PSICOLOGIA

El perfil del psicòpata: trets que el delaten

La psicopatia no implica comportaments clarament delictius ni porta sempre a homicidi

El perfil del psicòpata: trets que el delaten
3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

La psicopatia és una alteració de la personalitat caracteritzada pelnarcisisme, la impulsivitat i les conductes de control i manipulació. Sol confondre’s amb la sociopatia, però hi mostra lleugeres diferències, no sempre perceptibles per a la població normal.

Encara que la psicopatia s’associa a les conductes delictives, no sempre és així. De fet, podem trobar trets psicopàtics en persones que, a priori, mai cometrien un crim. Acostumen a tenir comportaments molt adaptats socialment, però també hi ha alguns trets que els delaten.

Sociòpata i psicòpata

Nombrosos experts assenyalen que la diferència única entre les dues terminologies és únicament d’origen: mentre que el psicòpata ja naixeria amb aquest tret, el sociòpata adquiriria els seus en el desenvolupament i amb l’acumulació d’experiències.

Els dos tipus es basen en el menyspreu per les normes i els drets aliens. Enganyen, fereixen i manipulen per aconseguir tot allò que es proposen, sense ser necessàriament violents.

Altres experts indiquen que no només se separen en l’origen del trastorn, sinó que hi ha una altra classe de trets que marcarien la diferència:

  • La sociopatia té una base d’impulsivitat. No obstant, el psicòpata sempre planificaria cada acte i poques vegades improvisarà.

  • El psicòpata no té empatia des del seu naixement; té la impossibilitat d’accedir al dolor o la felicitat aliena. D’altra banda, el sociòpata sí que pot ser empàtic, tot i que redueix aquesta habilitat a molt poques persones del seu entorn.

  • El psicòpata busca integrar-se i camuflar-se socialment. No vol cridar l’atenció. No obstant, les conductes sociòpates criden molt l’atenció i són persones que resulten estranyes a ulls dels altres.

Trets del psicòpata

La televisió i el cine ens han mostrat la cara més sagnant d’una patologia mental que és menys freqüent del que es podria pensar. 'Dexter', 'Hannibal' o 'True detective' són sèries que ens han ensenyat com es comporten els psicòpates, una cosa que també hem pogut veure en pel·lícules, com l’última de Lars von Trier, 'La casa de Jack'. No obstant, la ficció ens pot confondre, al mostrar un perfil que no sempre és fidel a la realitat.

La psicopatia transcendeix la realitat i ens marca un perfil molt característic en tot el qui té aquesta malaltia:

1. Egocentrisme

El psicòpata no té la capacitat de veure des del punt de vista de l’altra persona. Això porta també al narcisisme i a sentir que realment són superiors a la resta.

2. Absència d’empatia

L’empatia és la capacitat de percebre el que l’altre sent, des dels aspectes positius, com l’alegria, fins als negatius, com la tristesa. Al no haver-hi empatia, no hi hauria compassió i els sentiments dels altres passarien per alt. No obstant, un aspecte menys popular de l’empatia, la capacitat de ser capaç d’entendre el que l’altre pensa, sí que està activa en la psicopatia. És a dir, no generen empatia emocional però sí cognitiva.

3. Necessitat de satisfacció personal

Una anomalia cerebral estudiada per la Universitat de Vanderbilt suggereix que tenen danyat el sistema de recompensa. La conseqüència és que el psicòpata dona una importància excessiva al que vol, sense importar el que els altres necessitin, sentin o pensis, cosa que comporta comportaments perillosos.

4. Encant superficial

Els psicòpates mostren davant dels altres una aparença oberta i segura. No semblen comptar amb la por o la timidesa, i utilitzen aquestes habilitats de forma premeditada per aconseguir adaptar-se i assolir les seves finalitats.

5. Necessitat de control

Tenen una tendència obsessiva a voler dominar cada persona i cada situació. Això fa que exerceixin la manipulació, l’abús i la mentida sobre els altres.

Notícies relacionades

La ficció ens ha portat a pensar en la psicopatia com un tret que empeny a matar. No obstant, les seves característiques no definirien la necessitat d’assassinar ni de cometre realment actes delictius. Sí que tenen una falta d’empatia i una fredor que els defineix i els converteix en persones nocives per als altres.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes:

Psicologia