PSICOLOGIA

Posa límits sense sentir-te culpable

La seguretat personal es basa en els límits que s'estableixen en les relacions

68707795 l

68707795 l

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Des de petits ens ensenyen normes socials de convivència i educació. Aquestes normes, en moltes ocasions no delimiten com mantenir l’equilibri entre el respecte i l’absència de límits. Per això, al fer-nos adults ens adonem que som incapaços de dir que no. Ens ocorre tant en les nostres relacions socials com a la feina. Acaba generant en nosaltres sensacions de baixa autoestima, culpabilitat i frustració.

Les emocions negatives es reduirien fins a desaparèixer traient el valor necessari per posar els límits perquè d’altres no ens envaeixin. L’únic obstacle seria la culpabilitat al començar a posar aquests límits, ja que no estem acostumats i creiem que podem perdre relacions. Però per evitar aquesta culpa, podem començar a seguir diferents pautes.

Por dels límits

L’assertivitat és una de les eines més importants a l’hora de relacionar-nos amb els altres. Ens permet expressar les nostres necessitats, comunicar-nos i dir què volem i què no. Ens dona seguretat personal i decideix fins on els altres s’acostaran a nosaltres o el que poden esperar. Quan l’assertivitat està desequilibrada i els límits no estan posats, podem trobar que els altres s’aprofiten de nosaltres.

Però ¿quins són els principals motius que ens costi posar límits?

  • Por del conflicte.
  • Temor que els altres ens rebutgin i ens quedem sols.
  • Baixa autoestima.
  • Excés de culpabilitat.
  • Conflicte a l’hora de prendre decisions.
  • Poca intel·ligència emocional.
  • Males eines socials.
  • Falta d’assertivitat.
  • Mala gestió emocional.

Posa-hi límits

Quan comencem a posar límits als altres, apareixen relacions més igualitàries, amb una comunicació sincera i en les quals nosaltres ens sentim més còmodes. Connectem amb nosaltres mateixos i ens mostrem amb autenticitat. Els altres, lluny de sentir-se amenaçats, ens veuen amb un caràcter més gran i seguretat, cosa que està ben valorada socialment.

No obstant, per arribar a les relacions equilibrades on nosaltres posem límits, hem d’aprendre a superar el sentiment de culpa. Amb aquestes pautes, sabràs com fer-ho:

1. El silenci

El silenci és la gran amenaça de la teva seguretat. Callar-te és el que et porta a permetre. Per poder establir els límits és necessari que sempre que alguna cosa et molesti, per petita que sigui, ho diguis, d’una forma clara i directa. Això no implica ser agressiu.

2. Els teus límits

¿Què és el que vols permetre i què no? Els límits sempre són personals i independents. El que a un li molesta potser a un altre no. Si certes actituds et generen incomoditat o frustració, allà és on són els teus límits. Estableix-los mirant primer què et molesta.

3. Responsabilitat

Ets únicament responsable de tu i de les teves accions. Cada persona s’ha d’encarregar de la seva pròpia vida, sense que això impliqui que hagis d’ajudar.

4. No té imporància

Quan no establim límits, ens justifiquem que realment no té importància. No obstant, si saps que els altres t’estan envaint, sí que té importància. Queixa’t més i marca el que no vols.

5. Persones que se’n van

Una de les pors més grans és perdre persones de la teva vida per posar-hi límits. Si aquestes persones decideixen marxar perquè tu has començat a expressar les teves necessitats, ¿és realment una pèrdua? Les persones que estimes s’alegren que mostrem el que volem i el que no.

6. Adonar-se’n

No hem d’esperar que l’altre s’adoni del que necessitem. Els altres només veuran el que nosaltres els mostrem de forma clara.

Notícies relacionades

Saber dir que no i establir límits és una cosa que costa a determinades persones, però que una vegada que comença a fer-se les relacions canvien i milloren. Aquests límits són necessaris per trobar la seguretat emocional necessària per a la nostra vida. Tot i que aparegui culpa en les primeres ocasions, necessitem insistir-hi fins que sigui part de nosaltres.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes:

Psicologia