Esperanza: com potenciar la visió del que vindrà

L’esperança és un valor present en la nostra cultura i assenyala la importància d’aquesta fortalesa des del punt de vista social i psicològic. De fet, l’optimisme va ser estudiat per Martin Seligman en l’elaboració del llistat de les 24 fortaleses personals, basant-se en el fet que era universal, és a dir, exitia en pràcticament totes les cultures estudiades.

L’esperança es relaciona amb un sentit personal, espiritual i psicològic. Ens projecta al futur, ens orienta a les metes i a trobar el nostre sentit vital. Es troba en dèficit en persones que tenen símptomes depressius o ansiosos, amb una alta correlació amb l’autoestima. No només la dirigim al que farem o tindrem en el futur, sinó al que nosaltres mateixos serem. Per tant, veure com es troba la nostra esperança i potenciar-la ens ajudarà a aconseguir un benestar més gran, tant ara com d’aquí a un temps.

Present i futur

Les fortaleses i les habilitats amb què comptem es relacionen de forma directa amb el nostre nivell de felicitat. La creativitat o la perseverança influeixen en com ens comportem o com manegem el nostre dia a dia. Socialment es coneix la seva importància, una cosa que no sempre passa amb l’esperança. La publicitat i el màrqueting tendeixen a distorsionar el que és aquesta habilitat per si mateixa: creiem que tot ha de sortir bé i no tenim en compte els problemes que tenim actualment. No obstant, la Psicologia Positiva no apunta en aquesta direcció. L’optimisme i l’esperança parteixen del reconeixement i de l’acceptació que la nostra vida es compon de factors positius, però també negatius, que no poden ser ignorats. Sí que podem adquirir noves eines que ens ajudin a resoldre o conviure amb aquests factors, però des del punt de vista de l’acceptació, sense obviar-los.

L’esperança predisposa a la millora i al creixement, ja que una vegada que veiem els problemes i sabem que hi ha un marge de millora, ens podem projectar al futur i adquirir millors eines des del present. Aquesta esperança, saber que alguna cosa anirà millor, ens genera ja un sentiment de valoració i felicitat. L’autoestima, al posar el focus en la nostra pròpia responsabilitat, també millorarà.

Millora les metes

L’esperança combina el moment present amb el moment futur. El primer amb la visió i acceptació dels obstacles, i el segon amb la certesa que tenim responsabilitat sobre estar millor i poder aconseguir-ho. Per tant, aquesta combinació i el treball que en resulta és el que farà que puguem treballar l’optimisme.

¿Com podem potenciar l’esperança a la nostra vida?

1. Canvi de focus

Davant de les dificultats, hi ha una tendència generalitzada a la queixa. No obstant, això ens impedeix trobar les solucions. Per tant, una vegada vistos els problemes, hem de treure’n el focus i centrar-nos a buscar aquelles solucions que puguem obtenir.

2. Acceptació

L’acceptació implica saber què hi ha de negatiu i poder deixar-ho enrere. No necessàriament fa que el problema desaparegui, però sí que aconsegueix que el malestar que produeix disminueixi, al no lluitar contra una cosa que encara no podem canviar.

3. El positiu

No tot el que apareix en la nostra vida té una missió divina. De vegades, l’atzar fa que ens enfrontem a dificultats sense cap aspecte positiu. No tot té un costat bo. L’únic que és comú a tot és que hi ha una part de responsabilitat en nosaltres per fer que es produeixi un canvi, per petit que sigui.

Notícies relacionades

¿Abandono o ho deixo? Claus per saber què fer

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

L’esperança és la disposició que tenim a acceptar i treballar sobre els problemes amb què comptem. Implica saber mirar, però també deixar anar i dedicar temps a adquirir millors eines. Com que es relaciona amb el nostre estat d’ànim, potenciar l’esperança farà que aconseguim estar millor, tant en el moment present com en el futur.

* Ángel Rull, psicòleg.