"Què és la truita de patates?": així és com avaluaven l'espanyolitat a Santa Coloma per concedir la nacionalitat

Per a una jutgessa del Registre Civil de Santa Coloma de Gramenet, així com per als jutges d'altres ciutats com Lleida, Tudela o Roquetas de Mar, respondre correctament a què és la truita de patates o a quins són els seus ingredients suposa una mostra d'espanyolitat jurídicament rellevant. Així és com s'explica en una sentència de l'Audiència Nacional del 6 de febrer del 2017, en la qual es ratifica la denegació de la nacionalitat espanyola per residència al Paulino, un ciutadà de nacionalitat índia que no va acreditar el “suficient grau d'integració en la societat espanyola” que exigeix el Codi Civil durant l'entrevista amb una jutgessa de Santa Coloma.

La sentència posa de manifest que, entre altres extrems, Paulino “parlava amb dificultat el castellà” i “no sembla adaptat a la manera i l'estil de vida espanyols”, ja que no va saber contestar a les preguntes de la jutgessa encarregada del Registre Civil a Santa Coloma: “qui és el rei d'Espanya o el president de la Generalitat de Catalunya, què se celebra el dia 12 d'octubre, què és la truita de patates, qui és Rafa Nadal, com és la bandera espanyola o a què es denomina festa nacional”.

Així, no va servir de res que el Paulino hagués residit a Espanya “molts anys” o tingués “una llarga vida laboral” i “una infinitat de cursos superats satisfactòriament”, a més de l'empadronament i un certificat d'autoescola. L'Audiència entenia, basant-se en l'informe negatiu de la jutgessa de Santa Coloma, que el requisit de la integració social que exigeix el Codi Civil per obtenir la nacionalitat espanyola no quedava acreditat. Aquests informes sobre els exàmens no són vinculants, però els jutges solen considerar-los determinants.

L'advocat penalista i d'estrangeria David Aranda reconeix que, tot i que la normativa ha canviat i aquest tipus de preguntes ja no es fan, eren “arbitràries” i “no s'ajustaven al Dret” perquè “no anaven encaminades a provar les circumstàncies que l'interessat esgrimia en favor de la seva integració, sinó que eren preguntes genèriques sobre l'Estat que molts dels ciutadans amb la nacionalitat espanyola no sabrien respondre”.

9 denegacions per manca d'integració el 2017

Segons el Centre de Documentació Judicial (CENDOJ) del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), aquest 2017 s'han desestimat nou recursos contenciosos administratius per part de l'Audiència Nacional en relació amb denegacions de nacionalitat espanyola per falta d'integració a persones empadronades a Santa Coloma de Gramenet. L'advocada especialitzada en estrangeria Blanca de Goenechea explica que tots els casos de denegació de nacionalitat que ella ha conegut es basen en la falta d'integració que exigeix el Codi Civil, i que totes les persones li han posat de manifest que “quan eren emplaçats al Registre Civil, ningú els va avisar que hi anaven per sotmetre's a un examen, motiu pel qual desconeixien les preguntes”.

A més del cas del Paulino, l'Audiència va desestimar, per exemple, el recurs de la PatriciaPatricia, nascuda al Marroc, per exactament el mateix motiu que l'home: no acreditar la integració en la societat espanyola requerida. Per fer aquesta afirmació, l'Audiència tornava a atorgar a l'informe del jutge encarregat del Registre Civil de Santa Coloma un “valor provatori privilegiat”.

En aquest altre cas, la pregunta de la truita de patates no es va formular durant l'entrevista, però sí que es va preguntar per altres ítems culturals als quals es dona rellevància jurídica per justificar la integració: nom del rei, feina actual, nom d'algun espanyol il·lustre, límits territorials d'Espanya, què és la paella o com és la bandera espanyola, entre d'altres; preguntes a les quals la sol·licitant va contestar “no me'n recordo” o “no en tinc ni idea” la majoria de vegades, fet que segons la sentència va ser clau per denegar-li la nacionalitat.

També és el cas de l'Iván, nascut al Marroc, a qui es va preguntar a Santa Coloma “què és la paella” en la seva entrevista d'integració en la societat espanyola, a què l'home va contestar “menjar amb arròs i peix”, però se li va acabar denegant la nacionalitat i l'Audiència ho va ratificar el maig passat.

Casos amb antecedents penals

Habitualment, en els exàmens de nacionalitat la falta d'integració no es justifica per la falta de temps de residència, sinó perquè els sol·licitants no saben contestar a les preguntes del jutge –sobre costums i institucions, la majoria de vegades- o perquè no acrediten un nivell de castellà parlat suficient.

