que apareix en els petits és sempre imprescindible perquè puguin definir-se com a persones independents. Tot i que això s’accentua especialment en l’adolescència, aquesta etapa és també important i és on s’han d’assentar les bases d’una bona educació i una millor convivència a casa.

Perquè puguem enfrontar-nos al ‘no’ i mantenir les regles, hem de seguir diverses pautes:

1. Models

Els nens són el reflex de tot el que veuen en els adults, especialment dins de casa. Les nostres normes porten en la majoria de les ocasions el ‘no’. L’hem de reduir en tots aquells moments en què no sigui tan important. Per a això, podem reemplaçar-lo per formes més constructives. Si no volem que salti al sofà, per exemple, podem convidar-lo a jugar millor sobre la catifa amb nosaltres.

2. Ofereix alternatives

Normalment la negativitat apareix davant del fet que només li estem oferint una opció. Si pot escollir, es reduirà aquesta negativitat. Això genera també la sensació de tenir control sobre les decisions i l’ajudarà en la recerca d’autonomia.

3. Amplia el ‘no’

Ensenya al teu fill que, si hi ha una negativitat davant d’alguna cosa, hi ha d’haver una explicació i una recerca d’alternatives. Si, per exemple, no vol posar-se una samarreta, ha d’explicar-ne el motiu i elegir quina samarreta voldria posar-se al seu lloc. Se sentirà amb més recursos i millor escoltat.

4. Seguretat

Quan busquen evitar les normes, acaben aprenent que, si insisteixen una mica, arribarem a cedir. Hem de ser ferms en les nostres decisions, amb càstigs no exagerats i amb premis que sí que es compleixin. Tot això, explicant el motiu que es facin així les coses i oferint, quan sigui possible, alternatives.

5. Escolta

En algunes ocasions, la negativitat no només serà per anar en contra, sinó que hi haurà uns motius darrere. Si no vol anar a l’escola, potser és perquè està tenint problemes a classe o tingui por de no estar amb nosaltres. Escoltar la teva filla o el teu fill et permetrà entendre què està passant.

Notícies relacionades

Sis pautes per aconseguir que el teu fill se'n vagi al llit d'hora

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Els nens des d’edats molt primerenques busquen desenvolupar-se i ser autònoms i independents. Per a això, posen a prova l’autoritat que estan veient i qüestionaran les normes establertes. Hem de tenir en compte que, tot i que siguin petits, mereixen ser escoltats i podrà negociar-se amb ells les alternatives possibles. És una etapa que pot viure’s amb estrès però que, seguint certes pautes, se superarà sense problemes.

* Ángel Rull, psicòleg.