«Sant Gervasi va tenir grans locals de la nit barcelonina»

Les seves cròniques de la nit de la jet set catalana van acomiadar durant molt temps elsTelenotíciesde TV-3. No hi havia festa a la qual Julià Peiró no assistís, acompanyat d'un càmera de televisió. Però si per alguna feina aquest periodista és recordat de manera especial és perLa casa dels famosos, el primer programa de Televisió de Catalunya que va mostrar on vivien o estiuejaven personatges coneguts.

Peiró amb la seva característica entonació deia:«Som a la casa dels famosos».Així començava una distesa xerrada d'aproximació a la vida quotidiana d'actors, artistes, rics i vedets del moment. Avui, el famós que es va donar a conèixer amb tots ells és ell. Julià Peiró ens mostra casa seva, les seves activitats més habituals i els seus llocs més freqüentats a Sant Gervasi.

Des del 1975, el periodista té un pis amb una gran terrassa a Sant Gervasi, un barri que ha vist canviar molt des d'aleshores. «Abans estava ple de torres, era zona de segona residència, però avui només en queden algunes envoltades d'edificis», assenyala Peiró. El periodista, immers en la redacció del seu pròxim llibre,Barcelona, Barcelona, ¿qué fue de tu noche divina?, passa moltes hores a casa, a només una illa de cases del carrer de Balmes, però situada en una tranquil·la via, aliena a l'enrenou del trànsit.

Sopars i teatre

Lluny d'aquelles nits divines de la ciutat i de la seva nocturnitat laboral i vocacional, Julià Peiró concentra ara la seva vida social en sopars i tertúlies.«I, com que la meva actual parella és una gran apassionada del teatre, també sortim molt a veure espectacles, especialment els de petites sales, el teatre alternatiu que no és negoci, però que té un gran nivell. S'estan fent coses molt bones en petits teatres», puntualitza el periodista.

Espectacles i sopars són algunes de les activitats que Peiró surt a buscar a fora de Sant Gervasi. «Aquí hi ha un ric teixit comercial, una mica de tot, i tot bo. Jo no sóc d'anar a comprar les coses de cada dia, però m'agrada seleccionar, per exemple, els formatges i detalls per a un sopar en dies especials i aquí hi ha moltes botigues amb un producte excel·lent»,explica.«Però, de nit, Sant Gervasi, com tot Barcelona, ha canviat molt els últims anys. La majoria de locals han desaparegut. Queden alguns restaurants, però de sales de festa, no n'hi ha», afirma.«Des de la democràcia, hi ha menys vida nocturna a la ciutat. El que surt cada nit ja sap on anar, però si vols sortir amb algú un dia determinat, perquè ha vingut de visita, no saps on anar», diu Peiró.«Jo m'he divertit molt als bars»,reconeix l'autor del llibreAnys de pit i cuixa.

«Els anys del postfranquisme van ser de luxúria idisbauxa total», recorda el periodista, que va néixer en plena guerra civil, l'any 1938.«De petit vaig viure al Berguedà. A Barcelona he viscut en diferents districtes. Cada vegada que canviava de nòvia, canviava de barri», explica. Quan es va establir a Sant Gervasi, l'any 75, la zona alta albergava emblemàtics locals de festa com«Boccacio, Papagai, Baccara. Charlie Max, Ribelino's... Tots eren grans locals i van marcar l'època daurada de la nit barcelonina, i la majoria estaven a Sant Gervasi»,concreta Peiró.

Mites i famosos

Notícies relacionades

Una dona mor en un incendi al barri de Sarrià de Barcelona

Sant Gervasi plora el tancament a traïció de Cortacans

De bar en bar i de discoteca en discoteca, Julià Peiró va alimentar, a la zona alta de la ciutat, una interessant agenda de contactes, en un moment en què, segons el periodista, «qui era famós ho era per a tota la vida», precisa. «Ara, la carrera de famós és més curta, pot durar només uns quants mesos. Des del gran desplegament dels mitjans de comunicació, televisió i internet, les celebritats cada vegada són més momentànies», declara Peiró que, particularment, no es considera en absolut mitòman.«Els que són els meus amics, ho són al marge de la fama que puguin tenir», afirma el periodista. El seu programa en què visitava famosos va arribar a tenir un 84% de quota de pantalla. «Només hi havia una competència, Televisió Espanyola, l'audiència que teníem a TV-3 era brutal», explica Peiró.

Avui, a aquest veí de Sant Gervasi«barri on va viure Mercè Rodoreda»,puntualitza, el preocupa més aviat poc la vida social dels protagonistes de la premsa rosa. Sí que lamenta, no obstant, que la ciutat hagi perdut locals on anar a ballar els diumenges a la tarda, o on el volum de la música no impedeixi parlar.«La gent necessita un lloc per relacionar-se i aquesta ciutat, com totes les grans urbs, com més creix més es deshumanitza. I tenim sort perquè Barcelona ja no pugui créixer més», apunta.