No obstant això, en altres casos (4 dels 9), la falta d'integració s'argumenta per l'existència d'antecedents penals. Tot i que no operen com a causa objectiva per denegar la nacionalitat, sí que són un factor que el jutge té molt en compte –sobretot si no són “llunyans en el temps a la tramitació de l'expedient de nacionalitat” per desacreditar la conducta cívica del ciutadà, com passa en els casos de l'Obdulio o l'Amador.

Preguntes freqüents i “abusives”

Per molt curioses que puguin semblar, les preguntes sobre menjars típics espanyols no han estat infreqüents en els exàmens d'integració que havien de superar els sol·licitants de la nacionalitat per residència. “Aquestes preguntes em semblen poc serioses i adequades en el si d'un procediment d'adquisició de la nacionalitat espanyola”, diu l'advocada Blanca de Goenechea. “Tot i que hi havia preguntes que sí que eren apropiades, no em sembla que 14 preguntes plantejades per un jutge, escollides basant-se en criteris que desconec però que en moltes ocasions són clarament abusives o absurdes, siguin capaces de mesurar el grau d'integració en la societat espanyola d'una persona estrangera”.

Aquest 2017, el CENDOJ confirma en tot el territori nacional una xifra de 9 sentències –cinc de les quals d'àmbit català, i una és la de Santa Coloma- de l'Audiència Nacional sobre sol·licituds de nacionalitat on té presència la paraula “truita”: a vegades preguntant què és, altres incidint sobre quins són els seus ingredients i altres com a resposta a qüestions sobre menjars típics. D'aquests 9 casos, només en 2 l'Audiència estima el recurs contra la denegació de nacionalitat espanyola.

Per exemple, el 22 de març de 2017, l'Audiència estimava el recurs de l'Hugo, un ciutadà a qui, prèviament a la pregunta dels ingredients de la truita, se li havia denegat a Lleida la nacionalitat espanyola malgrat entendre el castellà i viure a Espanya des del 1999. Una altra sentència desestimatòria de l'Audiència del 8 de març de 2017, en relació amb la Violeta, una dona marroquina empadronada a Almeria, explica com a la sol·licitant també se li va preguntar pels ingredients de la truita de patates o la paella, així com què és la fabada, el rocío o les sardanes.

Al Constantino, un ciutadà marroquí, també se li va preguntar a Parla si coneixia els ingredients o si sabia cuinar algun menjar típic espanyol; així com a l'Artemio, també nascut al Marroc, en aquest cas a Badalona, se li va preguntar en el seu examen d'integració per plats típics de la gastronomia espanyola, a què va contestar “truita” i “paella”.

Canvi en la normativa

L'any 2015, després de les denegacions de nacionalitat que es ressenyen en aquest article, va entrar en vigor un nou reglament a través del qual es regula el procediment per a l'adquisició de la nacionalitat espanyola. Segons el parer de l'advocada Blanca de Goenechea, el canvi és positiu perquè l'examen d'integració per atorgar la nacionalitat ara és més objectiu i ja no hi ha preguntes com les de la truita: abans, “en cada Registre Civil se seguien unes directrius diferents –a vegades entrevistes, altres exàmens- i en molts casos els estrangers denunciaven el tracte arbitrari i discriminatori dels jutges encarregats. A causa de la manca de criteri uniforme, el poder dels jutges encarregats i l'enorme importància dels seus informes, a parer meu, s'han produït veritables injustícies”.

També opina així l'advocat David Aranda, qui explica que ara s'han de superar dos exàmens, un d'idioma i un altre de coneixements socials i culturals, “que són la resposta a l'arbitrarietat de les preguntes que es feien anys enrere, com la de la truita de patates”.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a Santa Coloma: recorregut i horaris

La ‘tempesta perfecta’ de l’infrafinançament local: per què els alcaldes metropolitans demanen auxili

“Ara [des del 2015], els estrangers s'enfronten a proves objectives tant de diplomes en espanyol com de llengua estrangera o de coneixements constitucionals i socioculturals d'Espanya per als quals han d'estudiar un temari determinat i presentar-se un dia als exàmens de test, que segons l'Instituto Cervantes tenen un 90% d'aprovats. Aquest mètode és més objectiu i evita situacions sorprenents com les d'abans del 2015”, conclou de Goenechea.

Més notícies de Santa Coloma