Quatre passos per superar els remordiments

Els remordiments són una emoció que sorgeix amb el pas del temps, després d’haver fet alguna acció en el passat que hagi pogut afectar altres persones o nosaltres mateixos. I, depenent del fet, també poden aparèixer fins i tot si aquestes accions només han format part del nostre pensament. Tenen a veure amb la influència cultural o social, amb la nostra relació amb els altres, i no sempre són veraços. De fet, el principal problema es deu que poden aparèixer quan el que ha passat no sigui necessàriament negatius o que ho vam fer per salvaguardar la nostra integritat. Per exemple, poden aparèixer després d’una ruptura de parella o en una discussió amb altres persones, quan el que vam fer va ser reafirmar-nos i creiem que ens va moure l’egoisme.

Els remordiments s’han d’estudiar des del punt de vista d’un mateix, basant-nos en l’empatia i sabent si, de forma deliberada, hem pogut fer mal a altres persones. Quan això no és així, la culpa no hauria d’aparèixer i l’hem de deixar enrere per poder disfrutar del present i projectar-nos cap al futur, tot i que al principi resulti complicat.

Deixar-ho enrere

Tendim a confondre la culpa amb els remordiments. Mentre que la primera és el sentiment negatiu original, els remordiments serien les conseqüències, i apareixerien com un conjunt de pensaments que es repetirien en bucle i que arribarien a interferir en algun aspecte de la nostra vida. Tant un com l’altre, no sempre són veraços i hem d’actuar en aquest àmbit.

Els remordiments, al crear malestar en nosaltres mateixos, són vistos com a una cosa negativa de la qual ens hem de desprendre. No obstant, en un primer moment actuen com un senyal d’alarma i, si els escoltem, podrem obtenir un creixement de la situació buscant les nostres pròpies necessitats. Si realment hem fet una cosa negativa, aquesta emoció ens ajudarà a canviar la culpabilitat per responsabilitat. I si realment apareix el sentiment sense causa real, hem de buscar la responsabilitat en algun altre lloc.

Una vegada que identifiquem els remordiments en nosaltres mateixos, ¿com ens en podem desprendre?

1. Emocions

El primer que hem de fer és saber d’on venen aquests sentiments. Anirem al moment que va poder actuar com a detonador i analitzarem si l’emoció neix de nosaltres mateixos o si és influència dels altres. Aquesta influència pot ser falsa, motiu d’una manipulació.

Actua des de l’empatia i, si t’és més fàcil, avalua la situació des de fora, com si ho estigués veient tot una tercera persona.

2. Responsabilitat

És el moment que siguem conscients que el que ha passat és responsabilitat nostra. Ho farem des de la premissa que podem cometre errors, que forma part de la naturalesa de l’ésser humà, i que qualsevol error pot ser, tot i que sigui en part, resolt.

Aquesta responsabilitat s’ha de cenyir als fets, no pot ser desmesurada ni estar influïda per situacions del passat que es barregin amb la situació actual.

3. Gestiona el perdó

Aquesta part, malgrat el pensament tradicional, és una cosa individual i interna. Que l’altre ens perdoni o no no és responsabilitat nostra. El perdó és un acte egoista, dissenyat per alliberar-nos de tot allò que no ens fa bé. Busca el perdó però fes-ho cap a tu mateix. De fet, si no ho fas no et podràs alliberar del tot dels remordiments.

4. Creixement

Una vegada hem vist què ha passat, també hem de buscar l’antecedent. ¿Hem fet mal a algú per una inseguretat que arrosseguem des de fa anys? Si no resolem l’origen, aquest que està allunyat en el temps, tornarà a passar més vegades, i podrem fer mal a altres persones. És aquí on realment una persona creix, quan és capaç de veure que els fets es relacionen també amb la nostra personalitat i amb tot el que hem viscut.

Notícies relacionades

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

¿Què és un atac d’ansietat? Així el pots reconèixer

L’error és aprenentatge i creixement, és poder mirar dins d’un mateix i identificar què ens està ensenyant el que ha passat. Podrem prendre una lliçó, responsabilitat i buscar solucions, sempre que també puguem gestionar les emocions negatives que apareguin.

* Ángel Rull, psicòleg.