Una església que va beneir la classe obrera

La parròquia de Sant Medir (Constitució, 17) és un temple miracler. No hi va haver multiplicació de pans i peixos. Ni tampoc aquí les aigües del mar Roig es van partir en dos. El miracle va ser fundar en els sinistres anys del franquisme, concretament el 20 de novembre de 1964, el sindicat Comissions Obreres (CCOO), o «Ce-ce-oo», com ho va pronunciar en un informatiu un provocador Alfredo Urdaci, director d'informatius de TVE amb el Govern d'Aznar. Aquest any es compleix el mig segle de la fundació del sindicat, i es commemorarà el diumenge 23 de novembre.

La parròquia de Sant Medir en el franquisme va ser un dels símbols del moviment obrer i centre de la vida social i cultural del barri de la Bordeta. El temple es va aixecar el 1949, i tal com el defineix el rector Enric Subirá, «és d'estil gaudinià. El va construir Jordi Bonet, deixeble de Gaudí». L'església es va edificar al costat de la fàbrica de Can Batlló, una altra icona del barri, i va ser un exemple de com algunes parròquies van aplanar el camí del moviment obrer.

Salari mínim

Javier Tébar, director de l'Arxiu Històric de Comissions Obreres de Catalunya, explica que a l'assemblea constituent del sindicat es van aprovar quatre demandes: un salari mínim de 200 pessetes per vuit hores de treball, escala mòbil de salaris, llibertat sindical i reconeixement del dret de vaga. «També», afirma Tébar,  «es va fer una crida als treballadors perquè formessin comissions obreres a les fàbriques», afirma Tébar. La brigada social de la policia va prendre bona nota de la reunió a la qual van assistir persones de diverses tendències ideològiques.

Notícies relacionades

Uns 500 veïns de la Zona Franca de BCN protesten per un altre centre de 'menes'

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

Sant Medir ha estat l'ombra de la Bordeta. D'aquí procedia la gent que va fundar el Centre Social de Sants, l'escola Proa i la guarderia Guimbó. La parròquia va impulsar la construcció de vivendes socials i va ser el primer centre on es van cantar espirituals negres amb guitarres.

El llibre Els barris de Barcelona revela que «als locals de Sant Medir es van reunir en el franquisme grups clandestins, es van imprimir fulls ciclostilats i es van amagar perseguits polítics de totes les tendències».