Najat El Hachmi: cinc idees incòmodes sobre feminisme, racisme i extrema dreta des de Santa Coloma

No s’han de llegir gaires columnes a EL PERIÓDICO de l’escriptora Najat El Hachmi (Beni Sidel, Marroc, 1979) per concloure que és una opinant clarivident que argumenta racionalment sobre temes tabús i proposa idees sovint incòmodes i autocrítiques, fins i tot per a les actituds ideològiques que ella mateixa defensa.

En un d’aquests articles del mes de novembre passat, titulat 'Racistes feministes: l’oxímoron’,El Hachmi escrivia sobrel’agressió masclista per part de joves d’origen magribí al metro de Santa Coloma, fet posteriorment instrumentalitzat per l’extrema dreta per intentar treure rèdit des d’una perspectiva xenòfoba en una de les ciutats catalanes amb més població immigrant.

La conferència que l’escriptora va impartir a la ciutat del Barcelonès fa uns dies va ser la continuació de l’esmentat article. En la jornada sobre violència masclista, organitzada pelCentre d’Informació i Recursos per a Dones de Santa Coloma, la pensadora va exposar idees complexes sobre feminisme, racisme i extrema dreta, els tres elements relacionats amb l’agressió masclista del metro. A continuació, les cinc idees clau de la ponència.

1. "Les agressions i els atemptats s’han de condemnar sense més afegits, sigui qui sigui el que els cometi"

El Hachmi va iniciar la seva argumentació afirmant que a "Catalunya som pioners en partitsd’extrema dreta i racistes, no és una cosa nova d’Andalusia", amb referència a la trajectòria i presència de Plataforma per Catalunya (PxC) –el preludi de Vox– a ciutats com ara Vic, Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi de Llobregat. Quan ocorren fets delictius, va acabar la ponent, no s’ha de posar el cognom en l’origen dels delinqüents, sinó simplement i taxativament condemnar-los. "S’han de desmuntar les mentides de l’extrema dreta, no m’agrada això aïllar-los o ignorar-los".

2. "Em va indignar que en els atemptats de Barcelona hi hagués qui condemnés abans el racisme que els mateixos atemptats"

Un dels punts en què la ponent es va aturar va ser en "un fenomen creixent a partir del qual hi ha qui no condemna delictes de persones d’altres cultures per no ser racista". Segons El Hachmi, "això és el veritablement racista", i va citar explícitament el cas delsatemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, on, segons la seva visió, hi va haver qui va prioritzar erròniament el missatge antiracista a la proclama antiterrorista.

3. "Mai m’havia adonat que les meves proclames feministes també anaven dirigides a homes del meu mateix origen"

L’escriptora Najat El Hachmi va posar molt èmfasi en l’íntima relació entre antiracisme i feminisme, concloent que"no es pot ser feminista i racista alhora". En aquest context, es va ocupar de desmentir alguns mantres de l’extrema dreta –entre d’altres, "les feministes no condemnen violacions comeses per immigrants";,"el masclisme és una cosa d’altres cultures"– i també va trobar el moment per a l’autocrítica, al·ludint a la necessitat de dirigir els missatges feministes als homes del seu mateix origen, "perquè, si no, estarem deixant les dones dels altres a les presons que no volem per a nosaltres".

4. "El feminisme que més em preocupa és el feminisme islàmic; em sembla un camí molt perillós"

Possiblement, el tema al qual la conferenciant més temps va dedicar va ser l’anomenat feminisme islàmic, "que no és el feminisme de les dones musulmanes, sinó aquell que beu de fonts religioses", va apuntar per delimitar el concepte. "Jo entenc les dones musulmanes que intenten justificar el feminisme a través de l’islam –va prosseguir El Hachmi–, el problema és que els drets de les dones no poden supeditar-se a cap religió: no podem criticar les ingerències de l’Església catòlica i permetre les de l’islam". En aquest sentit, la columnista va afirmar, des d’una òptica radicalment laica, que "el feminisme islàmic planteja una llibertat limitada per a la dona, que és cenyir-se al marc religiós". "No podem permetre que la religió islàmica entri en el debat públic d’un Estat aconfessional", va sentenciar exemplificant la seva asseveració amb el fet que, quan hi ha un atac terrorista, qui opina sobre els fets és un imam i no un altre líder social no religiós.

5. "No podem permetre que l’antiracisme degeneri en proselitisme polític"

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a Santa Coloma: recorregut i horaris

La ‘tempesta perfecta’ de l’infrafinançament local: per què els alcaldes metropolitans demanen auxili

Finalment, El Hachmi va deixar clar que, segons el seu parer, resulta capital i inevitable "confrontar feminisme i religió", ja que "és conflictiu inculcar igualtat on mai n’hi ha hagut". Per això, i en relació amb la religió islàmica, va advertir que "la gran trampa és que les dones escullin com a fet identitari en relació amb la societat d’acollida una cosa que limiti els seus drets", en al·lusió als elements propis de l’islam. "El racisme es pot acabar convertint en una llei del silenci per a les dones que procedim de determinats col·lectius", reivindicava l’escriptora, per clausurar la conferència amb una última reflexió: "Jo crec que les noies que s’adhereixen al feminisme islàmic no han viscut en un Estat on la llei és la mateixa religió. En aquests casos, sol passar que acabem defensant l’islam i no les dones que han patit violència".

Més notícies de Santa Coloma de Gramenet